Domènec Miquel “Lamentablement s’ha perdut el modernisme del centre de la ciutat”

Sant Cugat té un patrimoni modernista ampli i divers en gran part gràcies a l’obra d’Eduard Maria Balcells i Ferran Cels, que van ser els arquitectes municipals de Cerdanyola i Sant Cugat i que van deixar la seva empremta a la ciutat

Com va arribar el modernisme a Sant Cugat?
El modernisme podem considerar que va fer la seva eclosió a l’Exposició Universal de Barcelona del 1888. A Sant Cugat, en aquella època es van fer alguns projectes com va ser, per exemple, la façana del claustró del Monestir per posar-hi allà l’ajuntament.

A dins del claustre?
Sí, sí, es va fer un projecte per ubicar l’ajuntament al pis de dalt del claustró. Volia fer pilars amb formes modernistes i construir una torre octogonal amb una punta de forro forja i tres campanes. Hagués quedat com un Sant Crist amb pistoles.

Sort que no es va fer, doncs...
No hi va haver diners per fer-ho. Hi va haver més projectes que tampoc es van fer perquè va arribar la fil·loxera i l’Ajuntament es va quedar sense diners. De fet, qui primer va voler introduir el modernisme a la ciutat va ser l’Ajuntament.  No van ser ni els particulars, ni els estiuejants, els quals encara no han arribat en aquesta moment de la història.

La fil·loxera va canviar molt el panorama?
Sí, perquè va fer caure el preu del vi i la gent va marxar del municipi. Va marxar un 17% de la població per buscar feines a Barcelona o Montcada. Com que va marxar tanta gent, es van quedar un munt d’habitatges buits i quan van començar a venir estiuejants, en lloc de construir cases noves van ocupar les buides.

La carretera de l’Arrabassada va tenir un paper important, oi?
Sí, fixa’t que els que es van urbanitzar van ser els carrers més propers a la carretera com la rambla de Ribatllada o l’avinguda de Gràcia i el Pla del Vinyet. 

Qui comença a construir cases modernistes, doncs?​

Els primers van ser els Armet, a l’avinguda de Gràcia ja a finals del segle xix. El 1906 l’arquitecte municipal de Cerdanyola Eduard Maria Balcells va ser el que més va destacar pel que fa a construcció de cases modernistes. 

Sant Cugat té un modernisme de primera divisió?
Hi ha cases de gran qualitat com la casa Lluch o la casa Armet. Serien peces de quatre estrelles. Potser no de cinc, però molt interessant en tot cas.

Va durar poc la febre modernista a la ciutat?
A Sant Cugat va del 1900 al 1916. El problema aquí va ser que Sant Cugat era un poble de pagès, on a la gent li costa molt canviar. Només hi havia 2.000 habitants. Van trigar a fer el canvi al modernisme, però una vegada acostumats van allargar l’estil justament per aquesta aversió als canvis.

S’ha conservat molta arquitectura de l’època?
Lamentablement s’ha perdut molt llegat modernista, sobretot al centre de la ciutat. Eren edificis de mestres d’obra, ja que el títol d’arquitecte s’havia d’aconseguir a Madrid. Les cases que es feien a Sant Cugat eren cases senzilles, ja que no hi havia gaire riquesa. El que era més característic del moviment eren les baranes dels balcons o les reixes de les finestres, les aplicacions amb ceràmica...

Va ser un modernisme més decoratiu que estructural, doncs?
Sí, perquè als interiors difícilment veiem elements modernistes. Va ser més d’exteriors.

S’ha reivindicat prou el modernisme santcugatenc?
El Consell d’Europa va promoure una ruta europea del modesnisme i Terrassa, per exemple, s’hi va adherir, però Sant Cugat ni s’ho va plantejar. Jo crec que l’obra de Balcells, que són unes vuit o deu obres, sí que mereixerien una mica més d’atenció.

Barcelona ho eclipsa tot...
Sí, i, a més, és difícil també perquè les cases privades no es poden visitar. 

Llegiu tot el reportatge del modernisme a Sant Cugat.