Jaume Vilardell: “Treballi a Cuba o a la Patagònia, l’olor de Sant Cugat és única ”

Els avis de Jaume Vilardell vivien a La Pelleria a la vora del que ara és el restaurant la Masia Sant Cugat, a l’avinguda de les Corts Catalanes. La seva família tenia el negoci dels Camions Vilardell, als anys 80. Ara només li queda la mare vivint a la casa de la plaça d’en Coll. Va estudiar dret per treballar després com a advocat, però ha acabat en el món del turisme, primer a Corea del Sud i després set anys dirigint l’Hotel Peralada. D’allà el van cridar per aventurar-se a la Patagònia xilena a aixecar un hotel des de zero. Després de dos anys li van oferir anar a Cuba, primer a Varadero i després al Cayo Santa María, un hotel costaner on viu amb la seva dona i des d’on dirigeix un equip de dues-centes persones.

Què se li ha perdut a Cuba?
Estava treballant a la Patagònia xilena i em van cridar des de Melià Hotels per venir a treballar a l’illa. Vaig acceptar el repte.

A quines parts del món ha treballat?
Primer a Corea del Sud, després a Catalunya a l’Hotel Peralada i d’allà a la Patagònia per construir un hotel, i finalment a Cuba.

S’imaginava treballant tan lluny de casa?
Per res. Però com tot dóna tantes voltes, vés a saber, potser demà estic a Sant Cugat treballant. Però estic molt content a Cuba i mai m’agrada planejar les coses a més d’un any vista quan ets fora de casa.

Se sent una mica cubà?
No, em sento català i santcugatenc. A tot arreu on vaig dic que sóc santcugatenc.

Es veu aquí molts anys?
No m’agrada pensar-hi però ja tinc 41 anys, els pares es fan grans, no tinc fills i cada vegada t’enyores més. A part, quan veig el Barça a la tele m’agradaria ser a l’estadi, o quan vaig a Sant Cugat veig coses que m’estic perdent. Però bé, tot té les seves compensacions. Cuba és un lloc magnífic per treballar.

Quina diferència hi ha entre treballar a Cuba i a Catalunya?
Cuba és un destí molt fort i has d’estar preparat per a molts problemes que semblen ridículs a Catalunya. Sobretot de subministraments, de la mentalitat del personal, però, en canvi, les solucions són més ràpides que al nostre país. Problemes que abans em semblaven la fi del món, des d’aquí els afrontes d’una altra manera, amb més sang freda.

Amb quina dificultat cultural s’ha trobat amb els treballadors?
Aquí les possibilitats professionals són diferents. Tenen altres tipus de motivacions i no són precisament econòmiques només. La seva mentalitat és la de viure el dia a dia i no com la catalana d’anar fent a poc a poc.

Es treballa moltes hores però se’ls veu feliços
Els nostres treballadors tenen un ritme de vida molt bo. Sempre dic que el més important és com et plantegis la vida. A Cuba l’aspiració és tenir el plat a taula i tenir una mica d’espai per divertir-se, no veuen més enllà de demà.

Quin seria el sou base d’un treballador de l’hotel?
Un sou cubà pot oscil·lar entre 700 i 800 pesos cubans, que serien uns 30 o 35 euros al mes. Però tenen uns beneficis més elevats que nosaltres.

Quins?
Tenen la sanitat i l’educació gratuïta, tenen dret a un habitatge i per tant, res d’hipoteques. Pels subministraments de llum i gas paguen uns preus adaptats als sous, potser de cèntims d’euros al mes. Si ho comparem al nostre país és molt poc però si ho comparem a dins de Cuba, viuen en dignitat, més que els països de llatinoamèrica.

És difícil treballar amb cubans?
El cubà és molt orgullós i té unes normes pròpies. A tots els hotels tenen un director cubà i un d’estranger. El meu director cubà, per exemple, fa la selecció de personal i algunes gestions administratives.

Com és el cubà?
És una persona amb una cultura alta, i ho has de tenir present a l’hora de tractar amb ell. Se l’ha de tractar amb molt de respecte. Et pots trobar amb algun que tingui un aire de superioritat ja que cal recordar que fa uns anys van guanyar una guerra a Espanya.

Quin és el perfil del seu turista?
Tenim molts canadencs perquè estan a tres hores de distància. Tot i que són 50 ºC de diferència! I el 40% són europeus i més exigents.

I catalans?
Abans en venien més. Si sé que vénen a l’illa contacto amb el seu hotel i els faig venir a passar una estona i així m’expliquen coses.

El president Raúl Castro ha obert la veda del comerç privat
Sí, estan canviant una mica les coses. Ara es poden obrir petits negocis com restaurants i botigues i es poden guanyar bé la vida. Sempre he pensat, i Cuba n’és un bon exemple, que la gent treballadora amb aspiracions i empenta triomfen.

Però en un país que viu des de fa 50 anys enquistat al passat és difícil
I tant, però l’economia socialista també et permet progressar i està havent-hi canvis polítics per poder-ho fer.

Cap on anirà Cuba?
A poc a poc millorarà. Pensa que l’embargament dels Estats Units pesa molt. Però estan amb acords d’altres països, com ara el Brasil o Europa. Això ajuda a veure-hi un millor futur.

Els cubans tenen por del canvi?
El desbloqueig s’està fent de forma intel·ligent i amb el tempo adequat perquè el país no ho noti de cop.

Tenen turistes nord-americans?
Cada dia. Pensa que els mateixos ciutadans americans creuen que el bloqueig és inútil avui en dia. Cada vegada viatgen més al país, això sí, amb un permís especial per evitar sancions del seu propi país.

És un bon moment per venir a viure a Cuba?
Estic molt bé. Potser la qüestió seria si és un bon moment per tornar a Catalunya. Els pocs que tenim el privilegi de treballar a Cuba tenim sort de viure una època de canvi interessant.

Tornarà a Catalunya o a Sant Cugat a viure?
La meva aspiració és tornar a casa d’aquí a pocs anys i sobretot a Sant Cugat, ja que la sang tira.

Què ha après de Cuba?
Que un s’ha de prendre la vida amb més serenitat.