Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Sprint va ser la primera escola d’idiomes de Sant Cugat; quins alumnes tenia l’any 1973?
Els primers clients de l’escola van ser professors de la Universitat Autònoma de Barcelona. Intel·lectuals que tenien la inquietud d’aprendre coses i la majoria estudiaven francès, l’idioma més important del moment.
Això ha canviat amb el pas del temps...
Oi, i tant! Quan vam obrir l’escola ensenyàvem francès, anglès i alemany. Ara no té res a veure. L’anglès és l’idioma preferent, fins al punt que significa el 95% de la nostra demanda. Durant els anys noranta va haver-hi molta gent que es va apuntar a classes de japonès.
Quina és la tendència ?
El xinès és la gran demanda de les empreses i recentment ens ha sorprès l’interès per aprendre portuguès i català. Portuguès per la proximitat dels Jocs Olímpics de Brasil el 2016 i també pel fet que cada vegada hi ha més empreses espanyoles que es deslocalitzen a Portugal per evitar l’encariment d’impostos de l’Estat. Pel que fa al català, durant molts anys no hi ha hagut demanda, però ara les empreses volen que els tècnics aprenguin català per integrar-se.
L’idioma és una eina integradora?
Sense cap dubte. El client ha canviat, però continuem tenint-ne en un moment que l’idioma és més important que mai. La gent està entenent que l’anglès ja està assumit i ara toca aprendre’n de nous. Ha crescut moltíssim el departament d’adults perquè la gent sap que avui en dia és necessari saber idiomes ja que la realitat ha canviat i cal adaptar-se i buscar alternatives. De fet, per a mi un idioma és una inversió de valor afegit, una manera de dir les coses, l’interès per una cultura concreta.
Com definiria la filosofia d’Sprint Idiomes?
Des que els meus pares van obrir al carrer de Santiago Rusiñol, sempre s’ha adaptat als canvis. L’escola és un valor a Sant Cugat i crec que és molt important tenir tradició i solidesa a la ciutat, però a la vegada cal estar oberts per assumir nous reptes.
Quin és el futur d’Sprint?
Celebrar els 50 anys.
Els primers clients de l’escola van ser professors de la Universitat Autònoma de Barcelona. Intel·lectuals que tenien la inquietud d’aprendre coses i la majoria estudiaven francès, l’idioma més important del moment.
Això ha canviat amb el pas del temps...
Oi, i tant! Quan vam obrir l’escola ensenyàvem francès, anglès i alemany. Ara no té res a veure. L’anglès és l’idioma preferent, fins al punt que significa el 95% de la nostra demanda. Durant els anys noranta va haver-hi molta gent que es va apuntar a classes de japonès.
Quina és la tendència ?
El xinès és la gran demanda de les empreses i recentment ens ha sorprès l’interès per aprendre portuguès i català. Portuguès per la proximitat dels Jocs Olímpics de Brasil el 2016 i també pel fet que cada vegada hi ha més empreses espanyoles que es deslocalitzen a Portugal per evitar l’encariment d’impostos de l’Estat. Pel que fa al català, durant molts anys no hi ha hagut demanda, però ara les empreses volen que els tècnics aprenguin català per integrar-se.
L’idioma és una eina integradora?
Sense cap dubte. El client ha canviat, però continuem tenint-ne en un moment que l’idioma és més important que mai. La gent està entenent que l’anglès ja està assumit i ara toca aprendre’n de nous. Ha crescut moltíssim el departament d’adults perquè la gent sap que avui en dia és necessari saber idiomes ja que la realitat ha canviat i cal adaptar-se i buscar alternatives. De fet, per a mi un idioma és una inversió de valor afegit, una manera de dir les coses, l’interès per una cultura concreta.
Com definiria la filosofia d’Sprint Idiomes?
Des que els meus pares van obrir al carrer de Santiago Rusiñol, sempre s’ha adaptat als canvis. L’escola és un valor a Sant Cugat i crec que és molt important tenir tradició i solidesa a la ciutat, però a la vegada cal estar oberts per assumir nous reptes.
Quin és el futur d’Sprint?
Celebrar els 50 anys.