El mosquit tigre, quasi una dècada picant a la ciutat

La idiosincràsia del municipi el va fer aleshores, i el continua fent, ara, el lloc idoni pel seu creixement i la seva dispersió

El mosquit tigre, l’insecte que a l’estiu del 2004 va irrompre a la ciutat trastocant la vida dels santcugatencs, està a punt de complir una dècada des que va ser detectat per primer cop. Durant aquests anys la seva expansió ha estat inversament proporcional a la minva dels seus efectes en la ciutadania, ja que després de les picades dels primers anys, les víctimes de l’Aedes albopictus s’immunitzen. També el pas del temps ha fet dels santcugatencs uns experts en combatre’l.

L’arribada del mosquit tigre a Sant Cugat no va ser casual, la ciutat va ser la porta d’entrada d’aquest dípter tant a Catalunya, com a l’Estat espanyol. La idiosincràsia del municipi el va fer aleshores, i el continua fent, el lloc idoni pel seu creixement i la seva dispersió. La climatologia, amb estius calorosos i humits; un entorn favorable, amb arbrat abundant, jardins particulars i terrasses amb plantes, moltes zones boscoses, a més de la important cruïlla que és el municipi amb múltiples vies de comunicació, va propiciar el ràpid creixement del molest insecte, primer pel municipi, després per la comarca i, actualment, a més d’un centenar de ciutats catalanes i a altres comunitats com Castelló, Alacant, Múrcia i Balears.

Tot i aquesta intensa proliferació aquest estiu l’activitat del mosquit ha minvat, de moment, notòriament. “Aquest any hi ha poca demanda tant en el tractament de barrera, com el d’instal·lació de trampes, però això es pot revertir en una setmana”, apunta Jordi Tàpies, coordinador de l’Associació d’Empreses de Control de plagues de Catalunya (Adepap), que agrupa 80 firmes del sector. L’entès assegura que les anormals temperatures registrades durant el juny i les abundants pluges han atraçat l’aparició del mosquit. En aquest sentit s’ha expressat també el regidor de polítiques ambientals, Joan Puigdomènech, que ha dit que l’activitat del mosquit “comença quan la temperatura nocturna supera els 12ºC”. El polític ha volgut deixar palès que a Sant Cugat la seva presència “ha disminuït, com també ho ha fet la perillositat de les picades, que ja no són tan espectaculars”.

Tot això s’ha traduït en un retard en les polítiques de control que aplica l’Ajuntament. “Nosaltres controlem la població en dos àmbits: mirant que no hi hagi aigües estancades i en els llocs en què n’hi ha fem tractaments químics per destruir les larves. Si ens trobem amb punts de concentració fem tractaments amb insecticides”, argumenta el regidor. Una mica diferent és la visió del codirector del Servei de Control de Mosquits del Baix Llobregat, Roger Eritja: “No ens és possible establir una relació de causa a efecte pel clima. Probablement hi ha ajudat, però hi podria haver altres factors, com una millor informació de la població. El tigre no s’allunya gaires metres del lloc on ha nascut; de manera que si algú té una galleda amb aigua al jardí tindrà milers de mosquits, mentre que a l’altre extrem del carrer potser no n’hi hagi cap”.

Transmissor de malalties
Encara que el mosquit tigre és capaç de transmetre malalties a través de les seves picades com la febre del Chikungunya i dengue, a Catalunya no hi ha constància que el mosquit hagi inoculat cap malaltia. Considerada com una de las 100 espècies exòtiques més invasores i perjudicial del món, la seva propagació és imparable. Això, lligat a altres fenòmens, com el que sosté Tàpies: “A segons quines poblacions s’ha detectat en pobles aïllats, això vol dir que l’insecte s’hi ha desplaçat en cotxe a través del turisme”, se li suma l’alerta d’Eritja, que alhora és entomòleg, qui argumenta que l’expansió del mosquit “acabarà el dia que l’espècie hagi colonitzat tots els ambients que li siguin favorables per climatologia”. El que significa, segons les seves paraules, que “no és possible eradicar-lo totalment”, i continua: “Podem controlar-los, és a dir, mantenir-ne la quantitat per sota d’un llindar de confort mínim i buscar rebaixar aquest llindar progressivament, millorant sempre l’eficàcia.”

Combatre'l des de les noves tecnologies
El pròxim estiu es compliran deu anys des que el mosquit es va instal·lar per primer cop al municipi. A més del seguiment que fa cada població colonitzada pel Aedes albopictus, el que fa l’àrea de Medi Natural i les proves dels serveis de control de mosquits amb plaguicides biològics o químics, així com l’experimentació científica per conèixer millor la biologia de l’espècie i veure com se la pot combatre millor, la tecnologia és el darrer aliat per fer-li front. L’aplicació Tigatrapp permet tant a usuaris de telèfons mòbils com de tauletes, senyalar les zones de detecció de mosquits que es transmeten al Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). L’aplicació registra la posició i permet fer un mapa de presència del mosquit per elaborar un estudi acurat de la seva dispersió. Sigui com sigui, pel que fa a la seva expansió aquest any i els pròxims, el responsable local de polítiques ambientals defensa que Sant Cugat “no abaixarà la guàrdia” en la destrucció del molest mosquit.
 
Comentaris

Destaquem