Quatre models econòmics per a una possible República Catalana

'Quin model econòmic volem per la República Catalana' ha estat el tema del debat organitzat pel Comitè de Defensa de la República de Sant Cugat del Vallès aquest dimecres, 14 de març, al Casal Torreblanca. Un debat participatiu durant el qual s'han exposat diferents propostes d'escenari econòmic per al nou país, analitzant les seves fortaleses i mancances.

Quatre perfils d'economistes oposats han explicat els seus models. Aquests han estat Dídac Costa, sociòleg, activista i escriptor,membre cofundador d'Ecoxarxes, Cooperativa Integral Catalana i Calafou; Elena Idoate, economista especialitzada en desenvolupament econòmic i membre del Seminari d'Economia Crítica Taifa; David Ros, membre de la Comissió d'Economia Catalana del Col·legi d'Economistes i del Secretariat Nacional de l'ANC; i Aleix Ramia, matemàtic, fundador d'Skibeta i membre del Col·lectiu Catalans Lliures d'economia liberal.

Dídac Costa ha plantejat un model d'ecoxarxes, amb espais d'economia on la sobirania monetària la recupera la comunitat per redefinir, d'aquesta manera, el conjunt de la societat. D'aquesta manera, la seva proposta és la de crear un model d'economia oposat al capitalisme en el qual, partint dels models nòrdics d'economia social, es faria una economia més directa basada en la democràcia directa.

Per la seva banda, Elena Idoate ha plantejat una estratègia per avançar cap al principi del bon viure, és a dir, un model en el qual "la nostra vida valgui la pena viure-la". D'aquesta manera, planteja un model d'acumulació de forces, per aconseguir més drets socials, amb les sobiranies com a estratègia. En aquest sentit, ha defensat que qüestions com l'educació o l'ensenyament han d'estar sota el control social, i al servei de la societat. Un model en el qual la vida estigui al centre.

David Ros ha apostat per un model d'Estat emprenedor, en el qual el futur exigeix tenir una feina digna, on les empreses puguin competir, i amb un necessari marc que garanteixi la igualtat social. Un model que ha assegurat que depèn de poder "administrar els 80 mil milions d'euros que genera Catalunya a l'any", amb un model "innovador, competitiu i eficient" que destini aquests milions generats a la cohesió social, la recerca i a perseguir el frau fiscal.

Per la seva part, Aleix Ramia, ha defensat un model liberal partint de la base que la persona és lliure i sobirana, i en el qual l'Estat té una funció reguladora per evitar el mal funcionament, evitant pràctiques de monopoli i garantint polítiques redistributives. Un model enfocat a generar benestar social, ha apuntat, que permeti la igualtat.

Uns models, tots ells, dels quals també se n'ha parlat de les seves mancances. Les febleses del model proposat per Ramia es troben, com ha dit, en el mateix Estat, i en la necessitat de què aquest "faci la seva feina", separant-se de l'economia. Pel que fa al model proposat per Ros, ha assegurat que és "un model de mínims" que va lligat "a què la gent treballi, i les empreses tinguin activitat". Per això ha assegurat que "fa falta la República per endreçar-ho".

Idoate ha marcat com a principal feblesa de la seva proposta el mateix capitalisme, ja que "quan sorgeixen models socials, el capitalisme contraataca", i Costa ha remarcat que la "lentitud per estar basat en processos micro" és la feblesa del model, tot i assegurar que això "el fa més sòlid".

Pel que fa a quin hauria de ser el paper de l'estat en aquest nou model econòmic, Ramia ha plantejat la necessitat de 5 elements per fer-lo viable: un nou model d'administració pública basat en l'austeritat; procediments administratius senzills que facilitin la creació d'empreses; un nou marc laboral flexible, amb contracte únic; una millor fiscalitat per a empreses i treballadors; i un estat de benestar de qualitat. Ros ha remarcat la necessitat de simplificar les estructures d'estat buscant l'eficiència i la sostenibilitat.

Per Idoate, l'estat hauria "d'estar subordinat a les necessitats socials i als projectes populars", i en el qual les decisions econòmiques estiguin "com més descentralitzades, millor", i amb un model econòmic que "sols depengui de la seva força productiva". Per la seva banda, Sala considera l'estat "una molèstia", per això aposta per un estat de mínims, que "empoderi la ciutadania per anar desapareixent".

Pel que fa a les relacions amb el mercat internacional que hauria de tenir el nou estat, Sala ha apostat per "erradicar-lo", assegurant que "no ens interessa aquest club", fent referència al Concert de Nacions que "ens ignora", al·ludint a la reacció davant els fets de l'1-O. Idoate ha apostat per unes relacions comercials dirigides a satisfer les necessitats col·lectives.

Ros ha fet valdre el paper de porta d'Europa que té Catalunya, defensant que el marc natural hauria de ser la Unió Europea, sense descartar altres opcions. Un plantejament també defensat per Ramia, qui ha defensat el model de la UE cap al mercat únic, discrepant, però del seu model polític.

El debat ha seguit amb el diàleg amb el públic, que ha pogut qüestionar els plantejaments fets pels ponents, i debatre les posicions amb ells.