Segons Carme Porta, "en un moment de gran desencís amb els polítics i les institucions, té una gran importància que sorgeixin iniciatives de la societat civil". El desencadenant de la Iniciativa Legislativa Popular per a una Renda Garantida de Ciutadania va ser el fet que el Govern de la Generalitat deixés de pagar la PIRMI (Renda mínima d’inserció) a l’estiu de 2011, així com la seva posterior retallada mitjançant modificació legal. Segons Sixte Garganté, "allò que era un dret va passar a ser un ajut supeditat a l’existència de recursos pressupostaris, tot i que el ciutadà es trobés en les condicions establertes per la llei".
Un dret individual i no familiar com la PIRMI
L'ADS va posar de manifest que l’article 24.3 de l’Estatut d’autonomia de 2006 contempla el dret a una renda garantida de ciutadania que haurà de ser regulat per una llei específica. El que s’ha pretès mitjançant aquesta ILP és que aquest dret estatutari es faci efectiu. En el grup promotor hi ha sindicats, partits d’esquerra, entitats d’església i organitzacions assistencials diverses. Per tant, la idea no és que la RGC sigui una prestació, sinó un dret al que haurien de tenir dret els majors de 18 anys amb residència legal de més de 12 mesos i rendes inferiors a 664 euros (llindar de la pobresa legalment establert a Catalunya). És un dret individual i no familiar com la PIRMI.
Des de l'assemblea, es proposa que la RGC complementi altres ingressos que tingui el ciutadà, si els té, fins arribar a aquesta xifra, amb una escala decreixent segons el nombre de membres de la unitat de convivència o família. En el cas que es rebutgés una ocupació retribuïda, s’ocasionaria pèrdua de la RGC. Segons Carme Porta que "aquesta alternativa de la RGC tindria una funció pal·liativa, de tal manera que permetés viure la pobresa amb una certa dignitat, no per a sortir de pobre". Van ressaltar que, partint de dades contrastades de l’IDESCAT, en serien beneficiàries 650.000 persones. Això suposarien uns 2.000 milions d’euros, amb càrrec al pressupost de la Generalitat.
Solució pressupostària
Garganté va explicar d’on podrien sortir aquests diners: "Dels 150 milions que ja es pressuposten amb fins similars i de l’abolició d’altres ajuts, de l’impost sobre el joc, de l’impost sobre successions, de no pagar interessos bancaris pel deute de la Generalitat, dels concerts amb escoles privades elitistes, de no fer infraestructures inútils o de fer front al frau fiscal. La Generalitat-va dir- té competències exclusives en tot això".
"L’únic important no és que s’aconsegueixin les signatures que calen per a tirar endavant l’ILP, sinó que cal una actitud persistent de demanda front als estaments polítics, ja que la llei no estableix un termini per a que sigui discutida la ILP per part del Parlament, un cop s’hagin presentat les signatures requerides" (unes 50.000). Aixi va determinar Porta.
Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok