El Tribuna de Sant Cugat Empresarial debat com convertir la immigració en una oportunitat

La immigració no és el problema. Tampoc no és la solució. És una realitat que, ben gestionada, pot ser una oportunitat i, mal gestionada, un repte difícil de resoldre. Aquesta ha estat la idea central de la dissetena edició del Tribuna Sant Cugat Empresarial, celebrat el dijous 4 de juny, sota el títol Immigració i empresa: del repte a l'oportunitat. Més de 300 empresaris, directius i representants institucionals han omplert la Masia Rosàs de Valldoreix per participar en un debat moderat pel periodista Jofre Llombart i que ha comptat amb els ponents Sergi Pardos, catedràtic de ciència política a la Universitat de Glasgow i membre del comitè assessor de migració del Regne Unit; Judith Sans, sòcia responsable de mobilitat internacional d'Ernst & Young; i Miquel Nadal, director general del Cercle d'Economia.

Una retroalimentació entre el model econòmic i la immigració

El debat entre els ponents ha girat al voltant d'un "triangle equilàter": model productiu, immigració i benestar social. En aquest sentit, Miquel Nadal ha expressat: "És innegable que Catalunya ha crescut gràcies a la immigració, però ara per ara està creixent massa ràpid i cap a sectors de baix valor afegit."

"La immigració no és el problema, sinó el tipus de model econòmic, que no genera valor afegit", ha assegurat, i ha afegit que quan hi ha molta inversió en sectors intensius en mà d'obra barata, el sistema es retroalimenta, és a dir, arriba immigració perquè hi ha feina precària, i hi ha feina precària perquè arriba immigració. Nadal ha apostat per canviar de rumb de cara al 2050: "Que la població creixi menys i es generi una economia de més valor afegit, que es pagui millor i que la sostenibilitat de l'estat del benestar estigui més garantida."

Judith Sans ha completat el diagnòstic des de la perspectiva empresarial. Ha explicat que existeix legislació per atreure talent qualificat de fora i que és àgil i flexible, però que gairebé no s'utilitza. "Només un 5% de les incorporacions de persones migrants es fan per la via de la contractació qualificada. La resta arriba per vies irregulars que, malgrat aportar molt a l'economia, no haurien de ser la norma. Tenim legislació amb flexibilitat per atreure talent fàcilment, però no el fem servir", ha lamentat. Sans també ha alertat sobre un cercle viciós en el mercat laboral: els salaris baixos fan que el talent format marxi a l'estranger, i llavors s'ha de buscar fora el talent que falta, que cotitza fora. Una espiral difícil de trencar sense elevar el nivell salarial i la qualitat dels sectors.

La perspectiva comparada: la lliçó del Brexit

D'altra banda, Sergi Pardos ha aportat la mirada internacional i ha introduït un matís important: la immigració no és bona ni dolenta com a tal, sinó que depèn del context, del marc regulatori i de com estigui lligada al model econòmic. "Si és complementària i aporta valor afegit i alta productivitat, és una oportunitat. Si és substitutiva i s'adreça a sectors precaris, pot esdevenir un repte o fins i tot un problema", ha dit.

Pardos ha posat l'exemple del Regne Unit després del Brexit per il·lustrar fins on pot arribar la complexitat de regular els fluxos. "Quan es va acabar la lliure circulació de persones dins la UE, el sistema britànic es va haver de reinventar: va baixar els criteris per als migrants extracomunitaris per cobrir vacants en sectors com l'hostaleria, i en dos anys va arribar un milió de persones nouvingudes. El 2024, davant la pressió política, es van tornar a endurir els criteris salarials", ha explicat al públic del Tribuna. La lliçó, ha dit Pardos, és que cap govern controla del tot els fluxos migratoris: "Hi ha factors d'atracció i d'expulsió que el marc regulatori no pot controlar del tot."

El que sí que es pot fer, ha defensat, és dissenyar un model que sigui selectiu a l'entrada i molt inclusiu un cop les persones ja hi són: plens drets, igualtat salarial, integració econòmica com a porta d'entrada a la integració social i cultural. "Igualant drets i deures volem dir igualant ciutadania", ha resumit.

La importància del marc regulador i de l'ascensor social

Un altre dels punts claus del debat ha estat la integració. Nadal ha remarcat que Catalunya és un país de migracions i que el sistema de reproducció dual, on els fills de migrants accedeixen a millors condicions que els seus pares, és el model d'èxit que cal preservar. Però ha advertit que l'ascensor social aquí funciona pitjor que en altres països, amb una concentració de migrants en sectors ocupacionals precaris que dificulta la mobilitat intergeneracional.

Per la seva banda, Pardos ha insistit que la integració té tres dimensions: econòmica, social i cultural. La clau és que la primera faciliti les altres. "No es pot demanar una imposició cultural, però la integració econòmica és fantàstica per arribar a la integració social", ha dit. Sans ha coincidit que la fórmula és clara: drets i deures, necessitat d'integrar-se per a les persones estrangeres, amb accés real a oportunitats.

Sobre el marc normatiu, Nadal ha deixat clar que hi ha marge per reorganitzar una legislació que en bona part és dels anys noranta. Però ha posat una condició: "Perquè el consens existeixi, hi ha d'haver un debat des de les ganes de construir i solucionar." Pardos ha recordat el cas del Quebec com a model comparable, és a dir, amb llengua pròpia i sistema migratori específic dins d'un marc federal, per apuntar que Espanya i Catalunya haurien de plantejar-se un model migratori propi amb més pes del territori.

Tres missatges finals per a la política, les empreses i la ciutadania

Per cloure el debat, Jofre Llombart ha demanat als tres ponents un consell per a cadascun dels actors implicats: societat, polítics i empresa.

Pardos ha apostat per un model "síndria": selectiu a l'entrada, molt inclusiu a l'interior, amb regulació de les ocupacions, pujada de salaris i plens drets un cop s'hi és. Nadal ha insistit en tres idees: entendre Catalunya com a país de migracions, apostar per la integració econòmica com a model d'èxit, i exigir a la política que no deixi el debat en mans dels extrems. Sans ha tancat amb la imatge d'un triangle equilàter entre administracions, empreses i societat, amb una base sòlida d'integració i comunicació entre el sector públic i el privat. "L'empresa ha de ser activa per aportar a la societat", ha dit.

Sant Cugat, pol d'atracció de talent

Abans d'obrir el debat, el president de Sant Cugat Empresarial, Eduard Torres, ha reivindicat el paper de la ciutat com a pol empresarial d'alt valor afegit, com és la tecnologia, les finances o la farmacèutica, i ha subratllat que la immigració ha contribuït a "enriquir el teixit empresarial en tots els aspectes". "A Sant Cugat Empresarial som globalistes des del punt de vista anglosaxó, tenim idees i volem debats d'actualitat", ha afirmat Torres, que ha recordat que la diversitat cultural pot ser un avantatge estratègic per a les empreses, sempre que es gestioni adequadament.

Així mateix, l'alcalde de Sant Cugat, Josep Maria Vallès, ha pres la paraula tot destacant que un 15% dels habitants de la ciutat tenen origen internacional, la qual cosa fa que la internacionalització sigui una realitat quotidiana al municipi. Ha apuntat que el repte és generar talent, retenir-lo i atraure'n de nou. I ha estat directe sobre el marc polític del debat: "El rebuig frontal a la immigració és racisme, però fer veure que no passa res tampoc no és la resposta". Calen mesures per regular els fluxos migratoris, ha dit, i calen competències per poder-ho fer. "Cal que puguem parlar-ne sense que sigui un tabú."

Per la seva banda, la consellera d'Igualtat i Feminismes, Eva Menor, ha aportat la perspectiva de la Generalitat i ha remarcat que la disjuntiva no és si s'accepta o no la immigració, sinó com es gestiona. "No entenem la humanitat sense la migració", ha dit, i ha advertit que en un món globalitzat aquests fenòmens no s'evitaran, sinó que s'acceleraran. Menor ha destacat dades que il·lustren l'aportació dels migrants a l'economia: el 15% del total d'afiliacions a la Seguretat Social corresponen a persones migrants, i la creació d'empreses per part de dones immigrants s'ha duplicat respecte a les d'origen espanyol. "No és només una càrrega, és una oportunitat i és sostenibilitat del mercat de treball", ha conclòs.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.