Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Valldoreix, com la resta d’EMD, té una política pròpia. Si els ajuntaments tenen un ple municipal les EMD tenen el seu equivalent anomenat junta de veïns. Pel que fa al govern, l’equivalent a l’alcalde s’anomena president i els regidors prenen el nom de vocals. Tant la junta de veïns com el seu president s’escullen democràticament en una votació independent el dia de les eleccions municipals. És a dir, quan hi ha comicis locals, els valldoreixencs voten dos cops, per decidir l’arc polític de Sant Cugat i també el de la seva EMD. Ara bé, el sistema d’elecció dels representants polítics no és el mateix al municipi que a l’EMD. Aquest ens local menor té la peculiaritat de gaudir d’un sistema d’elecció directe.
Qui més vots té
El president d’una Entitat Municipal Descentralitzada s’escull per sufragi directe i personalista. En altres paraules, els que volen presidir l’ens es presenten amb el seu nom davant unes sigles polítiques i són votats pel seu nom. Qui més vots té esdevé el president o presidenta.
No passa el mateix amb els vocals. Aquests s’escullen en funció del que els valldoreixencs han votat a Sant Cugat. O sigui, el partit que més vots hagi rebut a Valldoreix a les eleccions locals a Sant Cugat tindrà la majoria a la junta de veïns. L’elecció dels vocals, però, no depèn d’una llista. És la secció local del partit la que designa els representants de la ciutadania a partir dels llocs que hagi designat la democràcia matisada per la Llei d’Hont.
L’anomalia del sistema
L’efecte pervers d’aquest enrevessat sistema electoral és que pot passar (com va passar a les eleccions municipals del 2007) que el partit que té majoria a la junta de veïns no sigui del mateix color polític que el del president de l’EMD. Això pot ser així perquè diferents partits poden presentar-se amb un mateix candidat a president o perquè alguns ciutadans hagin votat diferent a Sant Cugat que a Valldoreix.
Aquest fet provoca a la pràctica una ingovernabilitat que pot provocar que les decisions de l’equip de govern es vegin bloquejades a l’hora de ser aprovades al ple ja que el govern no té majoria suficient per tirar-les endavant. L’única sortida del col·lapse és un gran pacte que posi d’acord la presidència i el seu equip de govern amb l’oposició majoritària a la junta de veïns.
És sabut que aquest règim provoca maldecaps a tots els partits polítics i s’ha intentat canviar diverses vegades. Ara mateix, però, el Govern espanyol prepara una reforma de l’administració local on tot pot canviar. Fins i tot s’ha apuntat la possibilitat de suprimir la figura de les EMD apel·lant l’argument que suposen una duplicitat de poder i, per tant, de diners. Els pròxims anys seran crucials per saber com evolucionen aquests ens locals especials.
Qui més vots té
El president d’una Entitat Municipal Descentralitzada s’escull per sufragi directe i personalista. En altres paraules, els que volen presidir l’ens es presenten amb el seu nom davant unes sigles polítiques i són votats pel seu nom. Qui més vots té esdevé el president o presidenta.
No passa el mateix amb els vocals. Aquests s’escullen en funció del que els valldoreixencs han votat a Sant Cugat. O sigui, el partit que més vots hagi rebut a Valldoreix a les eleccions locals a Sant Cugat tindrà la majoria a la junta de veïns. L’elecció dels vocals, però, no depèn d’una llista. És la secció local del partit la que designa els representants de la ciutadania a partir dels llocs que hagi designat la democràcia matisada per la Llei d’Hont.
L’anomalia del sistema
L’efecte pervers d’aquest enrevessat sistema electoral és que pot passar (com va passar a les eleccions municipals del 2007) que el partit que té majoria a la junta de veïns no sigui del mateix color polític que el del president de l’EMD. Això pot ser així perquè diferents partits poden presentar-se amb un mateix candidat a president o perquè alguns ciutadans hagin votat diferent a Sant Cugat que a Valldoreix.
Aquest fet provoca a la pràctica una ingovernabilitat que pot provocar que les decisions de l’equip de govern es vegin bloquejades a l’hora de ser aprovades al ple ja que el govern no té majoria suficient per tirar-les endavant. L’única sortida del col·lapse és un gran pacte que posi d’acord la presidència i el seu equip de govern amb l’oposició majoritària a la junta de veïns.
És sabut que aquest règim provoca maldecaps a tots els partits polítics i s’ha intentat canviar diverses vegades. Ara mateix, però, el Govern espanyol prepara una reforma de l’administració local on tot pot canviar. Fins i tot s’ha apuntat la possibilitat de suprimir la figura de les EMD apel·lant l’argument que suposen una duplicitat de poder i, per tant, de diners. Els pròxims anys seran crucials per saber com evolucionen aquests ens locals especials.