El Reglament de Propis i Arbitris de 1772

El 10 de juliol de 1772 el Consell de Castella aprovava un Reglament de Propis i Arbitris, així serien coneguts aquests documents en el futur, i el trametia a la Comptadoria General de l’Exèrcit i Principat de Catalunya, per tal que després de fer-se’n una còpia el fes arribar a l’Ajuntament de Sant Cugat. No era un cas aïllat, ans al contrari.

Controlar les finances municipals
L’elaboració del reglament santcugantec era el resultat d’una instrucció del Consell de Castella del 30 de juliol de 1760, l’objectiu de la qual era posar ordre a les finances dels municipis espanyols, els quals vivien des de la Baixa Edat Mitjana un procés de progressiu endeutament. Es tractava, com deia la instrucció, que “siempre quede de ellos (els ingressos) algun sobrante que sirva á redimir sus censos, si los tuviere; y si no, para aplicarle á descargar los Arbitrios”. Amb altres paraules, es tractava de descarregar el consum de primera necessitat d’impostos municipals a base de reduir el motiu del seu origen, és a dir, el deute municipal. Ni els arbitris es reduïren, aviat es renuncià a aquest objectiu, ni s’aconseguí reduir el deute en la mesura del que desitjaven. Això sí, la iniciativa serví per controlar fins al paroxisme les despeses municipals.

Una tasca titànica
La instrucció esmentada implicava l’elaboració de milers de reglaments, tants com municipis amb finances pròpies existien. Entre 1760 i 1785 s’elaboren 12.256 reglaments. El de Sant Cugat tarda dotze anys des de la data de la instrucció. I no fou, precisament, perquè l’Ajuntament s’endarrerís en la tramesa de la informació sol·licitada, aquesta fou enviada el juny de 1761. La feina era gegantina i això fa que el resultat d’aquesta aparegui als nostres ulls de forma erràtica o si més no aleatòria, com ho indiquen les dates de l’aprovació d’un seguit de reglaments: Castellterçol, 1766; Teià, 1767; Santa Coloma de Gramenet, 1768; Reus, 1769; Vilafranca del Penedès, 1770; Santpedor, 1776; Igualada, 1780... Com es pot veure, Sant Cugat obté el seu reglament vuit anys abans que Igualada, malgrat la diferent importància d’un i altre municipi.

Allò que es reglamenta
Aquests documents consisteixen en una reglamentació extremadament precisa dels ingressos i les despeses, especialment aquestes segones, basant-se en les dades aportades pels ajuntaments. L’estructura formal és idèntica per a tots els ajuntaments, el que canvia és el caràcter dels ingressos i les despeses, d’acord amb les característiques de cada municipi i, òbviament, les quantitats. El de Sant Cugat preveu uns ingressos de 4.167 rals i unes despeses equivalents, dividides en quatre partides: salaris, censals perpetus i redimibles (els interessos del deute), festivitats d’església i almoines i despeses ordinàries i extraordinàries eventuals. No es preveu cap estalvi i per quadrar els números ha estat necessari retallar dues partides: el salari del col·lector del Cadastre (imposició reial) i el lloguer del magatzem de la palla. Altres ajuntaments surten més mal parats. A Sabadell es retallen dotze partides, a Puigcerdà tretze i a Reus, dinou.

Uns reglaments de llarga vida
Aquests reglaments fan impossible parlar de l’existència d’un pressupost, tal com ara l’entenem, durant l’Antic Règim. Després dels intents fracassats dels períodes 1813-1814 i 1820-1823, caldrà esperar la dècada dels quaranta del segle XIX per veure definitivament anul·lats i substituïts els reglaments de Propis i Arbitris. Dit amb altres paraules, hauran tingut una vida d’una setantena d’anys. La qual cosa no vol dir que romanguessin invariables, molt aviat va ser necessari anar-hi introduint modificacions, per adaptar-los a les noves necessitats. No tenim notícia, però, de les modificacions que s’introduïren al de Sant Cugat.