Mor el fundador de Condiesel, l'empresa que va fer créixer Sant Cugat

El passat 1 d’abril moria, a l’edat de 100 anys, Ramon Pintó Oliveras, fundador de l’empresa Condiesel, una companyia dedicada a la fabricació d’equips d’injecció per a motors Diesel que, des del 1962, va créixer amb Sant Cugat passant per diversos noms - Lucas, Varity i Delphi - i diversos directors generals fins al seu tancament, l'any 2016.

Un d’aquests directors, entre 1990 i 2006, va ser Josep Maria Brun, que explica al TOT Sant Cugat que Pintó va ser “el número u de la carrera d’enginyeria" i que era "una persona excepcional amb molta visió de negocis”. Brun hi va entrar a treballar l'any 1974, igual que tants altres santcugatencs al llarg de la història, com Jordi Casas, que a més d'extreballador de l'empresa és historiador, i que la defineix com "la indústria històrica més important de Sant Cugat". I és que Condiesel ha tingut un gran impacte en la història del municipi.

La fundació

L’any 1957, Pintó va portar tres directius anglesos de la companyia CAV Ltd. a visitar la fàbrica de motor Hispano Villiers per demostrar què es podia fer a Espanya. Després de negociacions, el 1959 van signar un contracte de llicència de fabricació dels seus productes en una nova empresa amb capital repartit entre diversos membres, entre els quals hi havia CAV, que va aportar part de la maquinària.

En aquella època, obtenir permisos per fer una nova empresa no era fàcil i van aprofitar l’existència d’una empresa dedicada a manteniments i reparacions que es deia “Constructora de Equipos Diesel S.A.”, popularitzada com a “Condiesel”. Els nous accionistes van comprar l’empresa i la van fer servir de base per a la fabricació d’equips d’injecció per motors Diesel.

La seu era al barri de la Verneda de Barcelona, però per la ubicació de la fàbrica es van contemplar diverses opcions. Finalment, es va escollir unes vinyes aïllades de veïns a l'avinguda de Cerdanyola de Sant Cugat, una planta que va començar a funcionar el 1962.

Impacte a Sant Cugat

Per Sant Cugat, la implantació de l’empresa Condiesel va suposar un impacte brutal. La vila en aquells moments continuava sent eminentment agrícola i la poca indústria existent era de petites empreses que amb prou feines assolien una plantilla d’unes poques desenes de treballadors. 

De sobte, la demanda de mà d’obra va ser d’un miler i això va tenir dues conseqüències. D'una banda, l’abandonament del treball pagès, passant d’una feina sempre incerta a la seguretat del treball a la fàbrica. De l'altra, que la demanda era excessivament elevada per la població del poble, provocant l’arribada d’una immigració obrera a la qual va ser necessari acollir i donar habitatge, fet que va impulsar el sector local de la construcció.

En aquest sentit, la implantació de la fàbrica té una gran responsabilitat en el creixement de la ciutat i en el trencament generacional de l’ocupació tradicional. Trenta anys després de la seva entrada en funcionament, l’agricultura de Sant Cugat havia esdevingut una realitat marginal i molts veïns de la ciutat hi han treballat al llarg de la història. Explica Jordi Casas, per exemple, que "fa 35 anys, al barri de Sant Francesc no hi havia ningú que no hi hagués treballat ell mateix o algú de la seva família".

L'evolució de l'empresa

Els productes fabricats a Condiesel han anat canviant d’acord amb les tecnologies de cada moment, provocant també modificacions radicals en els processos d’elaboració, des d’una primera fase encara molt manual on les habilitats personals eren del tot necessàries, fins a l’automatització i el control numèric. Condiesel va esdevenir un referent a nivell d’innovació i una de les plantes més robotitzades d’Espanya. Pintó va delegar aquest creixement a directors com Ramon Cerdà o Josep Maria Brun, que explica que “el fundador venia una estona cada dia, però dedicava més temps a Hispanomotor, l’altra empresa que tenia”.

A partir dels anys 70, Condiesel també va ser puntal pel que fa a l’organització sindical dels treballadors, que van impulsar un estil d'organització basat en el foment de la participació de tots els treballadors mitjançant assemblees, les comissions amb delegats revocables i l’enfrontament amb la direcció de l'empresa a través de l’anomenat Consell de Fàbrica. “Ha estat una història complicada”, explica Casas, que en la seva època a la fàbrica havia format part d'aquestes organitzacions sindicals, però afirma que es van aconseguir unes condicions laborals millors que en qualsevol altra empresa del sector del país.

L’any 2016, sota el nom de Delphi, la planta de Sant Cugat va tancar per baixa demanda i per la pèrdua de diversos contractes de les bombes d’injecció per a motors de vehicles dièsel, rescindint el contracte de més de 500 treballadors.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.