Josi Hernansáez (Premi ADE Vallès) : “Les dones sempre han de demostrar molt més”

Entrevista a la premiada amb el Premi Honorífic per l’Associació ADE Vallès de dones directives

Josi Hernansáez Gibert ha estat reconeguda amb el Premi Honorífic per l’Associació ADE Vallès de dones directives, empresàries i professionals, que celebrarà la gala el 24 de novembre (20 h a Masia Fuster). Mestra i emprenedora, ha dedicat bona part de la seva vida a treballar per l'equitat en l’àmbit professional i personal. Va ser una de les impulsores de la xarxa de dones Agima i de l’associació Wo+men Progress. Defensa una visió holística de les dones i una vida amb les persones al centre.

Com rep el Premi Honorífic d’ADE Vallès per la seva trajectòria?

Estic molt emocionada i honorada. Conec l’associació des del seu naixement i admiro molt les dones que l’impulsen, per com han tirat endavant i com han crescut.

El 2008 va impulsar la xarxa de dones Agima. Per què?

Vam ser cinc fundadores. Hi havia associacions de dones exclusivament empresarials i nosaltres veiem la dona des del punt de vista holístic, a nivell personal, social i professional. Era una xarxa de dones que ens ajudàvem i ens donàvem suport. Per exemple, vam crear un banc Agima, on ens ajudàvem en petits finanançaments per poder començar un negoci. I sempre amb la complicitat dels homes. 

“Les dones que estan a qualsevol lloc de responsabilitat alt estan molt i molt preparades; i amb els homes no sempre passa”

Més endavant va crear l’associació Wo+men, per potenciar aquesta complicitat entre homes i dones. Per què és important?

L’entitat va néixer perquè vam considerar que falta diàleg. La nostra filosofia és conversar i inspirar per transformar. Els homes i les dones, que cadascú som la meitat a la societat, ens hem d’escoltar.

Ha trobat la complicitat dels homes en la seva trajectòria?

Jo directament sempre l’he trobat. Però al llarg dels anys, per la meva experiència com a conferenciant i en associacions, he conegut casos molt durs d’assetjament a l’entorn laboral. I a les dones sovint ens falta la capacitat d’envalorar-nos i posar límits. M’agrada més el concepte d’envalorar-se, posar-se en valor, que empoderar-se. 

“Falta diàleg. Els homes i les dones, que cadascú som la meitat a la societat, ens hem d’escoltar”

Quines són les dificultats que es troba una dona en l’entorn laboral?

Les dones que estan a qualsevol lloc de responsabilitat alt estan molt i molt preparades; i amb els homes no sempre passa. Les dones sempre han de demostrar molt més. I, primer, s’ho han de demostrar a elles mateixes i costa. El nen, des de petit, se li dona per suposat que ho fa tot bé. La nena ho ha de fer tot millor. S’ha d’educar a les nenes a tenir confiança en si mateixes. A mi m’ha costat molts anys demostrar-me que tinc potencial.

Ha estudiat el lideratge femení. Existeix? Com és?

Més que el lideratge d’homes o dones, m’agrada parla de lideratge amb energia masculina o femenina. I, en general, les dones tenim una manera de fer diferent a l’home. Això no vol dir que sigui millor o pitjor, sinó que aportem unes coses diferents. L’energia masculina té un potencial més enfocat al poder i al treball. En canvi, la femenina va més enfocada als valors i a la vida. M’agradaria una societat de poder amb valors i un treball que porta vida. Això és la suma de tothom. Perquè la societat sigui plena ha de tenir aquestes mirades. 

“Els homes han de veure que l’objectiu és millorar tots plegats. Potser a nivell individual ja no tindrà aquests beneficis, però a nivell col·lectiu la societat millorarà”

És optimista en aquest sentit?

Sempre soc molt optimista i crec molt en les persones. Per mi, les relacions humanes es basen en tres aspectes: admiració, respecte i agraïment. És la base per una bona relació humana.

Tot plegat també està generant un moviment reaccionari contra el feminisme.

Ho veig normal, és esperable. Si portes tota la vida en una cadira i ara venen unes atabalades que t’hi volen treure, és molt difícil que la vulguis cedir. Els homes han de veure que l’objectiu és millorar tots plegats. Potser a nivell individual ja no tindrà aquests beneficis, però a nivell col·lectiu la societat millorarà. 

Abans parlava de la importància de la unió entre dones i les associacions.

La unió és important perquè l’ésser humà valora molt el sentiment de pertinença. Tens algú que t’escolti, sents algú al teu costat i veus persones que han passat per un camí similar. I tu et sents útil perquè aportes a les teves companyes. 

Es parla molt del networking per compartir.

No m’agrada gens el networking, soc anti. El que hem de fer és netliving. No hem de fer una xarxa de feina, sinó de persones i de vida. 

El model de societat i productiu ens aboca a una vida dedicada a la feina?

Sí. Hi ha d’haver un canvi en la manera de pensar. I les empreses han d’incentivar la flexibilitat a través de la confiança. Veig gent treballant moltes hores, mentrestant tenen una altra persona que cuida els seus fills, per exemple. Per això hi ha dones que fan un pas al costat, perquè veuen que no és possible un encaix entre el món personal i el professional. Perquè, a més, està demostrat que els homes cobren més que les dones. Per tant, en una família renunciarà abans la dona a la feina o a fer jornada partida. La societat s’ha d’adonar que la persona ha d’estar al centre: i la persona què és, valors o treball? 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.

 
Comentaris

Destaquem