Troyano destaca els següents trets característics de les 5 etapes:
Fins els anys 20, predominaven les societats corals, com La Lira, La Unió i El Progrés (aquesta última ja no existeix); als 30, amb la República, hi va haver un esclat associatiu amb un grau de politització; als anys 40 amb la repressió i els primers intents de recuperació, neix la delegació del Club Montanyés Barcelonés i la coral La Lira inicia la seva activitat cantant caramelles en català; als anys 50 i inicis dels 60, amb la represa, el Club Muntanyenc és independent (1963) i s'inicia la marxa infantil la qual va ajudar a integrar els nouvinguts de l'època. L'últim període s'emprèn des de la segona meitat dels 60 amb la dinamització i el canvi, en el qual es planta la llavor del que és ara la Festa de Tardor que neix el 1976.
Més estudis sobre l'època
L'historiador ha volgut fer palès que “el teixit associatiu santcugatenc no s'ha estudiat suficient perquè els grans esdeveniments polítics com la guerra civil o el Monestir, de l'època medieval, s'han endut tot el protagonisme i, afegeix, és una pena”. A més, ha explicat que una de les principals diferències de la societat d'aquella època amb la d'ara és que “amb menys mitjans, tot s'ho feien entre ells, i amb poques associacions, organitzaven tot tipus d'activitats”.
Agraïments
Va aprofitar l'avinentesa per agrair la presència dels assistents i va recordar que el proper 7 de novembre al museu de Sant Cugat es farà la presentació de l'últim llibre de l'escriptor santcugatenc i col·laborador del TOT Tomàs Grau, 'Mirant enrere. Personatges i costums de Sant Cugat'
Estimant Sant Cugat
Aquesta va ser la tercera de les conferències a càrrec dels Amics de la Unesco Valldoreix-Sant Cugat que ofereixen cada dimecres a l'arxiu Nacional. El proper dimecres 3 de novembre serà el torn del regidor de cultura i tinent d'Alcalde de Sant Cugat, Xavier Escura amb la conferència “Heretgies dels segles XV - XVI”.
Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok