El 70% dels bellaterrencs fa alguna activitat a Sant Cugat

Bellaterra, malgrat que des del 2010 és Entitat Municipal Descentralitzada, forma part i depèn administrativament de l’Ajuntament de Cerdanyola. Sempre ha estat així. Això no treu, però, que molts bellaterrencs no se sentin part de Cerdanyola o tinguin poca afinitat amb el municipi al qual pertanyen. La raó és una qüestió més aviat pràctica: Bellaterra i Cerdanyola estan mal comunicades entre elles, un problema que no existeix entre Bellaterra i Sant Cugat. Hi ha dos factors que són determinants. Un és el tren. Bellaterra es comunica via fèrria amb Sant Cugat, però no amb Cerdanyola. L’altre és la UAB, que es troba entremig de les dues poblacions i obliga els bellaterrencs a travessar el campus de punta a punta per arribar fins al centre de la ciutat.

Bellaterra és una població petita amb una oferta de serveis limitada que obliga els seus habitants a desplaçar-se molt sovint a les poblacions veïnes. Quan han de desplaçar-se, en la majoria de casos ho fan a Sant Cugat o Sabadell. Aquesta és una de les conclusions que s’extreu de l’estudi d’hàbits de consum a Bellaterra encarregat per l’EMD per avaluar, amb xifres, una realitat que ja era de coneixement públic: l’afinitat dels bellaterrencs amb Sant Cugat i, amb menor mesura, amb Sabadell; i la poca afinitat dels bellaterrencs amb la seva ciutat mare, que és Cerdanyola.

Segons aquest estudi, realitzat a partir d’entrevistes fetes a 184 veïns –una persona per llar, que equival a un 17% de les llars de Bellaterra– un 70% dels bellaterrencs fan algun tipus d’activitat a Sant Cugat. Del total dels enquestats, un 25% hi va cada dia i un 45%, cada setmana. A Sabadell el percentatge d’habitants que fan algun tipus d’activitat diàriament o setmanalment és d’un 48%. A Cerdanyola només un 20% hi fa alguna activitat i el 44%, és a dir, gairebé la meitat, no hi va mai. Una situació completament extraordinària.




Què fan més a Sant Cugat?
Els serveis que més utilitzen els bellaterrencs a Sant Cugat són els d’oci i restauració. Un 43,48% prefereix els cinemes i teatres del nostre municipi, i un 40,22%, els restaurants i bars. També és una dada força destacada que un 13,04% de les persones que utilitzen la Sanitat Pública té com a centre mèdic de referència un CAP de Sant Cugat. En el cas de les persones que utilitzen la sanitat privada, un 44,57% vénen a Sant Cugat. A Cerdanyola, només el 51,63% de les persones que utilitzen la Sanitat Pública va al CAP que li pertoca. Altres percentatges alts són el 35,33% que fa les compres d’alimentació a Sant Cugat, el 34,24% que fa les compres de la llar, o el 26,09% que fa compres de roba. Finalment, un 22,83% hi consumeix oci nocturn, un 20,11% hi va a un gimnàs o entitat esportiva, i un 19,23% hi fa gestions bancàries.

L’estudi també conclou que els serveis que estan disponibles a Bellaterra s’utilitzen amb força freqüència. Són el cas de les compres d’alimentació (36,4%), les gestions bancàries (29,67%) o les activitats esportives (39,13%).

Identitat pròpia
Hem de partir de la base que els bellaterrencs se senten, per damunt de tot, de Bellaterra, i que el sentiment de pertinença està molt consolidat. L’estudi dóna per òbvia aquesta dada i pregunta amb quin municipi tenen més afinitat els bellaterrencs. Aquí, sis de cada deu enquestats són partidaris de Sant Cugat, dos de cada deu són partidaris de Sabadell i un de cada deu és partidari de Cerdanyola.

Bellaterra, històricament, ha lluitat molt per la seva identitat. La seva llunyania de Cerdanyola en molts aspectes ha provocat que molts bellaterrencs no volguessin pertànyer a Cerdanyola. En el seu dia es va plantejar, fins i tot, que fos un poble totalment independent de Cerdanyola, però els veïns es van trobar amb l’oposició frontal de l’Ajuntament. Amb la constitució de l’Entitat Municipal Descentralitzada, Bellaterra va guanyar la seva primera lluita, després de més de 30 anys de reivindicacions.