Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
“Fer de guàrdia de barri fa que tingui contacte permanent amb la gent”. Possiblement per aquest motiu tothom el crida pel seu nom. “Ningú em diu... eh!, policia!”.
Gerard Diéguez és un policia simpàtic, guàrdia de proximitat al sector de l’avinguda de Cerdanyola i Sant Francesc. També és força conegut pels pares –especialment per les mares– de l’escola Santa Isabel. “Cadascun dels guàrdies del barri té una escola assignada”, m’explica. El Gerard va començar fent el torn de nit, després el torn de tarda, i finalment va passar a fer de guàrdia de barri, en horari partit. Abans havia estat cambrer, fins que un amic seu el va animar a treure’s les oposicions.
Nascut a un poblet de Galícia, “allà on s’acaba el món”, però català d’acollida. Als 17 anys va venir a Barcelona, i quan va entrar a la Policia Local va venir a viure a Sant Cugat. “Diuen que si ets policia no convé viure al mateix lloc, però no faig cas. A mi m’agrada Sant Cugat. I la gent em saluda pel carrer, això és maco”. M’assegura que li agrada la professió, encara que em confessa que “quan vaig acabar la mili vaig dir que mai més em tornaria a posar un uniforme. I, ara, mira!”.
Li pregunto per la gent de Sant Cugat. “És especial”, em contesta. En quin sentit? “No genera problemes. Sant Cugat és una ciutat molt tranquil·la, amb educació i respecte no tens problemes”. Encara que l’horari partit no el permet disposar de massa temps, el poc temps lliure que té l’aprofita per anar al gimnàs i córrer per Collserola. “Sóc un boig de l’esport!”. També em parla de la seva altra passió, anar a buscar bolets. “Estic tocat del bolet”, bromeja. “De veritat. Jo no m’espero que arribi el mes d’octubre per sortir a recollir-los, al mes de setembre ja tinc la necessitat de sortir”.
Gerard Diéguez és un policia simpàtic, guàrdia de proximitat al sector de l’avinguda de Cerdanyola i Sant Francesc. També és força conegut pels pares –especialment per les mares– de l’escola Santa Isabel. “Cadascun dels guàrdies del barri té una escola assignada”, m’explica. El Gerard va començar fent el torn de nit, després el torn de tarda, i finalment va passar a fer de guàrdia de barri, en horari partit. Abans havia estat cambrer, fins que un amic seu el va animar a treure’s les oposicions.
Nascut a un poblet de Galícia, “allà on s’acaba el món”, però català d’acollida. Als 17 anys va venir a Barcelona, i quan va entrar a la Policia Local va venir a viure a Sant Cugat. “Diuen que si ets policia no convé viure al mateix lloc, però no faig cas. A mi m’agrada Sant Cugat. I la gent em saluda pel carrer, això és maco”. M’assegura que li agrada la professió, encara que em confessa que “quan vaig acabar la mili vaig dir que mai més em tornaria a posar un uniforme. I, ara, mira!”.
Li pregunto per la gent de Sant Cugat. “És especial”, em contesta. En quin sentit? “No genera problemes. Sant Cugat és una ciutat molt tranquil·la, amb educació i respecte no tens problemes”. Encara que l’horari partit no el permet disposar de massa temps, el poc temps lliure que té l’aprofita per anar al gimnàs i córrer per Collserola. “Sóc un boig de l’esport!”. També em parla de la seva altra passió, anar a buscar bolets. “Estic tocat del bolet”, bromeja. “De veritat. Jo no m’espero que arribi el mes d’octubre per sortir a recollir-los, al mes de setembre ja tinc la necessitat de sortir”.