Què es necessita per fer una bona calçotada a casa?

En l’època de calçots, grups d’amics i famílies senceres es troben a cases particulars o espais a l’aire lliure per celebrar calçotades. El TOT dóna alguns consells de com fer-ne una

Quedar amb els amics o amb la família per fer una calçotada en grup és cada vegada més habitual durant les èpoques de calçots. És senzill, es pot fer a l’aire lliure i sempre hi ha molt bon ambient! Però hi ha alguns aspectes que cal tenir en compte a l’hora de fer una bona calçotada si es vol tenir l’èxit assegurat!

1. A flama viva:

La tradició marca que els calçots s’han de fer amb flama. Cal un foc que cremi bé i ràpid. Abans, posarem tots els calçots en una graella. No s’han de netejar, ni s’han de tallar les arrels ni les fulles verdes, que ens aniran bé per pelar-los després. Un cop els tinguem col·locats a la graella, podem començar a fer el foc. Cal tenir present que es necessita una llenya que faci flama, i de les més recomanades és la dels ceps de vinya. Com amb totes les brases o focs per cuinar, no es fan servir fustes tractades. Un cop ja la flama és ben viva, posem la graella amb els calçots al damunt, que la flama toqui bé el producte. Quan estigui més fet d’una banda, els girem. Com sabrem quan els calçots estan fets? Doncs quan veiem que es comencen a obrir i a treure líquid. Han d’estar tous.

2. Preparar la taula:

 

Els calçots fets els embolicarem amb paper de diari perquè mantingui l’escalfor i s’acabin de covar. És important no menjar calçots crus, que poden ser indigestos. La tradició marca que a la taula se serveixen amb una teula. Els acompanyaments de la calçotada són del gust del consumidor, però sí que hi ha menjars més habituals. Ho explica Ramon Massó, propietari de La Bolera, des de la seva experiència: “Vam començar fent només calçots i la típica graellada de xai, botifarra, patates, mongeta... Però per la gent que no els agrada els calçots, vam començar a fer també altres verdures a la brasa com espàrrecs o carxofes”. En definitiva, verdura i carn a la brasa. Sempre, regat amb un vi negre a, ser possible, begut amb porró.

3. A menjar:

Ja podem començar a degustar els calçots. La indumentària és un pitet i, darrerament, també hi ha qui se’ls menja amb guants, tot i que no s’acaba de gaudir de la mateixa manera. Per menjar-ne, agafarem el calçot amb els dits d’una mà per la part de fulles verdes i, amb l’altra mà, agafarem el calçot per la part de l’arrel, per on premerem amb suavitat fins que surti el calçot.

La salsa

És la clau”, explica Massó, que destaca que és el que fa pujar el cost dels calçots: “Si es vol fer bé, és molt costosa en temps”. I és que cal escalivar els tomàquets, els alls, les nyores (que s’han de pelar per quedar-se amb la carn), picar les avellanes i ametlles...

El reportatge

Aquest article forma part del reportatge publicat al TOT Sant Cugat, Calçots amb gust santcugatenc.

Introducció: La tradició dels calçots, dels romans a Sant Cugat

Més informació
 
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?