Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Periodistes, polítics, coneguts, seguidors i familirs de la figura del periodista Ramon Barnils s'han reunit avui a la planta superior del bar Terra Dolça en l'acte Barnils: nació, comunicació i gintonics, organitzat pel Grup de Periodistes Ramon Barnils. El motiu no era altre que el que ha assenyalat Xavier Fornells, periodista i ex-director de Cugat.cat, “fer una gran conversa col·lectiva i passar l'estona parlant del Ramon Barnils i del periodisme”.
Barnils, radical i intel·lectual
“El que feia popular a en Ramon era que es podia col·locar al nivell d'una persona qualsevol”, senyalava l'ex-conseller de Cultura Joan Manuel Tresseras, “podia fer unes reflexions de gran nivell i rigor a partir dels elements bàsics de la gent senzilla”. Els diferents ponents han redundat especialment en la particularitat de Ramon Barnils no sols en la seva professió, sinó en la resta d'àmbits personals, culturals i socials. “Era un radical, radicalment intel·ligent, radicalment insubmís, radicalment digne, radicalment ètic...” enumerava Víctor Alexandre, periodista santcugatenc, que ha qualificat Barnils com una persona “incòmode” per als poders, tan en l'etapa franquista com en la democràtica.
Sobre la gratuïtat, la desinformació i la crisi periodística
Entre les anècdotes i elogis d'aquells que van conèixer Ramon Barnils també ha sortit a debat la situació actual del periodisme i d'aquells que s'hi dediquen. Davant la presència de professionals de la comunicació com el director de Nació Digital, Salvador Cort, o la cap d'edició digital del diari Ara, Silvia Barroso, s'ha parlat sobre temes com el perill de la informació més gratuïta i assequible o la precarietat laboral dels periodistes que han de tenir una funció tot-terreny. “En aquests moments tothom actua com a mitjà de comunicació, però no com a periodista”, ha comentat Tresseras, qui ha reivindicat aquesta professió com a garantia democràtica: “ La funció social del periodisme és treure la gent de la banalitat i ara és més necessària que mai”.
El Grup de Periodistes Ramon Barnils
D'ençà la mort del periodista, fa onze anys, que aquest col·lectiu treballa no només en la memòria de Barnils sinó en “intentar exercir el periodisme que ell considerava que s''havia de fer”, tal com ha assenyalat el periodista i professor Joan Vila. L'associació, que ja agrupa quasi un centenar de persones, té en marxa l'Observatori Crític dels Mitjans, una plataforma web de nom Media.cat que profunditza en diferents temes d'actualitat i es descriu amb l'objectiu de “treballar en la difusió i la defensa d’un periodisme rigorós i un espai comunicatiu propi”.
Tanmateix, també s'està treballant en un llibre i un documental de caire divulgatiu que reculli els testimonis de les persones que van conèixer Ramon Barnils per reflexionar sobre la seva cara més humana, més enllà de la laboral. Tresserras també ha destacat la importància de conèixer altres aspectes de Barnils, com la seva faceta intel·lectual i la capacitat crítica, “que encara no han estat reconegudes”.
Barnils, radical i intel·lectual
“El que feia popular a en Ramon era que es podia col·locar al nivell d'una persona qualsevol”, senyalava l'ex-conseller de Cultura Joan Manuel Tresseras, “podia fer unes reflexions de gran nivell i rigor a partir dels elements bàsics de la gent senzilla”. Els diferents ponents han redundat especialment en la particularitat de Ramon Barnils no sols en la seva professió, sinó en la resta d'àmbits personals, culturals i socials. “Era un radical, radicalment intel·ligent, radicalment insubmís, radicalment digne, radicalment ètic...” enumerava Víctor Alexandre, periodista santcugatenc, que ha qualificat Barnils com una persona “incòmode” per als poders, tan en l'etapa franquista com en la democràtica.
Sobre la gratuïtat, la desinformació i la crisi periodística
Entre les anècdotes i elogis d'aquells que van conèixer Ramon Barnils també ha sortit a debat la situació actual del periodisme i d'aquells que s'hi dediquen. Davant la presència de professionals de la comunicació com el director de Nació Digital, Salvador Cort, o la cap d'edició digital del diari Ara, Silvia Barroso, s'ha parlat sobre temes com el perill de la informació més gratuïta i assequible o la precarietat laboral dels periodistes que han de tenir una funció tot-terreny. “En aquests moments tothom actua com a mitjà de comunicació, però no com a periodista”, ha comentat Tresseras, qui ha reivindicat aquesta professió com a garantia democràtica: “ La funció social del periodisme és treure la gent de la banalitat i ara és més necessària que mai”.
El Grup de Periodistes Ramon Barnils
D'ençà la mort del periodista, fa onze anys, que aquest col·lectiu treballa no només en la memòria de Barnils sinó en “intentar exercir el periodisme que ell considerava que s''havia de fer”, tal com ha assenyalat el periodista i professor Joan Vila. L'associació, que ja agrupa quasi un centenar de persones, té en marxa l'Observatori Crític dels Mitjans, una plataforma web de nom Media.cat que profunditza en diferents temes d'actualitat i es descriu amb l'objectiu de “treballar en la difusió i la defensa d’un periodisme rigorós i un espai comunicatiu propi”.
Tanmateix, també s'està treballant en un llibre i un documental de caire divulgatiu que reculli els testimonis de les persones que van conèixer Ramon Barnils per reflexionar sobre la seva cara més humana, més enllà de la laboral. Tresserras també ha destacat la importància de conèixer altres aspectes de Barnils, com la seva faceta intel·lectual i la capacitat crítica, “que encara no han estat reconegudes”.
