Els primers estiuejants de Sant Cugat, l’inici de la modernitat

Durant la primera meitat del segle XX, famílies burgeses i benestants barcelonines arriben a Sant Cugat per passar-hi l’estiu. Això marcarà un abans i un després en la vida del poble

La història del Sant Cugat modern no es pot comprendre si no és tenint en compte tres fets fonamentals en la vida de la ciutat: l’arribada del tren l’any 1917, els estiuejants dels 40 i 50 i el boom immobiliari dels 80 i 90.

Els inicis de l’estiueig
A partir dels inicis de la dècada dels 20 es comencen a construir unes cases impressionants per la seva arquitectura i pels jardins que les envolten. Una de les persones que va viure directament aquesta etapa és en Max Puntcernau, president de la ‘Asociación de Propietarios de Sant Cugat’ de l’any 1990 al 1998.
“El meu avi va arribar a Sant Cugat l’any 1925 i va llogar una casa al carrer Sant Jordi. Com que li va agradar, el 1928 es va decidir a comprar una casa al número sis del carrer Bergara que es deia ‘La Violeta’ i datava de l’any 1922”.

Al mateix carrer ja existien tres cases que hi havia al davant. La primera era d’un tal Planas, que tenia una fàbrica de tovalloles, “El senyor Planas arribava amb un Hispano Suiza enorme, amb el xofer d’uniforme, amb polaines i gorra de plat; les minyones amb còfia i davantals de puntes; i ell i la seva filla -es va quedar viudo molt jove- al seient del darrera, vestits de manera impecable i ella, tota enjoiada” -recorda en Puntcernau.

Els anys 50 i 60
Però el gran boom estiuejant arriba a partir de la primera meitat dels anys 40 i explota definitivament als anys 50. Les urbanitzacions de Valldoreix, Mirasol i el propi centre de Sant Cugat, comencen a acollir el nou model d’estiuejants. L’augment de població era tal que fins i tot hi havia comerços que només obrien durant aquests tres mesos. Hi ha unes generacions que estan marcades pels estius a Mira-sol. La seva infantesa, la seva adolescència i la seva arribada a les responsabilitats adultes es van desenvolupar allí i els seus records perduraran per sempre. Com a anècdota personal recordo que amb els amics vam muntar un equip de futbol i jugàvem amb els de Valldoreix i Bellaterra. Els altres equips anaven uniformats, nosaltres no. El pare d’un dels nois, que es deia Argemí, ens va equipar. Va comprar un terreny al Passeig de l’Habana i el va transformar en el primer camp de futbol de la zona.

A Valldoreix les cases es van anar construint al voltant de diferents polos de referencia. Can Cadena al voltant de l’estació, Mas Roig a prop de les piscines, la zona de l’Hotel Rossinyol, etc..
“Els grups eren força diferenciats fins que a meitats dels 50 el Rossinyol es converteix en el punt de convergència de tothom inclòs els de Mira-sol -ens explica Laura Llorens estiuejant des de que tenia 5 anys- i es quan els grups començant a relacionar-se entre si”.

Els estius a la colònia de Sant Cugat giraven al voltant del ‘Casino Veraniego’. El punt culminant de l’estiu era la representació de la revista per part dels socis. Durant els tres mesos d’estiu el jovent es reunia per preparar i assajar els diferents quadres. Era una revista a l’estil de les que es feien a Barcelona però evidentment molt més pudorosa en el vestuari, perquè la moral de l’època, i sobretot la de les mares, així ho requeria.

Reportatge publicat més extens al Diari de Sant Cugat del dos d'agost

 
Comentaris

Destaquem