Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Durant la dècada dels seixanta del segle XX, el Celler Cooperatiu ha de fer front a problemàtiques econòmiques i socials tant a nivell estatal com local.
El context estatal
L’economia espanyola començà l’etapa coneguda com a desarrollismo , basada en l’obertura exterior, la industrialització i la millora tecnològica. Aquest fet no afavoreix les cooperatives, ja que la seva estructura estatutària les feia molt lentes a l’hora d’adaptar-se als canvis. Amés a més, les cooperatives havien realitzat ja anteriorment, fortes inversions en maquinària ara desfasada, que calia adaptar o canviar.
La viticultura es veu especialment afectada per aquests canvis ja que utilitza una maquinària més cara que altres sectors. A més, l’èxode rural cap a les ciutats produït per industrialització, fa abaixar els preus del vi en disminuir la demanda al camp, on era molt forta.
A més a més el mercat del vi restà estancat durant alguns períodes, a causa principalment de la limitació de llicències d’exportació, fonamentalment a França i a l’entrada d’alcohols industrials.
El context local
A les consideracions anteriors, a Sant Cugat cal afegir la davallada de la producció de raïm. Concretament un descens del 50% en la dècada, destacant la caiguda del 24% entre 1968 i 1969.
La principal causa d’aquesta davallada és el “boom urbanístic”, producte de l’augment de la població que pràcticament es dobla entre 1960 (11.884 habitants ) i 1070 (20.669 habitants). El creixement urbanístic fa disminuir el nombre d’hectàrees destinades a conreu, i el Celler es fa càrrec del 90% de la superfície de vinya . Això es tradueix en un augment de socis que veuen en el Celler la possibilitat de produir millor de forma mancomunada.
La davallada també és deguda a l’envelliment de les vinyes, a la dificultat de replantació i a l’existència d’una majoria de petites propietats. Cal destacar també la davallada puntual per les greus inundacions de setembre de 1962. El fet que en altres zones no es produeix un descens similar de la producció no ve acompanyat d’una pujada del preu del vi.
Les solucions aplicades
Les solucions aplicades pel Celler per fer front a la problemàtica exposada consisteixen, d’una banda a abaratir les despeses de personal, principalment repercutint els costos en l’augment dels preus del serveis, tot esperant l’augment de la productivitat.
D’altra banda, s’intenta la millora integral de la producció, l’elaboració i la comercialització. Es controla la qualitat de les vinyes per evitar que entrin al Celler raïms en mal estat. Per a l’elaboració s’intenta controlar millor el grau mitjançant noves tècniques per tal de millorar la qualitat del vi.
Pel que fa a la comercialització es prioritza l’engarrafat i es comença a pensar en un possible embotellatment. S’activa també el servei a domicili i es fan visites de promoció pel territori. S’intenta introduir el vi brisat, obtingut a partir de brisa poc premsada (recordem que la brisa, –orujo en castellà– és el residu sòlid que queda després de premsar el raïm i està format per la rapa, la pellofa, la polpa i el pinyol). Aquesta experiència fracassa per la poca acceptació en les nostres contrades i el procés d’elaboració requereix de maquinària i procediment especials.
Molt important en aquest període és la cooperació amb la Hermandad de Labradores. Atès que el Celler n’és soci, aprofita les subvencions a les quals com a tal té dret i també la seva capacitat d’influir, com a ens públic, en polítiques de preus i subvencions.
El Celler aprofita també el fenomen de reconversió al cereal per oferir els seus serveis i per llogar tines per la seva conservació. Per primera vegada, el Celler diversifica la seva activitat, fet que serà clau en el seu futur.
El context estatal
L’economia espanyola començà l’etapa coneguda com a desarrollismo , basada en l’obertura exterior, la industrialització i la millora tecnològica. Aquest fet no afavoreix les cooperatives, ja que la seva estructura estatutària les feia molt lentes a l’hora d’adaptar-se als canvis. Amés a més, les cooperatives havien realitzat ja anteriorment, fortes inversions en maquinària ara desfasada, que calia adaptar o canviar.
La viticultura es veu especialment afectada per aquests canvis ja que utilitza una maquinària més cara que altres sectors. A més, l’èxode rural cap a les ciutats produït per industrialització, fa abaixar els preus del vi en disminuir la demanda al camp, on era molt forta.
A més a més el mercat del vi restà estancat durant alguns períodes, a causa principalment de la limitació de llicències d’exportació, fonamentalment a França i a l’entrada d’alcohols industrials.
El context local
A les consideracions anteriors, a Sant Cugat cal afegir la davallada de la producció de raïm. Concretament un descens del 50% en la dècada, destacant la caiguda del 24% entre 1968 i 1969.
La principal causa d’aquesta davallada és el “boom urbanístic”, producte de l’augment de la població que pràcticament es dobla entre 1960 (11.884 habitants ) i 1070 (20.669 habitants). El creixement urbanístic fa disminuir el nombre d’hectàrees destinades a conreu, i el Celler es fa càrrec del 90% de la superfície de vinya . Això es tradueix en un augment de socis que veuen en el Celler la possibilitat de produir millor de forma mancomunada.
La davallada també és deguda a l’envelliment de les vinyes, a la dificultat de replantació i a l’existència d’una majoria de petites propietats. Cal destacar també la davallada puntual per les greus inundacions de setembre de 1962. El fet que en altres zones no es produeix un descens similar de la producció no ve acompanyat d’una pujada del preu del vi.
Les solucions aplicades
Les solucions aplicades pel Celler per fer front a la problemàtica exposada consisteixen, d’una banda a abaratir les despeses de personal, principalment repercutint els costos en l’augment dels preus del serveis, tot esperant l’augment de la productivitat.
D’altra banda, s’intenta la millora integral de la producció, l’elaboració i la comercialització. Es controla la qualitat de les vinyes per evitar que entrin al Celler raïms en mal estat. Per a l’elaboració s’intenta controlar millor el grau mitjançant noves tècniques per tal de millorar la qualitat del vi.
Pel que fa a la comercialització es prioritza l’engarrafat i es comença a pensar en un possible embotellatment. S’activa també el servei a domicili i es fan visites de promoció pel territori. S’intenta introduir el vi brisat, obtingut a partir de brisa poc premsada (recordem que la brisa, –orujo en castellà– és el residu sòlid que queda després de premsar el raïm i està format per la rapa, la pellofa, la polpa i el pinyol). Aquesta experiència fracassa per la poca acceptació en les nostres contrades i el procés d’elaboració requereix de maquinària i procediment especials.
Molt important en aquest període és la cooperació amb la Hermandad de Labradores. Atès que el Celler n’és soci, aprofita les subvencions a les quals com a tal té dret i també la seva capacitat d’influir, com a ens públic, en polítiques de preus i subvencions.
El Celler aprofita també el fenomen de reconversió al cereal per oferir els seus serveis i per llogar tines per la seva conservació. Per primera vegada, el Celler diversifica la seva activitat, fet que serà clau en el seu futur.