L'estiu d'abans

Casals d'estiu, colònies, campaments, tallers...Piscines privades, comunitàries i municipals. Cinemes a les sales i a la fresca, festes majors, platges, vols a Canàries i Balears, caps de setmana a París o Itàlia, safaris per Kenya, hamaques al Carib, mercats ambulants a Marrakesh...Del més gran al més petit pot escollir entre una variada oferta dins i fora de Sant Cugat.

Alguns hauran d'aguantar les altes temperatures dins el poble i altres escaparan a estiuejar on els diners i les ganes els portin. Però Sant Cugat no sempre ha estat així. Molts anys enrere, aquesta vila era el punt de mira de molts estiuejants. D'altres ni sabien el que eren vacances. Els carrers i les afores, natura i camps sense edificar, eren els escenaris de les vacances dels i les santcugatenques.

Estiu, temps de sega i batuda
A principis dels anys 30 el 80% de Sant Cugat era territori agrícola. Això volia dir que la major part de la població es dedicava a la pagesia i que els mesos de més calor també eren els de més treball en molts casos. "Nosaltres no en teníem de vacances, això és un invent de fa 30 anys" diu rient en Tomàs Grau, santcugatenc de tota la vida i resident al carrer Sant Antoni, per on hi han passat 5 generacions de la seva família. "No té res a veure el Sant Cugat d'ara amb el d'abans" afirma.

El juliol era temps de batre el blat, per la sequedat del temps, i a l'agost se segava. Quan passava l'agost els pagesos es preparaven per la verema del raïm i especialment per la fira de setembre, que aplegava gent de tots els pobles del voltant i on durant 4 dies el poble s'omplia d'activitat i productes de tota mena; animals, blat, vi, roba, espardenyes, eines de camp...

Platja, cinema i fonts
Algunes coses encara es mantenen, tot i que no es fan de la mateixa manera. Als anys 30, 40 i 50 els santcugatencs anaven a platges com Castelldefels o Gavà, destins que avui encara són vigents. Els transports no eren tan assequibles, així que havien d'optar pel tren, el carro o, en el cas de la Carme Cussó, que des dels 9 anys ha estat en contacte amb Sant Cugat, amb la furgoneta dels veïns. Als seus 81 anys la Carme ha anat pujant i baixant de Barcelona a Sant Cugat al llarg de la seva vida, però recorda una intensa vida en comú entre els habitants del poble. "Hi havia poc on triar: voltàvem molt pel poble i els afores, anàvem a les fonts amb tota la canalla, a la Font de Sant Ramon, a la de Can Bell...".

Anar al 'Principal cinema' també era l'altra opció. "Hi anàvem i ens veiem totes les pel·lícules fins que tancaven i ens feien fora" explica la Carme. En Miquel Garrell recorda que per 20 cèntims podies veure un llargmetratge mut. "La pel·lícula bona sempre era un drama" explica aquest santcugatenc, que porta més de 80 anys vivint a la vila i afirma que recorda més la seva joventut que el seu passat més immediat. Als anys 60 els partits de futbol eren les distraccions dels diumenges, juntament amb els balls a la Unió, i el futbol Club de Sant Cugat era un equip reconegut arreu de Catalunya.

Vila d'estiueig i vila dormitori
La Rabassada fou l'eix d'unió entre Barcelona i Sant Cugat que va fer que aquesta darrera es convertís en vila d'estiu. Molts barcelonins s'hi feren construir torres, especialment a prop de l'estació i al final de l'Avinguda de Gràcia. Amb el pas dels anys aquest estiuejants es van anar instal·lant a Sant Cugat, que va anar creixent i dels 5.000 habitants als anys 30 va duplicar i triplicar la seva població entre els '60 i els '70.

En Joan Carles Gassiot fou un d'aquests barcelonins que amb la seva família vingué a passar l'estiu entre els 9 i els 14 anys. "Amb poca cosa ens divertíem, fèiem molta vida al carrer i es podia anar amb bicicleta a tot arreu". La construcció de les piscines municipals als 70, situades a la Rambla del Celler, va ser un gran punt de distracció i oci ja que fins al moment la zona de bany més propera eren les piscines de Mas Gener.

La plaça de Barcelona, centre neuràlgic del poble
Hi ha un punt que es repeteix entre tots els testimonis quan rememoren el seu estiu a Sant Cugat. La plaça de Barcelona ha estat testimoni del pas del temps a través de totes els infants, joves i fogueres de san Joan que s'hi celebraven. Suposava el punt de reunió de veïns que es coneixien, de colles que hi anaven a jugar amb les baldufes i les bales, de joves que hi xerraven per ser un lloc ombrívol i consumien algun refresc al Bar Moca. Avui, encara, aquesta remodelada plaça segueix sent un recordatori que malgrat les dimensions, a Sant Cugat hi queda quelcom de poble.