El mosquit tigre compleix deu anys sense intenció de desaparèixer

La idiosincràsia del municipi el va fer aleshores, i el continua fent, ara, el lloc idoni pel seu creixement i la seva dispersió

El mosquit tigre, l’insecte que a l’estiu del 2004 va irrompre a la ciutat trastocant la vida dels santcugatencs, complirà aquest estiu una dècada des que va ser detectat per primera vegada. L'insecte, que porta deu anys picant, ha anat colonitzant diverses ciutats catalanes. La seva expansió ha estat inversament proporcional a la minva dels seus efectes en la ciutadania, ja que després de les picades dels primers anys, les víctimes de l’Aedes albopictus s’immunitzen. A més, el pas del temps ha fet dels santcugatencs uns experts en combatre’l.

L’arribada del mosquit tigre a Sant Cugat no va ser casual, la ciutat va ser la porta d’entrada d’aquest dípter tant a Catalunya, com a l’Estat espanyol. La idiosincràsia del municipi el va fer aleshores, i el continua fent, el lloc idoni pel seu creixement i la seva dispersió. La climatologia, amb estius calorosos i humits; un entorn favorable, amb arbrat abundant, jardins particulars i terrasses amb plantes, moltes zones boscoses, a més de la important cruïlla que és el municipi amb múltiples vies de comunicació, va propiciar el ràpid creixement del molest insecte, primer pel municipi, després per la comarca i, actualment, a més d’un centenar de ciutats catalanes i a altres comunitats com Castelló, Alacant, Múrcia i Balears.

Encara per determinar com seran les colònies d'aquest any, els ous estan a punt d'eclosionar degut a l'augment de les temperatures i a l'imminent inundació de les zones en les quals els mosquit femella els van dipositar a finals de l'estiu passat. El regidor de polítiques ambientals, Joan Puigdomènech, recorda que l’activitat del mosquit “comença quan la temperatura nocturna supera els 12ºC”. 

Transmissor de malalties
Encara que el mosquit tigre és capaç de transmetre malalties a través de les seves picades com la febre del Chikungunya o el Dengue, a Catalunya no hi ha constància que el mosquit hagi inoculat cap malaltia. Considerada com una de las 100 espècies exòtiques més invasores i perjudicial del món, la seva propagació és imparable. El codirector del Servei de Control de Mosquits del Baix Llobregat i entomòleg, Roger Eritja, sosté que l’expansió del mosquit “acabarà el dia que l’espècie hagi colonitzat tots els ambients que li siguin favorables per climatologia”. El que significa, segons les seves paraules, que “no és possible eradicar-lo totalment. Podem controlar-los, és a dir, mantenir-ne la quantitat per sota d’un llindar de confort mínim i buscar rebaixar aquest llindar progressivament, millorant sempre l’eficàcia.”

Combatre'l des de les noves tecnologies
A més del seguiment que fa cada població colonitzada pel Aedes albopictus, el que fa l’àrea de Medi Natural i les proves dels serveis de control de mosquits amb plaguicides biològics o químics, així com l’experimentació científica per conèixer millor la biologia de l’espècie i veure com se la pot combatre millor, la tecnologia és el darrer aliat per fer-li front. L’aplicació Tigatrapp permet tant a usuaris de telèfons mòbils com de tauletes, senyalar les zones de detecció de mosquits que es transmeten al Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). L’aplicació registra la posició i permet fer un mapa de presència del mosquit per elaborar un estudi acurat de la seva dispersió. Sigui com sigui, pel que fa a la seva expansió aquest any i els pròxims, el responsable local de polítiques ambientals defensa que Sant Cugat “no abaixarà la guàrdia” en la destrucció del molest mosquit.

 
Comentaris

Destaquem