Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
“Els preus dels pisos a Sant Cugat són molt alts” és una de les frases més repetides pels joves quan parlen d’habitatge. Uns preus que fan que els joves de la ciutat busquin altres fórmules per emancipar-se. Molts d’ells opten per compartir pis, amb amics o amb la parella, per poder compartir despeses. “Emancipar-se a Sant Cugat és possible, però només compartint pis o en condicions molt precàries, ja que els preus són molt alts i la disponibilitat molt reduïda”, remarca Nacho Ferrer, de 24 anys.
D’altres trien marxar a viure a poblacions veïnes com Rubí, on el preu és més assequible.
Amb tot, l’objectiu és “tornar a casa” amb els anys. Aquest és el cas de Julià Mestieri, per exemple, que després de compartir pis a Rubí, i més tard a Sant Cugat, la feina li ha permès poder llogar un pis per a ell sol. O el cas de Laura Botella que, tot i reconèixer que “suposa un gran esforç econòmic”, també afirma que “em compensa perquè viure aquí em fa tenir qualitat de vida. A més, és tot un luxe treballar a dos minuts de casa i anar a peu!”.
Els més joves s’ho miren amb recel. Quan encara viuen amb els pares, veuen llunyana l’opció d’emancipar-se. “Quan acabi els estudis pretenc independitzar-me, però no sé si Sant Cugat seria un bon lloc; els preus són molt elevats”, explica Elena Ramon, de 22 anys.
Davant d’aquesta situació, l’habitatge públic és una opció a què recorren gairebé tots els joves de Sant Cugat. Com explica Núria Barnils, de 29 anys, “si no m’hagués tocat un pis de Promusa probablement estaria o bé vivint a Rubí, o a casa dels pares, o compartint pis a Barcelona”.
Habitatges de Promusa
El problema de l’accés a l’habitatge, apunta Raül Grangé, “és un problema de tots els joves del món occidental”. Des de Sant Cugat “hi estem treballant, i l’oferta, qualitativament, és molt millor que la d’altres ciutats”, explica.
I és que a la ciutat hi ha 235 habitatges per a joves de Promusa. Uns habitatges adreçats a joves d’entre 18 i 35 anys, que es lloguen per 250 euros al mes, durant un període de cinc anys com a màxim. Uns pisos que sempre estan ocupats. “Evidentment, no cobreixen tota la demanada”, apunta, però l’objectiu és aconseguir ampliar el parc d’habitatge públic per a joves, així com fomentar altres fórmules com la masoveria urbana. //
Llegix aquí tot el reportatge sobre joves
D’altres trien marxar a viure a poblacions veïnes com Rubí, on el preu és més assequible.
Amb tot, l’objectiu és “tornar a casa” amb els anys. Aquest és el cas de Julià Mestieri, per exemple, que després de compartir pis a Rubí, i més tard a Sant Cugat, la feina li ha permès poder llogar un pis per a ell sol. O el cas de Laura Botella que, tot i reconèixer que “suposa un gran esforç econòmic”, també afirma que “em compensa perquè viure aquí em fa tenir qualitat de vida. A més, és tot un luxe treballar a dos minuts de casa i anar a peu!”.
Els més joves s’ho miren amb recel. Quan encara viuen amb els pares, veuen llunyana l’opció d’emancipar-se. “Quan acabi els estudis pretenc independitzar-me, però no sé si Sant Cugat seria un bon lloc; els preus són molt elevats”, explica Elena Ramon, de 22 anys.
Davant d’aquesta situació, l’habitatge públic és una opció a què recorren gairebé tots els joves de Sant Cugat. Com explica Núria Barnils, de 29 anys, “si no m’hagués tocat un pis de Promusa probablement estaria o bé vivint a Rubí, o a casa dels pares, o compartint pis a Barcelona”.
Habitatges de Promusa
El problema de l’accés a l’habitatge, apunta Raül Grangé, “és un problema de tots els joves del món occidental”. Des de Sant Cugat “hi estem treballant, i l’oferta, qualitativament, és molt millor que la d’altres ciutats”, explica.
I és que a la ciutat hi ha 235 habitatges per a joves de Promusa. Uns habitatges adreçats a joves d’entre 18 i 35 anys, que es lloguen per 250 euros al mes, durant un període de cinc anys com a màxim. Uns pisos que sempre estan ocupats. “Evidentment, no cobreixen tota la demanada”, apunta, però l’objectiu és aconseguir ampliar el parc d’habitatge públic per a joves, així com fomentar altres fórmules com la masoveria urbana. //
Llegix aquí tot el reportatge sobre joves