La Unió busca solucions per bategar 100 anys més

L’Ajuntament ultima un full de ruta per ajudar a sortir de l’espiral dels deutes aquesta associació, la més antiga de la ciutat

Representació a La Unió Santcugatenca. FOTO: Arxiu Representació a La Unió Santcugatenca. FOTO: Arxiu
Grup Mediterrània Grup Mediterrània
S.C la Unió Santcugatenca S.C la Unió Santcugatenca
La Unió Santcugatenca, una de les entitats més antigues de Sant Cugat, amb 113 anys d’història, es troba a la corda fluixa. Ofegada econòmicament, la societat depèn d’un conveni amb l’Ajuntament de Sant Cugat que li permeti veure la llum al final del túnel i saldar un deute de 220.000 euros que arrossega des de fa més d’una dècada. Aquesta suma, que es va anar incrementant amb el pas dels anys, és la conseqüència d’una sentència desfavorable que va donar la raó als antics llogaters del bar i restaurant ubicat a l’entitat. Els inquilins van denunciar La Unió l’any 2000, just quan la societat celebrava el seu centenari per danys i perjudicis quan l’entitat va posar fi al contracte d’arrendament que els unia. Com que no van poder fer front a aquesta xifra, el 2010 La Unió va rebre una notificació d’embargament.

Per parar aquest procés, el president d’aleshores, Pere Marín, va deixar 150.000 euros, i la resta, els altres 70.000, es van demanar a un creditor. “A La Unió no s’han fet bé els deures, sinó no estaríem on estem. S’han comès errors històrics i ara remuntar-ho és molt difícil”, lamenta Marta Serrés, que forma part de la nova junta gestora que des de l’abril s’encarrega de La Unió, quan Marín va ser cessat. I és que amb aquest teló de fons, les fonts de finançament de La Unió que representen les quotes anuals que aporten els 530 socis, el lloguer del bar i restaurant, el de les sales i les subvencions no són suficients per cobrir el deute.

“Si no existís aquest deute, l’entitat no només funcionaria per si sola, sinó que a més generaria un superàvit”, apunta Serrés. De moment, La Unió ha retornat 30.000 euros del total del deute. “Aquesta amortització no és suficient perquè els creditors volen cobrar ja, per la qual cosa el retorn no es pot fer a llarg termini”, puntualitza Serrés. La membre de la junta ha volgut deixar palès la impossibilitat de demanar un préstec hipotecari en l’actual conjuntura de crisi econòmica, “ja que cap banc ens el concedirà”.

Possible sortides
“Estem veient quin seria l’encaix jurídic per fer una injecció econòmica a La Unió, perquè no em puc imaginar Sant Cugat sense La Unió. Però està clar que aquesta ajuda ha de revertir en la ciutadania”. Amb aquestes paraules el director de l’àmbit de Gestió de Serveis a les Persones, Xavier Fornells, ha expressat la voluntat de l’Ajuntament d’ajuda a l’entitat centenària. El membre del consistori ha avançat algunes de les vies per poder fer viable aquesta cooperació. “Podria ser que La Unió acollís part de les activitats o de les entitats de la Casa de Cultura o, també, que el teatre funcionés com una sala alternativa”. El pacte entre els dos ens, que està previst que s’acabi de redactar-se durant la pròxima setmana, hauria de contemplar tres eixos d’acció.

El primer, un pla econòmic per garantir la supervivència de La Unió; el segon, un projecte estructural, que permeti tirar endavant la millora de la infraestructura i la seva insonorització; i el tercer es basarà en la definició d’un programa per veure la millor manera amb què La Unió retornarà en serveis la inversió. Està previst que una vegada es defineixin els eixos, aquests s’estenguin a curt, mitjà i llarg termini i que una vegada el consistori traslladi la seva proposta d’ajuda a La Unió i els socis l’acceptin o no, es convoquin unes noves eleccions.

Una entitat arrelada
La Unió no només programa activitats dins de la seva seu de l’avinguda d’Anselm Clavé, sinó que a més organitza activitats dins de la Festa Major i la Festa de Tardor, alhora que dóna cabuda a altres col·lectius locals. Els Bastoners de Sant Cugat, el Grup Mediterrània, la Coral de La Unió, la companyia teatral Fila Zero, l’Esplai Pica-Roca, els Balls de La Unió, l’Associació Tallers de Teatre de Sílvia Servan i el Grup de Puntaires, formen a dia d’avui les vuit seccions de l’entitat centenària, que es reparteixen entre el teatre, la Sala Clavé i les quatre aules que hi ha en aquest centre cultural. “A les tardes, La Unió treu fum”, argumenta Serrés en relació a les activitats i el nombre de persones que congrega la seu. Mentre s’espera que l’Ajuntament finalitzi el full de ruta que asseguri la viabilitat d’aquesta entitat, la membre de la junta conclou: “Nosaltres hem de ser capaços de motivar que els santcugatencs s’impliquin, capaços que la gent vingui aquí i participi en les activitats. La Unió és un lloc obert”.

Les dates històriques de La Unió
1883 S’inicien els tràmits legals per crear l’associació La Unió Santcugatenca.
1899
Un grup de 24 cantaires de La Lira deixen aquesta agrupació i formen una nova societat coral claveriana que porta per nom La Unió Santcugatenca.
1900 L’1 de gener es constitueix la Societat Coral La Unió amb seu a Cal Tadeo, avui les Galeries Santa Maria.
1910 La Unió compra uns terrenys a la cantonada entre el carrer de Francesc Moragas i el de la Lluna i hi edifica la primera seu social.
1920 Creix en nombre de socis i activitats. La seu es queda petita i es compren uns nous terrenys al carrer d’Anselm Clavé i s’edifica la nova seu.
1926 S’obre la nova seu i se li fa un homenatge a l’escriptor Santiago Rusiñol. La Unió té 18 seccions.
1939 Les autoritats franquistes clausuren La Unió i comencen les represàlies contra l’entitat i els socis.
1949 Es reobra la seu amb una comissió reorganitzadora i La Unió comença a reviure de nou.

 
Comentaris

Destaquem