Eva Sagalés: “Ens van aturar i apuntar”

L'Eva Sagalés tenia 9 anys quan va començar la Guerra i encara recorda com es va assabentar de l'inici del conflicte el mateix 19 de juliol de 1936

"Anàvem un autocar amb gent de Sant Cugat cap als banys a Barcelona i a l’Arrabassada ens van aturar un grup de persones [rojos] i van apuntar amb escopetes. El meu cunyat anava fent broma. No sabíem que havia començat la guerra. Ens van pujar un ferit al cotxe i ens el van fer portar a l’Hospital Clínic. A l’hospital ens van requisar l’autocar i vam tornar a peu a Sant Cugat”. Així és com la santcugatenca Eva Sagalés va saber que va començar la guerra.

També recorda el patiment de la seva família en els primers moments de l’enfrontament per la por als grups de rojos incontrolats i també al sector més partidari al cop d’estat. “A l’inici de la guerra, a casa escoltàvem la ràdio i un dia es van pensar que hi havia una reunió contra els rojos. Van trucar a la porta i el meu pare es va enfilar al terrat per escapar-se. Si trucava algú a la nit, el meu pare s’espantava, fossin d’esquerres o de dretes”, explica l’Eva. També narra com un oncle seu es va amagar amb el seu fill per evitar els rojos i van morir malalts abans d’acabar la guerra; i com un altre parent va ser detingut i afusellat a l’Arrabassada pels grups de rojos.

El seu germà gran va anar a la guerra i va acabar en un camp de concentració. “No sabíem com fer-lo venir, necessitàvem un aval”, recorda l’Eva Sagalés, que explica que també van necessitar un aval perquè la seva germana pogués tornar de França, on hi havia anat amb el seu marit. Un altre dels seus germans, el Ramonet, malgrat no anar a la guerra va ser el que en va sofrir les conseqüències: “Al meu germà Ramonet li va explotar una bomba. Se la va trobar pels camps a Sant Cugat després de la Guerra i la volia buidar dels explosius i li va explotar. Va perdre un ull”.

L’Eva recorda com sortien amb les seves amigues i germans per veure els avions com anaven cap a Barcelona: “Es veien els focus pel Tibidabo”, explica, alhora que narra quan un avió va caure a les vinyes de Sant Cugat i el van anar a veure. “No teníem por!”, assegura. Com molts altres santcugatencs, a casa l’Eva també van allotjar un soldat durant un temps. Un parent seu de Barcelona també va anar a viure amb ells durant la guerra per evitar els bombardejos. El dia de l’entrada de les tropes franquistes l’Eva recorda que es trobava als Quatre Cantons: “Un parent del meu pare tenia un rellotge i els moros l’hi van agafar, que volien un record”.

Llegeix el reportatge de com es va viure la Guerra Civil a Sant Cugat

 
Comentaris

Destaquem