L’Albert Torres ven il·lusió a través d’una cabina d’un metre quadrat

L'Albert Torres passa vuit hores i mitja diàries en una cabina de l’ONCE. Es tracta de la cabina que hi ha a la plaça d’Octavià, just on comença el carrer Major. Fa divuit anys que treballa com a venedor de loteria, i en fa només vuit que treballa dins de la cabina. La cabina és un luxe que no tots els venedors tenen. Ell va haver d’esperar deu anys per tenir-la. Li van adjudicar quan el seu anterior inquilí, el José Ordóñez, es va jubilar. Fins aleshores havia treballat a la intempèrie, al carrer de Santiago Rusiñol.

La cabina no mesura més d’un metre quadrat. Té vidres als quatre costats i en un dels costats també hi ha la porta. Atén a través d’una petita obertura amb unes barres metàl·liques de seguretat. L’espai compleix la seva funció: té una petita tauleta amb la màquina de comprovació de premis, monedes, algun paper i cupons. La resta dels cupons els té penjats.

Un senyor gran, d’uns 80 anys, comença a treure cupons de la butxaca. S’apropa a la cabina de l’Albert i aquest fa un petit gest amb el cap i el saluda amb un “bona tarda!”. El senyor gran amb prou feines li dirigeix una sola paraula. L’Albert comprova el premi. “Mira, 3 euros!.. A veure aquest... 3 euros també! Però si és el mateix número, si tots els números són iguals!”

Comprova la resta de premis i comença a agafar-ne de nous. El senyor gran li demana quatre cupons pel divendres, dos i dos de cada número. Li pregunto si és gaire normal que una persona compri tants cupons. “Que va, és un bon client, aquest! Avui en dia te’n compren d’un en un, dos... Ha baixat molt la venda”. La gent ja no confia ni en la sort. “El que passa és que tenim més competència. Hi ha més jocs i més llocs de venda. La venda en línia també ens ha fet molt de mal”.

Una vida senzilla
L’Albert Torres té retinosis pigmentària, una malaltia ocular degenerativa que li van detectar quan tenia 20 anys. Aquest va ser el motiu que el va portar a demanar feina a l’ONCE. M’explica que es lleva aviat i surt a dos quarts de set de casa. Tarda uns quinze minuts a arribar a la cabina, fa el recompte i la liquidació i comença a treballar a les 9. Descansa entre les 13.30 hores i les 16 hores. La seva jornada finalitza a les 20 hores. Diu que passa moltes hores mortes, i que es distreu escoltant tertúlies de la ràdio, o navegant per Internet amb el mòbil.

La seva feina és força mecànica però té l’avantatge que li permet interaccionar amb la gent. De la mateixa manera que el coneix moltíssima gent, ell també en coneix molta. “Hi ha gent que t’arriba i comença a xerrar i t’expliquen la seva vida... I hi ha gent més simpàtica, gent que protesta sempre i gent que no. Hi ha de tot i has d’aguantar de tot”. L’únic premi que ha repartit l’Albert va ser un premi sense sèrie l’any 2010. “Va ser un divendres. 70.000 euros. La pena és que li va tocar a una persona sola!”