Musclos a panadeira, un plat per deixar les escloves buides!

Els musclos del nord són els millors

Musclos a panadeira: Musclos gallecs grossos i carnosos –per a mi, un festival. Sense cap dubte, els musclos del nord són els millors. Però, anem per feina. Tenim els musclos nets. Els posem a l'olla –farem el fet amb 1/2 quilo?– amb vi blanc i la fulla de llorer, els deixem tapats al vapor fins que s'obrin. Reservem el caldo de cocció. Enrossim la cansalada fresca tallada a daus molt petits, a la cassola també sofregim els alls tallats a làmines, les cebes i els pebrots verds i vermells, ben picats.

Això marxa, les flaires auguren coccions delicioses. Quan tot comenci a tenir color posem una cullerada de pebre vermell barrejant-ho tot uniformement –això agafa color–, tallem els tres tomàquets i els aboquem al sofregit, deixem que perdi l'aigua –5 minuts. Ho ruixem amb el caldo dels musclos i posem un bri de safrà –foc suau 5 minuts. Traiem una de les escloves del musclo –quin espectacle!– deixant-ne una com a suport del musclo.

Posem ordenadament els musclos en una plata de fornejar posant damunt de cada musclo una cullerada de sofregit. Empolsem amb pa ratllat i els gratinem –la traca final, tot un espectacle! Segur que deixarem moltes escloves buides! Paraula que sí, tot un plaer senyor musclo a la panadeira! Quan un plat està ben aconseguit, gaudim-lo.

Més informació
 
Comentaris

Destaquem