Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Tres anys i 28 infants. Aquest és el balanç de l’escola bressol El Molí de les Planes, la qual va obrir les seves portes el setembre del 2011. L’escola, ubicada als baixos del centre cívic del barri, representa l’única experiència que hi ha al municipi d’un centre escolar públic gestionat per una empresa aliena a l’Ajuntament. Des del curs 2012-2013, la Cooperativa Iniciativa Social Doble Via s’encarrega del dia a dia d’aquest equipament docent, que una vegada funcioni a ple rendiment oferirà un total de 33 places per a nens i nenes de 0 a 3 anys, de les quals dues seran per a infants amb discapacitats.
La diferència primordial d’aquest centre és la possibilitat d’oferir un horari summament flexible, fet que permet a les famílies deixar els infants unes hores concretes, alguns dies a la setmana o fer l’horari lectiu complet i compactat des de les 9.00 fins a les 15.00 hores, de dilluns a divendres. Aquesta adaptabilitat horària, acompanyada d’un servei de carmanyola, el qual permet un estalvi entorn els 140 euros mensuals, són part del projecte que presta El Molí.
“És una escola pública i municipal, i en aquest sentit té uns trets comuns a la resta d’escoles”, diu Nino Ramírez, gerent de Doble Via, que afegeix que dins de les diferències de cada centre: “Nosaltres vam buscar una singularització complementària tenint en compte el lloc on està i sent petits com som. Funcionem com una escola rural, on tots els grups d’edat estan junts i disposen de tots els espais”. Participació i implicació familiar, acció educativa a través del desig del nen –perquè els petits siguin els que aprenen i no els educadors els que ensenyen– acaben de fer encaixar el trencaclosques del projecte. “A partir de la interacció amb els espais, els materials, els companys, els educadors i els pares que poden estar allà, es genera l’acció educativa”. I és que amb l’ajuda de tres educadores i el suport d’una assessora pedagògica, El Molí s’ajusta al currículum fixat per Ensenyament, però des d’un enfocament diferent i posant en pràctica una pedagogia respectuosa amb l’infant. Ramírez ha indicat que una de les riqueses que dota de particularitat l’escola és la procedència de les famílies usuàries: “Tenim des de famílies que vénen del món de l’art de la música i que viuen en entorns com la Floresta o les Planes, fins a persones que vénen de famílies relacionades amb professions lliberals o del món empresarial i que els encaixa molt bé la flexibilitat d’hores i de dies i que se centra en processos de creativitat i de llibertat d’actuació”.
Per complementar l’oferta, El Molí ofereix, en horari de tarda, un espai familiar i una zona de psicomotricitat obertes als nens i nenes de dins i fora de l’escola i els seus familiars, a més de xerrades .
El Molí, model de futur?
Encara que el consistori no té la idea d’extrapolar el model a altres centres escolars per menors de tres anys, amb la idea d’abaratir costos i ajudar les famílies amb necessitats d’horaris especials, aquest any s’ha inaugurat un curs només de matí a l’escola bressol El Niu de Mira-sol. El trasllat de l’experiència de l’horari compactat d’El Molí respon a una davallada en la demanda de places, motivada per la crisi i l’envelliment de la població del barri.
Paral·lelament a una possible exportació del format d’El Molí a altres escoles bressol, des de l’Ajuntament auguren, que, en cas de construir-se un nou equipament educatiu pel segment de població dels 0 als 3 anys, el model adoptat seria similar al de les Planes, ja que a més ajudaria a pal·liar la pèrdua de la subvenció que la Generalitat donava al Patronat Municipal d’Educació, fixat en el 18% del preu total de la taxa escolar, que ara aporta l’Ajuntament.
Menys costos
Però per a l’escola El Molí no tot ha estat un camí de flors i violes. El primer any lectiu, el 2011-2012, el centre només va aconseguir set inscripcions, fet que feia inviable la continuïtat del projecte educatiu. Per aquest motiu, l’equip de govern, capitanejat per l’alcaldessa, Mercè Conesa, va haver de fer un canvi de rumb per assegurar el seu futur, traspassant la gestió a mans privades. El canvi en el model de gestió va significar un estalvi important en les arques municipals, passant dels 120.000 euros que el consistori va injectar a El Molí el primer any, als 45.000 euros en aquest any en curs. El preu de les quotes escolars també van experimentar una baixada destacable, fins a situar-se als actuals 255 euros al mes.
“El primer any la tarifa era massa elevada tenint en compte que al barri viuen famílies treballadores i que hi ha un alt índex d’atur”, recorda Sergi Torras, president de l’Associació de Propietaris i Veïns de les Planes. El planenc ha constatat que encara que l’escola ha ajudat a revitalitzar el barri, no ha estat un dels projectes decisius en aquest sentit: “Per a nosaltres el més important ha estat l’asfaltat dels carrers, la millora del transport públic i el centre cívic”. Una visió diferent tenen des de l’Ajuntament, que asseguren els beneficis que encara ha d’aportar i que ja ha comportat aquest equipament que va arribar després que es posés en funcionament el Pla de barris i dins de l’anomenat Pla de barris social, que finalitzarà el 2015 i que contempla alhora plans d’ocupació, polítiques juvenils i el manteniment del sistema social instaurat a la zona.
La diferència primordial d’aquest centre és la possibilitat d’oferir un horari summament flexible, fet que permet a les famílies deixar els infants unes hores concretes, alguns dies a la setmana o fer l’horari lectiu complet i compactat des de les 9.00 fins a les 15.00 hores, de dilluns a divendres. Aquesta adaptabilitat horària, acompanyada d’un servei de carmanyola, el qual permet un estalvi entorn els 140 euros mensuals, són part del projecte que presta El Molí.
“És una escola pública i municipal, i en aquest sentit té uns trets comuns a la resta d’escoles”, diu Nino Ramírez, gerent de Doble Via, que afegeix que dins de les diferències de cada centre: “Nosaltres vam buscar una singularització complementària tenint en compte el lloc on està i sent petits com som. Funcionem com una escola rural, on tots els grups d’edat estan junts i disposen de tots els espais”. Participació i implicació familiar, acció educativa a través del desig del nen –perquè els petits siguin els que aprenen i no els educadors els que ensenyen– acaben de fer encaixar el trencaclosques del projecte. “A partir de la interacció amb els espais, els materials, els companys, els educadors i els pares que poden estar allà, es genera l’acció educativa”. I és que amb l’ajuda de tres educadores i el suport d’una assessora pedagògica, El Molí s’ajusta al currículum fixat per Ensenyament, però des d’un enfocament diferent i posant en pràctica una pedagogia respectuosa amb l’infant. Ramírez ha indicat que una de les riqueses que dota de particularitat l’escola és la procedència de les famílies usuàries: “Tenim des de famílies que vénen del món de l’art de la música i que viuen en entorns com la Floresta o les Planes, fins a persones que vénen de famílies relacionades amb professions lliberals o del món empresarial i que els encaixa molt bé la flexibilitat d’hores i de dies i que se centra en processos de creativitat i de llibertat d’actuació”.
Per complementar l’oferta, El Molí ofereix, en horari de tarda, un espai familiar i una zona de psicomotricitat obertes als nens i nenes de dins i fora de l’escola i els seus familiars, a més de xerrades .
El Molí, model de futur?
Encara que el consistori no té la idea d’extrapolar el model a altres centres escolars per menors de tres anys, amb la idea d’abaratir costos i ajudar les famílies amb necessitats d’horaris especials, aquest any s’ha inaugurat un curs només de matí a l’escola bressol El Niu de Mira-sol. El trasllat de l’experiència de l’horari compactat d’El Molí respon a una davallada en la demanda de places, motivada per la crisi i l’envelliment de la població del barri.
Paral·lelament a una possible exportació del format d’El Molí a altres escoles bressol, des de l’Ajuntament auguren, que, en cas de construir-se un nou equipament educatiu pel segment de població dels 0 als 3 anys, el model adoptat seria similar al de les Planes, ja que a més ajudaria a pal·liar la pèrdua de la subvenció que la Generalitat donava al Patronat Municipal d’Educació, fixat en el 18% del preu total de la taxa escolar, que ara aporta l’Ajuntament.
Menys costos
Però per a l’escola El Molí no tot ha estat un camí de flors i violes. El primer any lectiu, el 2011-2012, el centre només va aconseguir set inscripcions, fet que feia inviable la continuïtat del projecte educatiu. Per aquest motiu, l’equip de govern, capitanejat per l’alcaldessa, Mercè Conesa, va haver de fer un canvi de rumb per assegurar el seu futur, traspassant la gestió a mans privades. El canvi en el model de gestió va significar un estalvi important en les arques municipals, passant dels 120.000 euros que el consistori va injectar a El Molí el primer any, als 45.000 euros en aquest any en curs. El preu de les quotes escolars també van experimentar una baixada destacable, fins a situar-se als actuals 255 euros al mes.
“El primer any la tarifa era massa elevada tenint en compte que al barri viuen famílies treballadores i que hi ha un alt índex d’atur”, recorda Sergi Torras, president de l’Associació de Propietaris i Veïns de les Planes. El planenc ha constatat que encara que l’escola ha ajudat a revitalitzar el barri, no ha estat un dels projectes decisius en aquest sentit: “Per a nosaltres el més important ha estat l’asfaltat dels carrers, la millora del transport públic i el centre cívic”. Una visió diferent tenen des de l’Ajuntament, que asseguren els beneficis que encara ha d’aportar i que ja ha comportat aquest equipament que va arribar després que es posés en funcionament el Pla de barris i dins de l’anomenat Pla de barris social, que finalitzarà el 2015 i que contempla alhora plans d’ocupació, polítiques juvenils i el manteniment del sistema social instaurat a la zona.