L’hivern al Born, l’estiu a la Torre Blanca

L’obertura a la visita pública de les excavacions de l’antic mercat del Born de Barcelona permet contemplar la trama urbana del barri de la Ribera, que el primer rei Borbó va fer enderrocar després de la desfeta de 1714. Es poden observar els carrers estrets d’una ciutat encotillada dins la muralla, les seves llambordes i clavegueres. Però, sobretot, es pot veure l’interior de les diferents cases. L’historiador Albert Garcia Espuche les ha estudiades a partir de la documentació notarial i ha pogut determinar els noms dels seus habitants i l’activitat que s’hi portava a terme. La revista Sàpiens li ha dedicat un dossier molt interessant i didàctic. A l’apartat “Radiografia del Born”, s’hi publiquen dos fragments del plànol del barri, numerant els diferents habitatges. Voldria destacar els espais designats amb els números 18, 19 i 20, tres cases unides que havien estat d’Onofre Boxadors.

L’oportunitat d’una crisi
El dia 6 de setembre de 1665, Don Joan de Boxadors, ciutadà alhora de Tarragona i de Barcelona, declarava notarialment totes les possessions que tenia en el terme de Sant Cugat. La principal era aquell mas antigament nomenat Magarona, després Ravella, en aquells moments “la torre de Boxadors” i avui la Torre Blanca. L’acte es va portar a terme dins la casa de la Pabordia Major del Monestir i s’anoten altres peces de terra disperses pel terme. Tot plegat ho tenia per herència del seu pare, Ramon de Boxadors, el qual ho havia rebut del seu, Onofre de Boxadors, mercader que assoleix el títol de ciutadà honrat de Barcelona, equivalent al de cavaller, que li permet anteposar la partícula “de” al seu cognom.

Es tractava d’un inversor rendista que va aprofitar la crisi de principis del segle xvii per comprar propietats rústiques en el nostre municipi, les quals explotava per mitjà de contractes de masoveria i d’arrendament. No fou un cas únic. Altres exemples són el cirurgià Joan Jutge, el pintor Josep Jardí, els donzells Joan de Llordat, Francesc de Puigvert i Francesc de Sorribes, aquest darrer, membre de la Generalitat pel braç militar. Onofre de Boxadors no es limità a comprar el mas esmentat, sinó que adquirí diferents peces de terra, 2 a Alganyana (actual Parc de la Pollancreda), una prop de Can Bell, i altra de Can Calders, 3 a Llaceres, 10 en diferents llocs del Pla del Vinyet, al Camp de Clariana, al Forat d’en Bocàs, a la Font del Pla, a Sant Vicenç i a Campanyà de la Serra (ara la Torre Cendrera).

Un propietari absentista
Les cases que Onofre de Boxadors tenia al Born donaven als carrers del Joc de la Pilota i del Bonaire. Les va adquirir l’any 1596 al també mercader Antoni Riera. La seva activitat mercantil explica la necessitat d’ajuntar edificis a fi de disposar de magatzems. Alhora, l’obtenció del títol de ciutadà honrat també va fer que la part d’habitatge estigués decorada amb luxe i volgués competit amb els palauets del carrer de Montcada. Vers 1660, el seu nét Joan s’estableix a la ciutat de Tarragona i ven les cases a dos socis holandesos, Joan Kies i Arnold de Jager, dedicats en bona mesura al comerç de l’aiguardent. Com Boxadors, acabaran establint les seves destil·leries a Vila-seca, prop de Tarragona. És en aquest període, quan la casa es comença a conèixer com el Consulat d’Holanda, ja que els dos socis atenen i procuren solucionar els problemes que tenen els seus compatriotes a Barcelona. La seva prosperitat fineix amb l’entronització de Felip V i la seva empresa entrà en crisi. El darrer estadant serà Vicenç Duran, adroguer famós per la quantitat de productes exòtics que ofereix al públic (45 tipus de sucres i 43 de melmelades). Morirà en la defensa de Barcelona el setembre del 1714.

Sant Cugat, doncs, resta vinculat a les ruïnes del Born a través de la família Boxadors, que tenia propietats en ambdós indrets.