Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Fa uns anys, Sant Cugat va fixar-se el repte de ser coneguda en el món empresarial com una ciutat emprenedora. Ja abans que comencés la crisi es van fer els primers passos en aquest sentit i els resultats, ara que s’ha posat més èmfasi en el tema, són sorprenents. Segons les darreres dades facilitades per l’Ajuntament les empreses creades amb l’ajut del servei d’emprenedoria han produït 500 llocs de treball des del 2009, any en el qual es va posar en marxa aquest sistema a través d’un conveni de col·laboració publicoprivada amb la Cambra de Terrassa. Això significa que s’han creat 397 empreses amb un índex de supervivència del voltant del 80% tres anys després de la seva creació.
El suport a l’emprenedoria també es pot veure en algunes polítiques de l’Ajuntament i els centres de negocis de la ciutat. Així, en vivers d’empresa com el SC Trade Center i Creàpolis, els empresaris que comencin un negoci reben un descompte en la quota que cal pagar que finança en part el consistori. Des de l’administració també s’ha ajudat perquè iniciatives que premien l’emprenedoria entre els joves com el Programa Yuzz de la Fundació Banesto tinguin arrelament a la ciutat.
El perfil dels nous emprenedors
Les dades publicades per la Cambra de Terrassa sobre les empreses de nova creació que ha assessorat permeten veure la tipologia del nou emprenedor i el tipus de negoci que engega. Així, tot i que quan pensem en aquesta figura ens vénen al cap joves amb empenta, les dades mostren que el 50% de les noves empreses han estat impulsades per persones d’entre 35 i 45 anys. El segon grup a la llista és el format per joves d’entre 22 i 35 anys que signifiquen un 35%. Una altra dada que cal destacar és que el 56% són dones i un 67% estaven aturats abans de començar el projecte.
És a dir, l’emprenedoria encara es veu sobretot com una solució a la xacra de la desocupació. Dit d’una altra manera és en sortir de la zona de confort (contracte de treball) que la gent es planteja com a via alternativa d’ingressos crear una empresa. És una resposta lògica al fet que el mercat de laboral s’hagi reduït i es generin cada cop menys feines en condicions dignes per a una població amb un bon nivell d’estudis i experiència. I precisament aquesta experiència és la que fa que sorgeixin noves idees basades en anteriors tasques ja conegudes desenvolupades quan s’era treballador per compte aliena.
Serveis i comerç
Pel que fa als sectors d’aquestes noves empreses la majoria,el 60%, tenen alguna cosa a veure amb el sector serveis mentre que la resta s’enfoquen al comerç deixant la indústria en un minse 3%. No és gens estrany que això sigui així ja que moltes d’aquestes noves iniciatives empresarials es tiren endavant des de l’ordinador, a casa i amb una estructura de costos molt baixa. Molts cops aquesta emprenedoria és en realitat una forma d’autoocupació.
Llegeix el reportatge sobre els negocis a Sant Cugat.
El suport a l’emprenedoria també es pot veure en algunes polítiques de l’Ajuntament i els centres de negocis de la ciutat. Així, en vivers d’empresa com el SC Trade Center i Creàpolis, els empresaris que comencin un negoci reben un descompte en la quota que cal pagar que finança en part el consistori. Des de l’administració també s’ha ajudat perquè iniciatives que premien l’emprenedoria entre els joves com el Programa Yuzz de la Fundació Banesto tinguin arrelament a la ciutat.
El perfil dels nous emprenedors
Les dades publicades per la Cambra de Terrassa sobre les empreses de nova creació que ha assessorat permeten veure la tipologia del nou emprenedor i el tipus de negoci que engega. Així, tot i que quan pensem en aquesta figura ens vénen al cap joves amb empenta, les dades mostren que el 50% de les noves empreses han estat impulsades per persones d’entre 35 i 45 anys. El segon grup a la llista és el format per joves d’entre 22 i 35 anys que signifiquen un 35%. Una altra dada que cal destacar és que el 56% són dones i un 67% estaven aturats abans de començar el projecte.
És a dir, l’emprenedoria encara es veu sobretot com una solució a la xacra de la desocupació. Dit d’una altra manera és en sortir de la zona de confort (contracte de treball) que la gent es planteja com a via alternativa d’ingressos crear una empresa. És una resposta lògica al fet que el mercat de laboral s’hagi reduït i es generin cada cop menys feines en condicions dignes per a una població amb un bon nivell d’estudis i experiència. I precisament aquesta experiència és la que fa que sorgeixin noves idees basades en anteriors tasques ja conegudes desenvolupades quan s’era treballador per compte aliena.
Serveis i comerç
Pel que fa als sectors d’aquestes noves empreses la majoria,el 60%, tenen alguna cosa a veure amb el sector serveis mentre que la resta s’enfoquen al comerç deixant la indústria en un minse 3%. No és gens estrany que això sigui així ja que moltes d’aquestes noves iniciatives empresarials es tiren endavant des de l’ordinador, a casa i amb una estructura de costos molt baixa. Molts cops aquesta emprenedoria és en realitat una forma d’autoocupació.
Llegeix el reportatge sobre els negocis a Sant Cugat.