Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Al Ple d’aquest dilluns 18 de juny els tres partits d’esquerres amb representació al consistori han presentat una moció de suport als docents que protesten per les retallades en el seu sector. La majoria absoluta de CiU (15 regidors dels 25 que té el Ple) va tombar la proposta conjunta dels 6 regidors d’esquerres (2 del PSC, 2 d’ICV i 2 de la CUP).
Aquesta sintonia entre esquerres s’ha repetit durant aquest primer any de mandat en reiterades ocasions. Alguns exemples recents han estat la petició de crear una ajuda de renda bàsica municipal, les múltiples protestes i reivindicacions en contra de les retallades en sanitat i educació o la petició de declarar Sant Cugat municipi a favor de la diversitat sexual. En tots aquests casos, els regidors d’esquerres han topat amb la majoria absoluta de CiU reforçada en algunes ocasions pels 4 representants del PP al Ple.
Més enllà del Ple
La gran pregunta és si el bon rotllo existent entre CUP, ICV i PSC (amb el suport des de fora d’ERC tot sovint) pot acabar-se convertint en una aliança estable que arribi fins a les properes eleccions amb la forma d’una candidatura conjunta. Fa uns mesos, ICV va acabar el seu procés de reestructuració interna i va voler crear el que van anomenar gran espai de trobada de les esquerres. Aquesta iniciativa s’ha abordat en diverses reunions on gent vinculada a partits polítics i gent que no ho està tant han intercanviat inquietuds, diagnòstic de problemes i receptes per solucionar-los des del punt de vista del pensament d’esquerres.
A banda d’això, els líders de les formacions polítiques de Sant Cugat han realitzat reunions formals de treball per analitzar el mateix, però també per veure si des del punt de vista estrictament polític la sintonia pot arribar més enllà de proposar mocions al Ple i posar-se junts darrere una pancarta. Tot i que encara queden tres anys per a les properes eleccions, aquesta opció no sembla gaire viable. En altres paraules, és molt poc probable que l’any 2015 Sant Cugat tingui una única candidatura d’esquerres com altres cops va haver-hi a Valldoreix sota el nom de Candidatura de Progrés i Catalanista.
Les diferències
Els quatre partits d’esquerres repeteixen una frase que s’ha convertit en un clàssic en abordar aquest tema: “És més el que ens uneix que els que ens separa”. Ara bé, malgrat les sinergies ni ERC, ni la CUP, ni ICV ni el PSC s’han plantejat obertament fins al punt de posar-ho sobre la taula de la militància l’opció de concórrer a les eleccions sota unes mateixes sigles i amb una mateixa llista. Segons el copresident d’ICV, Xavier Boix, “hi ha un grup que està treballant per fer una plataforma d’activistes per fer activitats i pedagogia des de l’esquerra”. Això a la pràctica s’ha traduït en una imatge d’unitat davant les protestes contra les retallades o per exemple el rebuig a la reforma laboral i el suport a la vaga general. “És una bona notícia que per la vaga general hi hagués una activitat unitària que mai s’havia donat”, argumenta Boix, que veu el fet com un èxit de l’esquerra.
Des de la CUP, el regidor Ignasi Bea afirma que van assistir a totes les reunions amb prudència, ja que entenen que hi ha partits que quan han estat governant des de l’esquerra no han fet polítiques d’esquerra i han retallat i han fet reformes laborals. Bea, però, hi posa condicionant: “no se’ns ha passat mai pel cap fer un front d’esquerres a Sant Cugat que inclogui el PSC perquè tenim ADN polític diferent i no compartim la qüestió nacional. El regidor, però, afirma que ens els mencionats punts on sí coincideixen és bo que estiguin junts i sumin com més millor.
El portaveu del PSC, Ferran Villaseñor, explica que un 80% de les mocions del seu partit han rebut el suport de la CUP i ICV, cosa que fa evident el nivell d’entesa. Segons el dirigent socialista, però, crear una llista conjunta “no està a l’agenda de cap grup polític tot la conjunció en determinades polítiques”. La presidenta d’ERC a la cuitat, Mireia Ingla, en una línia similar, admet la bona relació personal i política i argumenta que la col·laboració no anirà més enllà de d’entrar mocions al Ple i fer una bona feina des de l’oposició.
Aquesta sintonia entre esquerres s’ha repetit durant aquest primer any de mandat en reiterades ocasions. Alguns exemples recents han estat la petició de crear una ajuda de renda bàsica municipal, les múltiples protestes i reivindicacions en contra de les retallades en sanitat i educació o la petició de declarar Sant Cugat municipi a favor de la diversitat sexual. En tots aquests casos, els regidors d’esquerres han topat amb la majoria absoluta de CiU reforçada en algunes ocasions pels 4 representants del PP al Ple.
Més enllà del Ple
La gran pregunta és si el bon rotllo existent entre CUP, ICV i PSC (amb el suport des de fora d’ERC tot sovint) pot acabar-se convertint en una aliança estable que arribi fins a les properes eleccions amb la forma d’una candidatura conjunta. Fa uns mesos, ICV va acabar el seu procés de reestructuració interna i va voler crear el que van anomenar gran espai de trobada de les esquerres. Aquesta iniciativa s’ha abordat en diverses reunions on gent vinculada a partits polítics i gent que no ho està tant han intercanviat inquietuds, diagnòstic de problemes i receptes per solucionar-los des del punt de vista del pensament d’esquerres.
A banda d’això, els líders de les formacions polítiques de Sant Cugat han realitzat reunions formals de treball per analitzar el mateix, però també per veure si des del punt de vista estrictament polític la sintonia pot arribar més enllà de proposar mocions al Ple i posar-se junts darrere una pancarta. Tot i que encara queden tres anys per a les properes eleccions, aquesta opció no sembla gaire viable. En altres paraules, és molt poc probable que l’any 2015 Sant Cugat tingui una única candidatura d’esquerres com altres cops va haver-hi a Valldoreix sota el nom de Candidatura de Progrés i Catalanista.
Les diferències
Els quatre partits d’esquerres repeteixen una frase que s’ha convertit en un clàssic en abordar aquest tema: “És més el que ens uneix que els que ens separa”. Ara bé, malgrat les sinergies ni ERC, ni la CUP, ni ICV ni el PSC s’han plantejat obertament fins al punt de posar-ho sobre la taula de la militància l’opció de concórrer a les eleccions sota unes mateixes sigles i amb una mateixa llista. Segons el copresident d’ICV, Xavier Boix, “hi ha un grup que està treballant per fer una plataforma d’activistes per fer activitats i pedagogia des de l’esquerra”. Això a la pràctica s’ha traduït en una imatge d’unitat davant les protestes contra les retallades o per exemple el rebuig a la reforma laboral i el suport a la vaga general. “És una bona notícia que per la vaga general hi hagués una activitat unitària que mai s’havia donat”, argumenta Boix, que veu el fet com un èxit de l’esquerra.
Des de la CUP, el regidor Ignasi Bea afirma que van assistir a totes les reunions amb prudència, ja que entenen que hi ha partits que quan han estat governant des de l’esquerra no han fet polítiques d’esquerra i han retallat i han fet reformes laborals. Bea, però, hi posa condicionant: “no se’ns ha passat mai pel cap fer un front d’esquerres a Sant Cugat que inclogui el PSC perquè tenim ADN polític diferent i no compartim la qüestió nacional. El regidor, però, afirma que ens els mencionats punts on sí coincideixen és bo que estiguin junts i sumin com més millor.
El portaveu del PSC, Ferran Villaseñor, explica que un 80% de les mocions del seu partit han rebut el suport de la CUP i ICV, cosa que fa evident el nivell d’entesa. Segons el dirigent socialista, però, crear una llista conjunta “no està a l’agenda de cap grup polític tot la conjunció en determinades polítiques”. La presidenta d’ERC a la cuitat, Mireia Ingla, en una línia similar, admet la bona relació personal i política i argumenta que la col·laboració no anirà més enllà de d’entrar mocions al Ple i fer una bona feina des de l’oposició.
