“La Penya Regalèssia significa amistat i estimar Sant Cugat”

Els membres de la Penya Regalèssia són els artífexs de la recuperació del patrimoni local. Els integrants d’aquesta entitat, a més de vetllar pel manteniment de les tres ermites més conegudes de Sant Cugat: Sant Medir, Sant Domènec i Sant Crist de Llaceres, perquè els santcugatencs puguin conèixer el passat arquitectònic de la ciutat que un dia va ser poble. La penya va ser fundada el 1939 l’entitat manté la seva manera de fer, tot i el pas dels anys: “Tenim un compromís molt gran, hi ha qui cada dia va a missa, nosaltres cada dissabte anem a Sant Medir.”

La Penya Regalèssia serà la pregonera. Tota una responsabilitat!
Joan Pahissa: És un gran honor. Estem molt contents que s’hagin recordat de la Penya, quan érem joves ballàvem ball de bastons, el Paga-li, Joan, tot el que hi havia.

Què heu previst?
Miquel Garrell: Això el Tomàs Grau, que serà l’encarregat de fer el pregó.
J.P.: Encara no hem fet cap assaig ni res.

Ja veig que la sorpresa es mantindrà fins al final. Vestireu d’alguna manera singular per pujar al balcó?
J.P.: No, potser amb americana.
M.G.: I corbata, obrirem l’armari i ho veurem

I algun element que us identifiqui com a membres de la Regalèssia?
J.P.: Portarem un tros de regalèssia.

Dels actes de la Festa Major quin aporta la Penya Regalèssia.
J.P.: El concurs d’arrossos, ara se n’encarreguen els Amics i Veterans de la Penya Regalèssia.
J.G.: També organitzem la cavalcada de Reis.

Des del balcó teniu previst fer alguna reivindicació?
J.B.: Visca Sant Cugat, visca la Penya Regalèssia, aquesta és la reivindicació.

De les activitats que es fan actualment a la Festa Major, quina us agrada més?
M.G.: El Paga-li, Joan.

La festa d’ara és molt diferent de la que vàreu viure vosaltres?
Joan Baila: I tant! Abans poca cosa hi havia, no hi havia diners perquè l’Ajuntament sempre era pobre.
M.G.: Abans feien un ball en un envelat, era molt maco i tothom anava ben vestit...
J.B.: Ara tots van amb texans. Abans fèiem un ball de tarda i a les vuit tocaven les campanes i les noies anaven a un racó.
Quan anaves a buscar la xicota també portava la maleta al costat.

Una maleta?
J.B.: Sí, vull dir la sogra, pobra dona, abans en dèiem la maleta, les coses com siguin.
J.P.: Moltes venien a vigilar la filla i s’adormien a la llotja.
J.B.: És veritat! Es posaven a les escales i totes les sogres s’adormien, això dins la sala. A l’estiu sortíem fora, a la pista, i es portaven un abric, perquè tenien fred. A la nostra manera la joventut també gaudíem.
M.G.: Sí i sense tenir cèntims.

Eren altres temps.
J.B.: Jo tinc una veïna que surt a partir de les dotze i nosaltres a les deu ja anàvem cap a casa a sopar i a dormir.
J.P.: Sí, però també havíem sortit de nit a fer entremaliadures.
J.B.: El món ha canviat molt i el que canviarà, ja ho veig a venir.

Després del pregó la Penya serà més coneguda?
J.B.: Els grans ja ens coneix tothom, la joventut no.
J.B.: Som uns xicots molt tranquils i molt seriosos, oi? I estimats per tothom.

El motiu que la Penya pronunciï el pregó és el 75è aniversari. Com celebrareu els tres quarts de segle?
J.P.: No podem avançar detalls però farem un acte d’homenatge a la tardor. S’homenatjarà els que no hi són i els que hi som.

Què us sembla la tendència d’escollir entitats com a pregoners?
M.G.: Crec que és millor perquè una entitat sempre és més gent i és més ample.

La Penya Regalèssia significa amistat?
M.G.: Sense dubte, i voler Sant Cugat, estimar el poble, que sigui anomenats a tot arreu i que tothom tingui un bon record de nosaltres.