Les plantes aromàtiques tenen moltes utilitats que sovint desconeixem perquè no s'exploten suficient.
A continuació el TOT et detalla una llista de plantes aromàtiques amb les seves propietats i utilitats.
Alfàbrega
Rica en vitamines A i C, té propietats tòniques, digestives i antisèptiques. El seu toc picant serveix per amanir salses, peix, sopes, vinagre o pizzes, essent element indispensable per al pesto italià.
Cerfull
Pot arribar a confondre’s amb el julivert. A més de depurar la sang estimula la gana, per la qual cosa s’utilitza en brous i sopes. És molt preuat per elaborar salses i amanides, així com a acompanyament de carns i peix.
Cilantre o coriandre
D’olor suau i sabor picant té bones propietats digestives. Sencer o mòlt s’utilitza en carns rostides, en la salsa curry o conserves en vinagre, i en panets.
Estragó
Molt acceptat per aromatitzar vinagres, amanides i ous en general. Posseeix qualitats antiespasmòdiques i estimulants.
Les seves fulles són integrants de la salsa tàrtara, també pot utilitzar-se en peix, escabetx o estofats.
Farigola
Té propietats per guarir problemes bronquials. És ideal per a adobs, carns, pollastre i sopes.
Si s’utilitza per donar aroma als plats, no cal oblidar-se de retirar-la.
Julivert
A més de diürètic i depuratiu, és ric en vitamina A, B, C i nombrosos minerals. Ideal per acompanyar peix, salses i carns.
Menta
Té qualitats per guarir còlics o diarrees. S’utilitza en salses i dolços, també per acompanyar el xai i marisc, essent un dels elements de la salsa agredolça anglesa.
És molt interessant el seu ús per a còctels i begudes.
Romaní
Té qualitats diürètiques i analgèsiques. El te de romaní dóna brillantor al cabell i combat la seva caiguda.
Aquesta herba cobra rellevància en rostits i barbacoes de qualsevol tipus de carn, a més de peix i marisc.
Sàlvia
Molt utilitzada en la cuina italiana, pot utilitzar-se com a substitutiu del llorer. S’utilitza picant les seves fulles però no molt fi.
És molt bona companya de la carn de porc, hamburgueses, pasta i aus.