Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Canals va ser el creador de l’eslògan “Sant Cugat, terra d’artistes”: els coneix a tots. S’ha guanyat a pols la fama de “pesat”, però l’art a la nostra ciutat no seria el mateix sense aquest provocador.
En una frase, què ha estat el millor d’aquests quaranta anys?
Sentir-me viu i provocador.
Com ha canviat l’art en aquest temps?
Com la societat. Hi ha hagut l’evolució de les arts més manuals a les arts més tecnològiques. Avui els museus estan començant a comprar vídeos, material audiovisual que era impensable quaranta anys enrere. Avui tots els catàlegs d’art són digitals i tenen una repercussió global com mai.
Què ha evolucionat més, l’art o Sant Cugat?
L’art ha evolucionat moltíssim, però ja és un fet propi d’aquest món. L’art, com aspecte bàsic de la cultura humana, sempre està en constant evolució, i sempre per davant de la societat. Sant Cugat ha evolucionat extraordinàriament. La meva àvia, per exemple, rentava la roba a la riera de Sant Cugat, que avui ningú sap on està: a la zona esportiva municipal del centre. Els canvis de la nostra ciutat han estat dels més importants de tot Catalunya, en tots els àmbits.
“Sant Cugat, terra d’artistes”. La ciutat ha tret prou profit de la creativitat que té?
Estic molt satisfet d’aquest eslògan que vaig fer als anys seixanta, i el vaig fer per cridar l’atenció! Molts artistes van començar aleshores a venir a viure a Sant Cugat: Ricard Sala, Chancho, etc. Però avui seguim sent un dormitori grandiós d’artistes! T’en podria dir molts, i també poetes o escriptors, com el desaparegut Baltasar Porcel. Molts no ho volen creure, però és un fet patent.
Potser als polítics no els dóna un rendiment electoral aprofitar els artistes que tenim.
Jo sempre he estat molt crític amb tots els polítics. Recordo que amb l’alcalde Josep Barnils, amb qui vam fer moltes coses, sempre li deia de posar escultures al carrer i ell em deia que seria un compromís perquè no agradaria a tothom. Els polítics mai s’han bolcat a fons perquè l’art és un món desconegut per a ells.
Com hauria de ser el museu dedicat a la figura i l’obra de Grau-Garriga?
Un espai museístic viu. El Museu de Cerdanyola, per exemple, és un espai modern, que mou molta gent del país que van a veure les exposicions amb iniciatives molt interessants. La Pilar Parcerisas està pensant un projecte molt maco sobre Grau-Garriga, però jo tinc molts dubtes de com quedarà tot plegat. L’edifici de Can Quitèria és extraordinari, però s’ha d’adaptar pensant en el centre museístic que ha de ser. Tot el que fan Cerdanyola i Mollet, sense tenir la tradició artística i cultural de Sant Cugat, té una gran repercussió. A Sant Cugat no s’ha agafat per les banyes el món de l’art, i això m’ho reconeixen molts polítics actuals. L’únic que ha defensat amb orgull els artistes de Sant Cugat i qui els coneix a tots és un sol galerista, en Josep Canals.
Quina iniciativa portaria a terme per promocionar les arts plàstiques de Sant Cugat?
L’alcalde de Barcelona és extraordinari. És capaç, per exemple, de convertir les fonts màgiques de Montjuïc en el centre neuràlgic i museístic del sud d’Europa. Els hotels i el turisme estan encantats amb Barcelona perquè tenen moltes iniciatives. Què seria París sense l’art? Amb Sant Cugat sempre he estat molt crític, mai ha tingut un projecte clar en l’àmbit artístic, i això és molt greu. Sant Cugat, per exemple, mai ha demanat ajudes a la Generalitat per les arts més noves i punyents! Jo crec en l’alcaldessa de Sant Cugat, però, és clar, té tants fronts oberts... Sant Cugat és smart city, doncs no projecteu només el Teatre-Audirori. Els caps de setmana també es poden visitar les galeries d’art, visitar els tallers dels artistes, les primeres cases del poble... Es podria fer un circuit que portaria públic de fora. En canvi, es fa un gran Museu Grau-Garriga amb un desert al voltant... I això no comporta res. Necessitem una política cultural global, no puntual.
Josep Canals és un corcó i un provocador, però estic convençut que totes les ciutats en necessiten un. Canviaria res de la seva trajectòria?
He patit moltíssim, i pateixo moltíssim perquè lluitar contra corrent amb un Sant Cugat que és molt conservador artísticament parlant, no és fàcil. Se m’ha fet patir molt i no se m’hauria d’haver fet partir tant per la quantitat de coses que jo he fet per la meva estimada ciutat i per la seva projecció al país.
Actualment es pot visitar l’exposició “40 artistes, 40 anys de galeria” fins al 14 de desembre del 2014 a Canals-Galeria d’Art del carrer de la Creu, 16, de Sant Cugat. Hi ha obres d’art originals a partir de 30 €, molt per sota del seu preu real. Obres de Daniel Argimon, Modest Cuixart, Salvador Dalí, Pere Formiguera, Grau-Garriga, Jaume Muxart, Perejaume, Picasso, Ràfols-Casamada, Amèlia Riera, Tharrats…
És una mostra en temps de crisi de l’aportació d’aquesta galeria de comarca a la nostra ciutat i al nostre país.
En una frase, què ha estat el millor d’aquests quaranta anys?
Sentir-me viu i provocador.
Com ha canviat l’art en aquest temps?
Com la societat. Hi ha hagut l’evolució de les arts més manuals a les arts més tecnològiques. Avui els museus estan començant a comprar vídeos, material audiovisual que era impensable quaranta anys enrere. Avui tots els catàlegs d’art són digitals i tenen una repercussió global com mai.
Què ha evolucionat més, l’art o Sant Cugat?
L’art ha evolucionat moltíssim, però ja és un fet propi d’aquest món. L’art, com aspecte bàsic de la cultura humana, sempre està en constant evolució, i sempre per davant de la societat. Sant Cugat ha evolucionat extraordinàriament. La meva àvia, per exemple, rentava la roba a la riera de Sant Cugat, que avui ningú sap on està: a la zona esportiva municipal del centre. Els canvis de la nostra ciutat han estat dels més importants de tot Catalunya, en tots els àmbits.
“Sant Cugat, terra d’artistes”. La ciutat ha tret prou profit de la creativitat que té?
Estic molt satisfet d’aquest eslògan que vaig fer als anys seixanta, i el vaig fer per cridar l’atenció! Molts artistes van començar aleshores a venir a viure a Sant Cugat: Ricard Sala, Chancho, etc. Però avui seguim sent un dormitori grandiós d’artistes! T’en podria dir molts, i també poetes o escriptors, com el desaparegut Baltasar Porcel. Molts no ho volen creure, però és un fet patent.
Potser als polítics no els dóna un rendiment electoral aprofitar els artistes que tenim.
Jo sempre he estat molt crític amb tots els polítics. Recordo que amb l’alcalde Josep Barnils, amb qui vam fer moltes coses, sempre li deia de posar escultures al carrer i ell em deia que seria un compromís perquè no agradaria a tothom. Els polítics mai s’han bolcat a fons perquè l’art és un món desconegut per a ells.
Com hauria de ser el museu dedicat a la figura i l’obra de Grau-Garriga?
Un espai museístic viu. El Museu de Cerdanyola, per exemple, és un espai modern, que mou molta gent del país que van a veure les exposicions amb iniciatives molt interessants. La Pilar Parcerisas està pensant un projecte molt maco sobre Grau-Garriga, però jo tinc molts dubtes de com quedarà tot plegat. L’edifici de Can Quitèria és extraordinari, però s’ha d’adaptar pensant en el centre museístic que ha de ser. Tot el que fan Cerdanyola i Mollet, sense tenir la tradició artística i cultural de Sant Cugat, té una gran repercussió. A Sant Cugat no s’ha agafat per les banyes el món de l’art, i això m’ho reconeixen molts polítics actuals. L’únic que ha defensat amb orgull els artistes de Sant Cugat i qui els coneix a tots és un sol galerista, en Josep Canals.
Quina iniciativa portaria a terme per promocionar les arts plàstiques de Sant Cugat?
L’alcalde de Barcelona és extraordinari. És capaç, per exemple, de convertir les fonts màgiques de Montjuïc en el centre neuràlgic i museístic del sud d’Europa. Els hotels i el turisme estan encantats amb Barcelona perquè tenen moltes iniciatives. Què seria París sense l’art? Amb Sant Cugat sempre he estat molt crític, mai ha tingut un projecte clar en l’àmbit artístic, i això és molt greu. Sant Cugat, per exemple, mai ha demanat ajudes a la Generalitat per les arts més noves i punyents! Jo crec en l’alcaldessa de Sant Cugat, però, és clar, té tants fronts oberts... Sant Cugat és smart city, doncs no projecteu només el Teatre-Audirori. Els caps de setmana també es poden visitar les galeries d’art, visitar els tallers dels artistes, les primeres cases del poble... Es podria fer un circuit que portaria públic de fora. En canvi, es fa un gran Museu Grau-Garriga amb un desert al voltant... I això no comporta res. Necessitem una política cultural global, no puntual.
Josep Canals és un corcó i un provocador, però estic convençut que totes les ciutats en necessiten un. Canviaria res de la seva trajectòria?
He patit moltíssim, i pateixo moltíssim perquè lluitar contra corrent amb un Sant Cugat que és molt conservador artísticament parlant, no és fàcil. Se m’ha fet patir molt i no se m’hauria d’haver fet partir tant per la quantitat de coses que jo he fet per la meva estimada ciutat i per la seva projecció al país.
Actualment es pot visitar l’exposició “40 artistes, 40 anys de galeria” fins al 14 de desembre del 2014 a Canals-Galeria d’Art del carrer de la Creu, 16, de Sant Cugat. Hi ha obres d’art originals a partir de 30 €, molt per sota del seu preu real. Obres de Daniel Argimon, Modest Cuixart, Salvador Dalí, Pere Formiguera, Grau-Garriga, Jaume Muxart, Perejaume, Picasso, Ràfols-Casamada, Amèlia Riera, Tharrats…
És una mostra en temps de crisi de l’aportació d’aquesta galeria de comarca a la nostra ciutat i al nostre país.