Laia Ribas: “A Collserola és on es poden trobar més espècies de fongs de tot Catalunya”

Ribas Està casada i treballa a l’empresa familiar. Viu a Sant Cugat des de fa més de vint-i-cinc anys. No prové d’una tradició boletaire familiar tal com ho coneixem col·loquialment. Va estudiar Biologia i va aprofundir en botànica influïda per un professor que era un gran micòleg, i així va entrar en aquest món que per a ella és inacabable i apassionant.

Des de la Societat Catalana de Micologia han establert vincles de col·laboració amb el Departament de Botànica de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona i amb l’Institut Botànic de Barcelona per tal d’expandir la seva tasca de coneixement i divulgació.

Habitualment la gent només pensa a anar a buscar bolets i menjar-los, però això és una part molt petita de la micologia, no és cert?
Evidentment, és una part petita, petitíssima. Si entenem per comestibles aquells bolets que es poden menjar, independentment del seu sabor o valor gastronòmic, podem estar parlant de unes cent o cent-cinquanta espècies a Catalunya, quan el nombre d’espècies conegudes que es calcula que hi ha al país és de més de cinc mil, segons el BioCat, que és una base de dades de la Universitat de Barcelona.

Catalunya és una gran consumidora de bolets. Per què?
El nostre país és un lloc força interessant pel desenvolupament dels fongs. Hi ha molts tipus d’ambients diferents. Hi ha costa, baixa muntanya, alta muntanya i el terreny té una orografia amb una gran complexitat, i això comporta uns ambients molt diferenciats. Tenim pinars, alzinars, roureda, fageda i a cada lloc es desenvolupen les diferents espècies. Possiblement, per aquesta quantitat i varietat d’espècies hem descobert els seu valor gastronòmic i els hem convertit en un valor afegit a la nostra cuina tradicional.

Quin és l’hàbitat natural del bolet?
En principi, els bolets poden sortir a qualsevol lloc, però sí que és cert que els ambients que més els agraden són les zones boscoses, on poden trobar més humitat, encara que això no descarta que al litoral no es puguin trobar espècies força interessants, però sí que és cert que són els boscos on podem trobar més bolets comestibles. El terra també influeix, però en menor mesura. Per exemple, la llanega no la trobarem en un sòl àcid i sí, en canvi, en un sòl calcari. El tipus d’arbres és un factor determinant, per exemple, si no hi ha pins, no hi haurà rovellons, sigui quin sigui el sòl.

Parlem del nostre entorn més proper, de Collserola. Què té de particular la serralada?
Collserola té unes característiques especials a causa de la seva diversitat d’ambients. Per exemple, el Berguedà és molt més homogeni i s’hi troben menys espècies. Trobar bolets comestibles a Collserola no és fàcil. No és un lloc que la gent associï als bolets. Malgrat això, és una zona impressionantment interessant per la seva riquesa en fongs. Moltes espècies no són comestibles i és difícil trobar grans quantitats d’una varietat concreta.

El més normal és trobar-ne un aquí, un altre, allà i de diferents espècies perquè passem de pinedes a alzinars, a estepes o a boscos de roures. Tot això fa de Collserola un lloc imprescindible pel que fa als fongs perquè queda encara molt per investigar. Possiblement és un dels llocs on es pot trobar la major quantitat d’espècies de fongs a tot Catalunya.

Hi ha alguna zona on es poden trobar més fàcilment?
Potser la font Groga és una zona on és factible trobar-ne més, però no es pot afirmar rotundament. Té una gran diversitat d’ambients i això fa que es pugui trobar més bolets de diferents varietats.

Quines condicions es requereixen perquè surtin els bolets?
Hi ha d’haver un equilibri entre humitat i temperatura durant uns dies; només que hi hagi un canvi important o brusc en aquests paràmetres, no trobarem bolets.

Llegeix el reportatge sobre els bolets a Sant Cugat