Pérez: "Els ciutadans paguem el gas més car per no portar-lo de Rússia"

Alfons Pérez és investigador i activista a l’Observatori del Deute en la Globalització. Està especialitzat en política energètica de la Unió Europea, la influència del capitalisme financer en el món de l'energia i les respostes a la emergència climàtica. Va ser un dels ponents del Curs d'Estiu de la Universitat Internacional per la Pau de Sant Cugat, on va parlar del paper de Rússia en l'energia europea.

Conversem amb Alfons Pérez sobre la importància de l'energia en la geopolítica mundial, la transició energètica o el paper de Rússia. 

Quina importància té avui dia l’energia dins la geopolítica mundial?

L’energia i l’economia estan estretament vinculades i això ha fet que la qüestió energètica sigui present sempre en les relacions internacionals. Les grans empreses transnacionals energètiques són conglomerats centenaris, hereus de períodes colonials, que han continuat el seu trànsit durant els segles XX i XXI i que avui són grans poders a escala internacional. També hi ha estats que depenen directament de l’extracció i producció d’energia, com l'Aràbia Saudita o Algèria. Tot plegat configura un entramat energètic i econòmic de gran rellevància. Segurament, parlem de les empreses no financeres més importants del món.

I aquests són factors clau per entendre determinats conflictes?

Sí, sempre hi ha una dimensió de recursos. No sempre és l'única dimensió. Per exemple, en el cas d'Israel a Gaza, hi ha un clar objectiu d'exterminar la població; però si ocupes un territori, també accedeixes als seus recursos. A Gaza hi ha recursos gasístics a la costa, també hídrics. Forma part del botí de la guerra. 

I en el cas de Rússia i Ucraïna també hi són aquests interessos energètics?

Jo crec que la dimensió energètica no és massa rellevant en aquest cas. Un control del territori ucraïnès li donaria control sobre els gasoductes de trànsit a la Unió Europea, però Rússia ja disposa d'alternatives, des del mar Negre fins al Bàltic, per poder exportar el gas. En canvi, per a la Unió Europea sí que era molt rellevant, atès el seu alt nivell de dependència amb Rússia. A Ucraïna hi ha recursos naturals i energètics, però són poca cosa amb els que es poden trobar a tot el territori rus.

I en el cas dels Estats Units, que amb Trump ha posat el focus en les terres estranyes d'Ucraïna?

Els Estats Units han estat els grans beneficiats comercials de la guerra energètica entre Europa i Rússia. Han augmentat molt les seves exportacions de gas natural liquat cap a Europa, que ja venia d'abans. Quan es parla d’acords sobre terres rares i altres recursos a Ucraïna, cal tenir present que obrir noves mines i fer-les rendibles triga dècades. Però, més enllà d’això, aquests acords també serveixen per perimetrar un territori, és a dir, deixar clar que aquest territori entra dins la mateixa esfera d’influència política. 

Com ha afectat la guerra a la relació energètica entre Rússia i la Unió Europea, especialment en el cas d’Espanya?

A Espanya, fins al 2018 no s’importava gas rus. Aquell any es va posar en funcionament una planta d’exportació a Sibèria i es va començar a importar en vaixells al port de Barcelona, Sagunt... Suposa que va interessar per preus a les empreses importadores. Des de llavors, i fins i tot després de l’inici de la guerra, el flux ha continuat. A la Unió Europea, tot i que s’ha reduït el gas per gasoductes, s’ha seguit important gas liquat per vaixell. Ara es plantegen sancions per restringir també aquest comerç, però tres anys després de la guerra. No és fàcil tallar de cop la dependència. Si l'hivern del 2022 hagués estat molt dur i llarg, hauria estat problemàtic pels sistemes energètics de la Unió Europea. 

Pérez: "Els ciutadans paguem el gas més car per no portar-lo de Rússia"

La Unió Europea es pot independitzar energèticament de Rússia?

S’ha avançat molt: en deu mesos s'ha fet més del que s'havia fet en deu anys. Però la qüestió és si ens interessa. A quin preu pots comprar el gas natural liquat de Qatar si el mercat està tensionat? Els ciutadans paguem el gas més car per no portar-lo de Rússia. No vull dir que s'hagi d'alimentar a Putin i el seu govern, que és autocràtic, però hi ha altres realitats. Si el comprem a l'Azerbaidjan, acaba sent el mateix. 

En aquest context, quin paper juga la transició energètica i la revolució verda que vol impulsar la Unió Europea?

El discurs habitual posa molt l’èmfasi a aconseguir un 100% d'energia renovable. Però no hem tingut forces per assenyalar que el més important és una reducció molt ambiciosa de la demanda d'energia. Si planteges una reducció, per exemple, del 80% de l’energia primària, et surt una realitat diferent en termes de sacrificis territorials i de noves explotacions mineres. És difícil que aquests debats entrin a l'esfera política. Després, les indústries intensives han de transitar. En els moments màxims de preu de gas, la preocupació no pot ser si podem subministrar gas a les rajoles de Castelló, que no és un producte de primera necessitat. Els recursos limitats ens porten a plantejar-nos quines són les necessitats bàsiques. També cal promoure la indústria del reciclatge de minerals i aprofitar millor els recursos secundaris. Catalunya, per exemple, hauria de tenir capacitat pròpia en fabricació d’alguns elements bàsics com plaques solars. D'altres, es podrien discutir. Per exemple, si Catalunya ha d'acollir una petita part de la cadena mundial per fabricar bateries de cotxe elèctric, com es vol a Mont-roig. No crec que sigui el futur de la indústria que necessitem.

Pérez: "Diuen que l'emergència climàtica és molt important, però volen ampliar l'aeroport"

Es va en la línia de reduir l'ús d'energia?

No, es va cap a l'expansió. Es diu que l'emergència climàtica és molt important, però es vol ampliar l'aeroport. El desarrollisme del PSC es mostra en tots els megaprojectes que no tenen cap sentit en una situació d'emergència climàtica. Aquí és on es veu les polítiques que es promouen. Fa poc es va publicar els pressupostos de carboni de Catalunya, a instàncies de la Generalitat, i es diu que les megainfraestructures són molt conflictives. El senyor Illa, un mes després, presenta l'ampliació de l'aeroport. 

Pel que fa a la ciutadania, hi ha prou consciència?

S'ha conscienciat la població que la transició energètica vol dir tenir un cotxe elèctric i posar plaques fotovoltaiques a casa. Això és positiu, però insuficient per atacar l'emergència climàtica. Ara bé, tampoc podem carregar tota la responsabilitat sobre la ciutadania. La gent té la capacitat limitada en temps i diners. Les decisions estructurals depenen de la política i hi ha influències de grans lobbies econòmics i financers molt importants i que no deixen prendre decisions més ambicioses. La gent no agafa el cotxe cada dia per plaer, sinó perquè no hi ha alternatives. Per tant, la responsabilitat és sobretot política i d'alt nivell. 

Pérez: "No cal obrir nous debats: les nuclears han arribat al final de la seva vida útil"

Parlem de l’energia nuclear. A l’Estat espanyol es volen tancar totes les centrals, mentre a França en volen fer encara més. 

A l'Estat espanyol hi ha un pla de tancament pactat entre govern i patronal nuclear amb unes dates concretes. Només cal seguir-lo. No cal obrir nous debats: les nuclears han arribat al final de la seva vida útil. Com que hi va haver l'apagada, s'ha tornat a plantejar. 
A més, hi ha qüestions de seguretat i de residus que fan que no tingui sentit mantenir-les. França clar que no voldrà, ja que el seu mix elèctric depèn en un 80% de la nuclear i és una potència exportadora de tecnologia nuclear. Però per a Espanya, el camí és el tancament i la reducció dràstica de la demanda energètica.

I finalment, quina és l’energia del futur?

Una part molt important de l’energia del futur és la que no es consumirà. És a dir, la racionalització i reducció de la demanda. Alhora, en el mix elèctric hauria de tenir un pes molt més gran de renovables, sobretot solar i eòlica. També queda molt per explorar en noves tecnologies d’aprofitament del sol i altres fonts. Però sobretot cal deixar de pensar en l’energia només com “endollar-se” i començar a abordar la transició des d’un punt de vista estructural: mobilitat, indústries, usos socials. Amb l'objectiu de reduir el consum energètic. I això depèn de les grans decisions dels governs. 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.