Jaume Clavell: "Un síndic ha de saber escoltar i consolar, i estimar la ciutat”

Clavell ha estat el primer Síndic de Greuges de Sant Cugat, exercint des de l'any 2007 fins a l'octubre de 2017.

Jaume Clavell va prendre possessió del càrrec de síndic de greuges de Sant Cugat el 3 de maig de 2007 i ho ha estat durant més de 10 anys. En aquest temps ha tramitat una mitjana de 160 expedients anuals i n’ha resolt més del 90%. Clavell ha gaudit molt exercint de síndic i reconeix que ho trobarà a faltar. Una part important de la feina realitzada ha estat possible gràcies a la seva secretària Esperanza del Pino Budia amb qui ha format un bon tàndem. El nou síndic és Ramon Palacio.

Què cal per ser Síndic de Greuges d’una ciutat?

Es necessiten algunes qualitats importants. Una és estimar la ciutat i tenir una certa vocació de posar-te al costat de la ciutadania. Encara que moltes vegades el ciutadà no tingui raó, el Síndic l’ha d’escoltar i consolar. Hi ha molta gent que aquí només ve a plorar de veritat perquè creuen que l’Ajuntament els ha maltractat, no els ha respectat un dret que ells pensaven que tenien... algunes vegades venen aquí i no tenen massa raó, i és dur fer-los-ho veure. I encara que no tinguin raó jo m’he pres la molèstia d’escoltar-los i defensar els seus punts de vista davant de l’Ajuntament; això és el que espera un ciutadà d’un síndic. Però normalment la gent no es queixa per queixar-se. El síndic està nomenat pel Ple de l’Ajuntament de Sant Cugat, però no rep influències de ningú. Jo no les he acceptades mai.

Què ha estat el millor d’haver estat el síndic de Greuges de Sant Cugat durant 10 anys? 

És difícil de dir, però ser síndic és com una mena de vocació. Si busques compensacions econòmiques, no n’hi massa, almenys per mi... Jo he estat contractat a mitja jornada i sempre l’he fet pràcticament sencera. Aquí ha vingut gent interessada a ser síndic que el primer que m’han preguntat ha estat quin és el meu sou... si no té vocació de síndic, que no ho sigui. I si vol cobrar que treballi en una empresa. Aquí hi ha feina per a dos.

I no ha demanat més ajuda o recursos?

A l’inici vaig veure la feinada que tindria i mai he demanat de formalitzar la jornada sencera que he acabat fent. Ho podria haver demanat i no ho he fet mai.

Quants expedients o assessories anuals ha realitzat de mitjana anualment? 

Uns 160 expedients anuals, a cinc folis per expedient, calcula... Molta feina.

I d’aquests, quants s’han resolt? 

Jo diria que més del 90% es resolen favorablement.

Per tant, l’Ajuntament és receptiu davant la feina del síndic? 

L’Ajuntament és molt receptiu. Jo m’he entrevistat amb tots els tècnics de l’Ajuntament, regidors... A l’inici sí que va ser una mica dur perquè jo era com una pedra a la sabata del consistori. Pensa que la meva feina és defensar el ciutadà en contra de l’Ajuntament, i els tècnics municipals són els que reben les cartes de queixa. Però he de dir que finalment he estat ben acceptat per part de l’Ajuntament. Dels 42 síndics que hi ha a Catalunya jo diria que sóc dels 10 més ben tractats. La Secretaria General de l’Ajuntament s’ha portat molt bé amb l’oficina del Síndic i no ha estat necessari buscar assessoria jurídica externa.

De tots els casos que ha tractat en recorda algun amb especial afecte o que va ser molt problemàtic?

Malauradament el cas número 1 que vaig tractar era un tema molt complex i avui no està resolt. Era un tema urbanístic amb problemes d’indole social. Una persona que té una vivenda a la zona del torrent del Pinar i va patir un mòbing terrible per part de la propietat; era un lloguer antic que el va heretar. L’Ajuntament crec que no va fer el que havia de fer, i va ser penós; hi havia un advocat de qui no em vull recordar del seu nom...

Quin són els problemes que arriben al Síndic? Hi ha temes que es repeteixen sovint? 

Hi havia temes que inicialment es repetien molt com és la Policia Local de Sant Cugat. Era horrible. Cada dia tenia temes de multes, d’intervencions policials, el seu tracte cap al ciutadà, etc. Avui ja no; els temes vinculats amb la Policia Local són menors. Els temes més habituals són els urbanístics, d’impostos, etc.

Trobarà a faltar ser Síndic? 

Molt! Molts dels síndics de greuges que jo conec han estat captats, és a dir, buscats pel mateix Ajuntament. En el meu cas vaig ser jo mateix que em vaig autoproposar per ser-ho. Vaig escriure una carta dirigida a l’alcalde Lluís Recoder expressant el meu desig de ser síndic i aquí va començar tot fins a aconseguir tots els suports i consensos necessaris. I això no vol dir que jo hagi ensabonat la gent, ningú em pot dir que jo hagi actuat d’aquesta manera. La gent m’ha de reconèixer per la meva independència de l’Ajuntament, que és com he actuat sempre. Ningú m’ha exigit cap tipus de lleialtat. N’estic molt content i orgullós, de la feina que he fet, i no és vanitat. Ha estat una feina que m’ha agradat molt.

Li faria alguna recomanació al seu successor?

Fer un reglament que no és suficient tot i que està molt ben complementat amb un protocol d’actuació del Síndic i la seva relació amb l’Ajuntament; que s’ho estudiï bé. Per altre costat, jo no he aconseguit incloure al final de totes les resolucions de l’Ajuntament la frase de “té el dret presentar un contenciós administratiu i o una queixa al Síndic de Greuges de Sant Cugat”. Una fórmula consensuada amb el Secretari General però que mai ho he aconseguit que s’executi, però que potser el nou Síndic ho assoleix; ajudaria a promoure més l’oficina del Síndic. És una petició que he fet cada any, però és com si sentissin ploure.

Creu que el conjunt de la ciutadania sap que a Sant Cugat tenim un síndic de greuges? 

No ho crec. És una de les coses que em sap més greu. He organitzat activitats, cada any hem commemorat el Dia de la Declaració dels Drets Humans, he fet moltes conferències al centre i també als districtes, però em consta que no tothom coneix l’existència d’aquesta oficina. Els immigrants, sud-americans, marroquins han vingut molt poc a l’oficina i això vol dir que no saben que a la ciutat hi ha síndic.

Més informació
 
Comentaris

Destaquem