Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Sant Cugat disposa de dues zones humides amb un important valor ecològic: el pantà de Can Borrell, integrat al Parc Natural de Collserola, i l’estany i torrent dels Alous. Fins fa ben poc els dos espais naturals es trobaven en una situació molt precària de conservació, però mica en mica la situació ha anat canviant. L’entorn del pantà de Can Borrell es va acabar de rehabilitar a finals del 2013 i l’estany dels Alous es troba encara en procés. Un procés que, si tot va bé, ha de finalitzar amb la seva inclusió al Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN), que el dotarà d’un grau de protecció que ara no té.
Els ajuntaments de Sant Cugat i Rubí van aprovar el mes de febrer del 2013 una moció per rehabilitar i dignificar aquest espai natural que durant molt de temps havia estat abandonat i oblidat. Actualment, la Plataforma Alous, integrada per diverses entitats d’ambdós municipis i també tècnics dels dos ajuntaments, és qui lidera el projecte de preservació i rehabilitació de l’espai.
Un espai singular
L’estany dels Alous i els torrents dels Alous i ca n’Oriol –aquest últim a Rubí– comprenen un total de 45 hectàrees de terreny. L’espai natural el comparteixen els municipis de Sant Cugat i Rubí, i es troba delimitat per l’autopista AP-7, la via de tren de FGC, l’estació de Renfe de Rubí i la urbanització de Ca n’Alzamora. Des de Sant Cugat s’hi accedeix per la zona d’estacionament que hi ha darrera de l’Hospital General, creuant per sota l’autopista.
L’estany dels Alous sorgeix a conseqüència de la instal·lació en aquest indret d’una argilera als anys 60. Fins aleshores havia estat una zona agrícola de cultiu. Aquesta argilera va funcionar durant una dècada i va donar peu a un aqüífer, que és l’actual estany. Amb la construcció de l’AP-7, l’argilera es va abandonar i l’espai es va convertir en un abocador de runes. Una vegada es va construir la via de FGC, el seu accés va quedar aïllat i mica en mica es va anar naturalitzant.
Als anys 90 el col·lectiu Pinzell Verd va intentar tirar endavant, sense èxit, un projecte per recuperar l’estany dels Alous com a espai ambiental. L’any 2001, la Generalitat de Catalunya va recollir-lo en l’inventari de zones humides de Catalunya, i actualment és la zona humida no fluvial més important que hi ha a la comarca del Vallès Occidental.
La feina de la plataforma
La Plataforma Alous va sorgir a finals del 2012 amb l’únic propòsit de garantir la protecció de l’espai. Les mocions aprovades als plens de Sant Cugat i Rubí van ser el pas preliminar, tot i que el gran repte que té ara la plataforma és incloure l’estany dels Alous en el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) de la Generalitat. “Si s’inclogués al PEIN l’espai sí que tindria una primera protecció”, explica Rafael Bosch, portaveu de la plataforma i de l’entitat rubinenca Rubí d’Arrel. “Per exemple, això permetria als ajuntaments rebre línies de subvenció destinades a protegir aquests espais”.
La Plataforma Alous i, concretament, l’entitat Rubí d’Arrel, és qui està treballant en la redacció de l’informe que caldrà presentar a la Generalitat. “Aquest informe té l’objectiu de mostrar els valors ecològics, cívics i estratègics que pot tenir l’espai per poder formar part del PEIN”. Una vegada estigui enllestit l’informe –es preveu que ho estigui a finals de mes– hauran de ser els ajuntaments els que facin la petició a la Generalitat. “Representa que quan estigui fet l’informe, l’objectiu nostre serà pressionar els ajuntaments perquè a la vegada ells pressionin per incloure’l al PEIN”, argumenta Jaume Massanés, portaveu de la UASC i principal impulsor de la recuperació de l’estany dels Alous a Sant Cugat.
L’estany dels Alous no té cap tipus de protecció, tret del compromís d’ambdós ajuntaments de blindar-lo urbanísticament i mantenir-lo com a espai d’interès natural. Una vegada inclòs al PEIN, el següent pas serà intentar que una entitat sense ànim de lucre de custòdia del territori pugui gestionar l’espai. Bosch apunta que la màxima protecció que podria tenir el lloc és “fent-hi un Pla especial urbanístic”.
El paper de l’Ajuntament
Tot i que han estat diversos els intents de l’Administració de protegir-lo, mai s’ha acabat de concretar una actuació amb projecció de futur. Entre els anys 1991 i 1995, quan ERC va entrar al govern municipal de CiU, es va condicionar l’espai amb un mirador, un camí que voltava l’estany i es va ampliar la làmina d’aigua. També es va incloure la visita de l’espai al Pla Municipal de Dinamització Educativa.
Segons el regidor de Medi Ambient de l’Ajuntament de Sant Cugat, Joan Puigdomènech, l’Ajuntament ja ha mogut fitxa per incloure l’espai al PEIN amb una carta a la Generalitat, i també s’han fet diverses reunions tècniques. Puigdomènech reconeix que l’estany dels Alous “és un espai natural molt interessant que nosaltres volem protegir”.
Els ajuntaments de Sant Cugat i Rubí van aprovar el mes de febrer del 2013 una moció per rehabilitar i dignificar aquest espai natural que durant molt de temps havia estat abandonat i oblidat. Actualment, la Plataforma Alous, integrada per diverses entitats d’ambdós municipis i també tècnics dels dos ajuntaments, és qui lidera el projecte de preservació i rehabilitació de l’espai.
Un espai singular
L’estany dels Alous i els torrents dels Alous i ca n’Oriol –aquest últim a Rubí– comprenen un total de 45 hectàrees de terreny. L’espai natural el comparteixen els municipis de Sant Cugat i Rubí, i es troba delimitat per l’autopista AP-7, la via de tren de FGC, l’estació de Renfe de Rubí i la urbanització de Ca n’Alzamora. Des de Sant Cugat s’hi accedeix per la zona d’estacionament que hi ha darrera de l’Hospital General, creuant per sota l’autopista.
L’estany dels Alous sorgeix a conseqüència de la instal·lació en aquest indret d’una argilera als anys 60. Fins aleshores havia estat una zona agrícola de cultiu. Aquesta argilera va funcionar durant una dècada i va donar peu a un aqüífer, que és l’actual estany. Amb la construcció de l’AP-7, l’argilera es va abandonar i l’espai es va convertir en un abocador de runes. Una vegada es va construir la via de FGC, el seu accés va quedar aïllat i mica en mica es va anar naturalitzant.
Als anys 90 el col·lectiu Pinzell Verd va intentar tirar endavant, sense èxit, un projecte per recuperar l’estany dels Alous com a espai ambiental. L’any 2001, la Generalitat de Catalunya va recollir-lo en l’inventari de zones humides de Catalunya, i actualment és la zona humida no fluvial més important que hi ha a la comarca del Vallès Occidental.
La feina de la plataforma
La Plataforma Alous va sorgir a finals del 2012 amb l’únic propòsit de garantir la protecció de l’espai. Les mocions aprovades als plens de Sant Cugat i Rubí van ser el pas preliminar, tot i que el gran repte que té ara la plataforma és incloure l’estany dels Alous en el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) de la Generalitat. “Si s’inclogués al PEIN l’espai sí que tindria una primera protecció”, explica Rafael Bosch, portaveu de la plataforma i de l’entitat rubinenca Rubí d’Arrel. “Per exemple, això permetria als ajuntaments rebre línies de subvenció destinades a protegir aquests espais”.
La Plataforma Alous i, concretament, l’entitat Rubí d’Arrel, és qui està treballant en la redacció de l’informe que caldrà presentar a la Generalitat. “Aquest informe té l’objectiu de mostrar els valors ecològics, cívics i estratègics que pot tenir l’espai per poder formar part del PEIN”. Una vegada estigui enllestit l’informe –es preveu que ho estigui a finals de mes– hauran de ser els ajuntaments els que facin la petició a la Generalitat. “Representa que quan estigui fet l’informe, l’objectiu nostre serà pressionar els ajuntaments perquè a la vegada ells pressionin per incloure’l al PEIN”, argumenta Jaume Massanés, portaveu de la UASC i principal impulsor de la recuperació de l’estany dels Alous a Sant Cugat.
L’estany dels Alous no té cap tipus de protecció, tret del compromís d’ambdós ajuntaments de blindar-lo urbanísticament i mantenir-lo com a espai d’interès natural. Una vegada inclòs al PEIN, el següent pas serà intentar que una entitat sense ànim de lucre de custòdia del territori pugui gestionar l’espai. Bosch apunta que la màxima protecció que podria tenir el lloc és “fent-hi un Pla especial urbanístic”.
El paper de l’Ajuntament
Tot i que han estat diversos els intents de l’Administració de protegir-lo, mai s’ha acabat de concretar una actuació amb projecció de futur. Entre els anys 1991 i 1995, quan ERC va entrar al govern municipal de CiU, es va condicionar l’espai amb un mirador, un camí que voltava l’estany i es va ampliar la làmina d’aigua. També es va incloure la visita de l’espai al Pla Municipal de Dinamització Educativa.
Segons el regidor de Medi Ambient de l’Ajuntament de Sant Cugat, Joan Puigdomènech, l’Ajuntament ja ha mogut fitxa per incloure l’espai al PEIN amb una carta a la Generalitat, i també s’han fet diverses reunions tècniques. Puigdomènech reconeix que l’estany dels Alous “és un espai natural molt interessant que nosaltres volem protegir”.