Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
La seva vida canvia radicalment el 15 de març del 2012.
Quan vaig intentar aixecar-me del llit, al matí, vaig caure a terra. Els primers auxilis me’ls va fer la meva filla de nou anys.
Com la va ajudar la seva filla?
Va trucar a la meva mare, em va tapar i em va posar un coixí. Una ambulància em va portar a la Mútua de Terrassa i li van dir a la meva mare que no podien fer res, que m’estava morint. Se’m havia trencat la caròtida i m’havia provocat una hemorràgia cerebral: un ictus isquèmic.
I què va passar?
Em van derivar al Clínic de Barcelona i allà em van operar d’urgències. A la UCI, els metges van dir que no sabien si me’n sortiria i, en cas que sortís, en quin estat quedaria.
Un cop dur.
Sí, però em vaig recuperar molt ràpid, bàsicament va ser pel fet de pensar en la meva filla, si no ho hagués fet, m’hagués deixat anar.
Aleshores comença un llarg pelegrinatge per recuperar la mobilitat?
Vaig començar a recuperar la parla, la memòria i la mobilitat de braç i cama. Del Clínic vaig passar a cures intensives de la Mútua de Terrassa, d’on vaig sortir pel meu propi peu. Sempre he estat una persona amb bon humor i positiva i no em veia malament. De cop va arribar l’hivern i em vaig començar a trobar malament: l’hivern influencia la gent que té ictus, vaig veure que no em podia moure bé i vaig tenir una depressió.
Quines seqüeles té?
El meu cas no era normal, perquè quan surts de l’hospital ja surts amb seqüeles. Aleshores em van tornar a ingressar per fer un cateterisme i veure com estava a nivell cerebral. Van veure que tenia espasticitat i em van donar moltes pastilles per no tenir rigidesa muscular: caminava com el Robocop!
Com era la seva vida abans?
M’aixecava, esmorzava, em vestia, despertava la meva filla, li donava l’esmorzar, la portava a l’escola i anava com un llamp a la feina. Després de treballar anava a casa ràpid per encarregar-me de la meva filla. No et pares a pensar que necessites un temps per a tu, per descansar i escoltar el teu cos.
Què li va originar l’ictus?
Potser l’estrès i la utilització de pastilles anticonceptives, a part d’això, duia una vida molt saludable. Ara, fer una cosa tan senzilla com dutxar-me és un món, mig cos és meu i l’altre és com un titella, totalment rígid. Moure aquesta meitat m’esgota.
Quina relació té amb la seva filla?
He creat un lligam més fort, de la mateixa manera que amb la meva mare: han estat dos grans pilars. Ho van passar molt malament, perquè en un inici estava molt irritable. Semblarà molt bèstia, però ara han sortit més coses bones de mi, quan estàs malament tornes més al teu interior, a la teva essència. Abans era més superficial i vivia per la feina, les amistats i la bellesa, ara em refermo en coses que havia deixat de banda, he posat la meva filla al lloc que li corresponia dins la meva vida i torno a estudiar.
Quins problemes li ha comportat?
No voler explicar com de malament em trobava m’ha portat problemes amb amics i familiars, perquè, com que m’arreglo, pot semblar que no tinc aquesta problemàtica. És una malaltia que no s’entén.
Per això és important que se celebri el Dia Internacional de l’Ictus?
Sí, de vegades he tingut ganes de fer una assemblea general i explicar què m’ha passat i que tinc dolors, perquè m’he sentit incompresa i no es pot jutjar, abans de fer judicis, pregunta.
Quan vaig intentar aixecar-me del llit, al matí, vaig caure a terra. Els primers auxilis me’ls va fer la meva filla de nou anys.
Com la va ajudar la seva filla?
Va trucar a la meva mare, em va tapar i em va posar un coixí. Una ambulància em va portar a la Mútua de Terrassa i li van dir a la meva mare que no podien fer res, que m’estava morint. Se’m havia trencat la caròtida i m’havia provocat una hemorràgia cerebral: un ictus isquèmic.
I què va passar?
Em van derivar al Clínic de Barcelona i allà em van operar d’urgències. A la UCI, els metges van dir que no sabien si me’n sortiria i, en cas que sortís, en quin estat quedaria.
Un cop dur.
Sí, però em vaig recuperar molt ràpid, bàsicament va ser pel fet de pensar en la meva filla, si no ho hagués fet, m’hagués deixat anar.
Aleshores comença un llarg pelegrinatge per recuperar la mobilitat?
Vaig començar a recuperar la parla, la memòria i la mobilitat de braç i cama. Del Clínic vaig passar a cures intensives de la Mútua de Terrassa, d’on vaig sortir pel meu propi peu. Sempre he estat una persona amb bon humor i positiva i no em veia malament. De cop va arribar l’hivern i em vaig començar a trobar malament: l’hivern influencia la gent que té ictus, vaig veure que no em podia moure bé i vaig tenir una depressió.
Quines seqüeles té?
El meu cas no era normal, perquè quan surts de l’hospital ja surts amb seqüeles. Aleshores em van tornar a ingressar per fer un cateterisme i veure com estava a nivell cerebral. Van veure que tenia espasticitat i em van donar moltes pastilles per no tenir rigidesa muscular: caminava com el Robocop!
Com era la seva vida abans?
M’aixecava, esmorzava, em vestia, despertava la meva filla, li donava l’esmorzar, la portava a l’escola i anava com un llamp a la feina. Després de treballar anava a casa ràpid per encarregar-me de la meva filla. No et pares a pensar que necessites un temps per a tu, per descansar i escoltar el teu cos.
Què li va originar l’ictus?
Potser l’estrès i la utilització de pastilles anticonceptives, a part d’això, duia una vida molt saludable. Ara, fer una cosa tan senzilla com dutxar-me és un món, mig cos és meu i l’altre és com un titella, totalment rígid. Moure aquesta meitat m’esgota.
Quina relació té amb la seva filla?
He creat un lligam més fort, de la mateixa manera que amb la meva mare: han estat dos grans pilars. Ho van passar molt malament, perquè en un inici estava molt irritable. Semblarà molt bèstia, però ara han sortit més coses bones de mi, quan estàs malament tornes més al teu interior, a la teva essència. Abans era més superficial i vivia per la feina, les amistats i la bellesa, ara em refermo en coses que havia deixat de banda, he posat la meva filla al lloc que li corresponia dins la meva vida i torno a estudiar.
Quins problemes li ha comportat?
No voler explicar com de malament em trobava m’ha portat problemes amb amics i familiars, perquè, com que m’arreglo, pot semblar que no tinc aquesta problemàtica. És una malaltia que no s’entén.
Per això és important que se celebri el Dia Internacional de l’Ictus?
Sí, de vegades he tingut ganes de fer una assemblea general i explicar què m’ha passat i que tinc dolors, perquè m’he sentit incompresa i no es pot jutjar, abans de fer judicis, pregunta.