Jaume Pahissa: “Vam treure una bandera blanca perquè ens estaven disparan”

La proclamació de l’Estat Català de la República Federal Espanyola per Lluís Companys el sis d’octubre del 1934 i la revolta social viscuda aquells dies també va tenir una forta presència a Sant Cugat. Quan la Guàrdia Civil espanyola comença a actuar contra la insurgència catalana, baixa amb un autobús ple cap a Sant Cugat per entrar a l’Ajuntament (ocupat pels revolucionaris).

Les indicacions que tenien eren que era la primera casa que es trobarien baixant de l’Arrabassada. Però es van confondre i van anar a Can Quitèria. “Nosaltres érem a casa i de cop i volta vam començar a sentir trets a la façana”, recorda Pahissa, que explica com ho van parar: “Vam pujar amb els meus germans a dalt de tot de la casa i vam treure una bandera blanca”. Llavors la Guàrdia Civil va aturar l’atac, tot i que la següent parada no va ser l’Ajuntament sinó una carnisseria que tenia una bandera vermella a l’aparador, ja que acabaven de fer la matança del porc. La policia ho va confondre amb una bandera comunista i també va disparar-hi.

Jaume Pahissa explica que el seu pare va morir l’any 1935, quan ell tenia vuit anys i només un abans de començar la guerra. “Em vaig haver d’ocupar de la feina de pagès des de llavors”, recorda. Amb l’inici de la Guerra Civil l’any 36, el Jaume encara rememora els assassinats del capellà i d’algun altre santcugatenc a mans dels grups d’incontrolats.

Durant la Guerra, la família Pahissa (el Jaume i la seva mare) va haver de suportar que els dos germans del Jaume lluités cadascú en un bàndol. “El meu germà estava a la zona nacional quan hi va haver l’aixecament, i va haver de lluitar al cantó franquista”, explica. També recorda l’angoixa que es vivia a casa per aquesta situació: “La mare patia molt, resàvem molt”. Finalment, els seus germans van tornar sans a casa, malgrat algunes experiències viscudes: “Al meu germà el van ferir al cap d’un tret, si l’haguessin tocat un centímetre més avall hauria mort”.

Mentrestant, el Jaume cultivava els camps que tenien per Sant Cugat per poder menjar. “Érem pagesos, no passàvem fam”, narra, tot i que explica que feien intercanvis amb altra gent per aconseguir productes que no podien conrear.

Llegeix el reportatge de com es va viure la Guerra Civil a Sant Cugat