Els cinc minuts de Carreras i les col·lecions de CiU

Ple poc habitual el del mes de maig a l'Ajuntament de Sant Cugat. Poques mocions, molts punts de territori que han permès el lluïment de Pere Casajoana (CiU) i l'absència de l'alcaldessa, que sempre juga un paper protagonista en els debats al ple. Cristina Paraira ha pres el relleu accidental de Conesa alhora de presidir al ple, i tot i que inicialment li ha faltat autoritat per fer callar als assistents o li costava contenir les intervencions dels regidors, al final se la veia còmoda: “Em somrieu i tot almenys”, ha dit en una de les seves últimes intervencions.

El debat sobre el Pla Hidrològic Nacional ha estat el primer punt calent de la nit, amb declaracions pujades de tot entre Bruno de Salvador (PP) i la resta de partits. Primer cal apuntar que De Salvador va prendre bona nota del debat entre Cañete i Valenciano, i imitant al seu 'superior' ha fet bona part de la intervenció llegint notes. I quina diferència amb el Bruno Desencadenado quan parla sense papers, que no sense perdre els papers. A Ferran Villaseñor (PSC) també li ha recordat a Cañete alhora que ens descobria “el seu costat femení” i és que s'ha mostrat impactat per la “superioritat intel·lectual” del regidor popular. I com que el debat era sobre l'aigua, Guim Pros (CUP) ha volgut exhibir repertori del refraner popular: “Porten l'aigua al seu molí”.

I en campanya electoral no podia faltar la discussió sobre repartiment d'espais públics, cartells i aparacions als mitjans. Ja sabeu, els polítics són dels pocs que es poden promocionar i anunciar gratis (pagant-ho entre tots). La CUP ha presentat una moció contra els blocs electorals, entre d'altres aspectes. Però no per deixar la informació en mans dels peridistes, no malpenseu, sinó per establir els seus propis blocs electorals: tots els partits el mateix temps. Tots zero minuts? El PSC aposta per aquest mètode i Pere Soler ha explicat que “no es pot deixar en mans del criteri subjectiu del periodista”. Millor que ho decideixin els polítics. El PP ho té més clar i en paraules de Carreras “el bipartidisme és el que més se segueix en les democràcies més avançades”. Cànovas del Castillo hi estaria d'acord. Carreras (PP) ha aprofitat la intervenció per tornar a fer una exposició filosòfica sobre la política, la democràcia i la societat en general. “El felicito per parlar cint minuts i no dir res de res. Ni de la moció”, ha apuntat Bea (CUP). Encara més sorprenent és escoltar polítics (ICV i CIU) queixant-se de la “infecció” o bombardeig” que pateixen les bústies en èpoques electorals. Que ho expliquin als seus partits!

El PSC, tot i ser segurament el partit més participatiu al ple i presentar sempre mocions “positives”, com els hi agrada dir; sovint desprenen una sensació de desencantament. “Aquesta és la moció que presentem i sabem que no s'aprovarà”. Els arguments de CiU per tombar mocions sovint són com a mínim qüestionables i en aquest ple hem vist com des del govern es justificava el vot negatiu a una moció socialista perquè el títol no acabava de lligar amb el contingut. A vegades sembla que CiU té alèrgia a votar positivament segons quines mocions. I sinó, presenten “una col·lecció de mocions”, com explica el propi Joan Puigdomènech. Algunes tant trascendents com una que canvia 'les nombroses demandes' per 'algunes demandes'.

I amb les mocions acabades i debatudes, Pere Casajoana s'ha convertit amb l'estrella del ple amb una desena de punts relacionats amb l'urbanisme. Punts tècnics i avorrits, però que l'estil únic de Casajoana els fa passar més o menys ràpid. El regidor convergent sembla que diu el que pensa, no es talla, utilitza l'humor i la ironia... Sembla el menys polític de tots els polítics i s'agraeix, la veritat.