Jan Freixa: “Si em concentro en el dibuix, perdo part de creativitat”

Aquest jove santcugatenc de 22 anys ja en fa dos que condueix un Seat Ibiza que li van regalar quan va guanyar un certamen de la marca al millor disseny d’automòbil. Ara està en espera que li entreguin un Nissan Pulsar després de guanyar un concurs de disseny d’aquesta marca de vehicles. Ja no es pot presentar a cap concurs a l’Estat espanyol justament perquè ha guanyat els tres existents. Ara el seu objectiu és acabar els estudis universitaris i marxar fora per trobar feina en el món que el captiva des de petit: l’automoció.

Estudia o treballa?
Estic estudiant Enginyeria de Disseny Industrial a Terrassa i, alhora, treballant en una empresa del sector de l’automoció que es diu Zanini. Estic al Departament d’Enginyeria. Els vaig conèixer a partir de guanyar uns dels premis.

Dibuixa des de petit?
De petit sempre estava dibuixant. I a partir dels 10 anys vaig començar a dibuixar cotxes. A més, a casa meva sempre s’ha respirat ambient de motor. A la meva mare li agraden molt les motos i el meu pare sempre ha treballat en el sector, sempre m’ha donat les eines per formar-me. La part més tècnica l’estic aprenent a la universitat, però la part més artística és autodidacta.

I com decideix presentar-se a un primer concurs de disseny de cotxes?
Amb quinze o setze anys vaig veure en una revista que hi havia aquest concurs, i em vaig fixar com a objectiu participar-hi.

Com s’inspira?
Em vas demanar que et portés alguns dibuixos, oi? Llàstima, m’he oblidat... Però si em dónes fulls, aniré dibuixant mentre enraonem. [I així ho fem, comença a dibuixar mentre contesta les preguntes!].
Els dibuixos em surten sols, mentre enraono amb algú, per exemple. Hi ha un moment en què no estàs pendent del que dibuixes i és just en aquest moment quan surt millor, quan estàs menys concentrat dibuixant. Em deixo anar i dibuixo quasi de manera inconscient. En canvi, si intento fer alguna cosa que tingui un mínim de sentit, perdo una part de la creativitat.

Però abans d’iniciar el disseny del concurs, no pensava quina mena de prototip volia fer?
Sí, vaig pensar quina societat podem tenir d’aquí a 10 anys... doncs conducció autònoma. Per tant, el temps que passis a l’interior del cotxe serà més important que, per exemple, la potència del mateix vehicle. Vaig estar un mes i mig fent dibuixos de dissenys fins a triar-ne un.

Content? A banda de guanyar dos cotxes, els concursos li han servit per entrar al mercat laboral.
Sí, és el que volia.

I és fàcil ser dissenyador de cotxes aquí?
El més probable és que un cop faci el màster postuniversitat hagi de marxar fora perquè a Espanya només hi ha la Seat... No sé com acabarà tot perquè potser d’aquí a deu anys hi haurà una feina que avui no existeix... Però fer de dissenyador s’ajusta al que a mi m’agrada, però tampoc em vull quedar estancat en una cosa, i no vull estar sempre dibuixant. Voldria tocar altres temes: el negoci del sector des d’un punt de vista més econòmic o màrqueting del mateix sector de l’automoció.

I com seran aquests cotxes que es conduiran sols?
Doncs serà un espai on tindràs temps per treballar o fer-hi mil coses. I la tecnologia ja està preparada, només falta polir una mica i que la legislació ho permeti tirar endavant. De fet, hi ha marques que ja tenen prototips que el 2017 poden funcionar de manera autònoma. I seran cotxes que aprendran sols: com més quilòmetres facin, més experiència acumulada tindran. Cada vegada seran millors.