La fortificació del monestir al segle XIV

Avui presentarem un document inèdit. Està relacionat amb la construcció de les muralles medievals del Monestir de Sant Cugat, i el seu paper de castell feudal i lloc de defensa. Des de ben aviat el Monestir ja disposava d’elements defensius que de moment coneixem poc: la mateixa configuració del clos, evidències d’una muralla del segle xi, etc. No serà fins al segle xiv que disposem ja de notícies històriques i restes de muralles d’un projecte de fortificació del Monestir.

El document: impostos per construir les muralles
La història dels abats recollida al “manuscrit anònim” del segle xviii explica que l’abat Pere de Busquets (1351-1385), “davant dels perills que corrien viles, esglésies i monestirs en molts llocs de Catalunya, procurà envoltar i ampliar el Monestir de més resistents muralles i algunes torres, que encara avui veiem”.

El document que tractem afecta precisament aquestes muralles. És un pergamí procedent del Monestir, i ara conservat a l’Arxiu de Montserrat. Conté un privilegi de Pere III el Cerimoniós de l’any 1386. El rei hi expressa el seu desig que les obres de les muralles i valls del Monestir de Sant Cugat, que feia temps que havien començat, acabin el més aviat possible. I en resposta a les súpliques de l’abat Bernat, li concedeix la potestat d’establir impostos sobre el pa, el blat, la farina, el vi, la carn, els draps o qualsevol altra mercaderia, durant 10 anys, i amb la finalitat exclusiva de dedicar-los a la construcció d’aquestes defenses. Especifica que hi han de contribuir especialment a aquests impostos els habitants de la vila i parròquia de Sant Cugat, i els del castell de Canals (part de l’actual Valldoreix i una petita porció del Papiol).

El document emmarca plenament les muralles en l’obra de defensa dels regnes de Pere III. El rei va afrontar diversos conflictes bèl·lics –amb el rei Jaume de Mallorca, amb el rei Pere el Cruel de Castella, etc.–, que a més de conduir a la creació de la Generalitat per controlar els diners que s’hi invertia, van suposar la fortificació de ciutats, viles i llocs del país. El rei va ordenar la millora de les defenses a viles i ciutats reials, i també demanà a “vosaltres, prelats e clergues, rics homens e cavallers, així mateix façats vostres llocs enfortir”. S’aixecaren noves muralles arreu, com les que encerclaven el Raval de Barcelona, o altres monestirs, com Sant Benet de Bages, o Santes Creus. El problema va ser el finançament de les obres, que havien d’anar a càrrec de cada ciutat o cada senyoria feudal. Per això el rei anà concedint el dret als governants de les ciutats i als senyors feudals a imposar taxes que finalment eren pagades pel poble.

Les muralles del segle XIV
Aquestes dades donen a entendre que l’abat Busquets hauria rebut l’ordre del rei de millorar les defenses del Monestir amb un nou circuit de muralles i valls. Hauria començat les obres, que deurien estar endarrerides en succeir-lo Bernat Terré (1385-1394), i necessitades de finançament. Cal suposar que fou l’abat Bernat qui finalitzà efectivament les defenses.
S’atribueix a aquesta obra el circuit murat que partia del portal major i encerclava el monestir cap a l’est i fins al campanar. Ara només se’n conserva un tram, el tram paral·lel a l’avinguda de Francesc Macià, i la torre del portal major amb part del pont d’accés. Mostra un parament ferm de carreus, i torres i bestorres de diferent format, espitlleres, i merlets en alguns punts. A la banda exterior disposava de valls, que al costat sud formaven més aviat un talús que posava el Monestir en una clara posició elevada, avui ja transformada.

Aquesta obra refermà el Monestir com a plaça forta, i tot i que després aquesta funció va perdre importància, el 1714 encara Felip V va ordenar la demolició de les fortificacions. Per sort, aquesta ordre només es va dur a terme en part.