Lladó: "Es treballa amb fàrmacs per modificar el curs de l'Alzheimer"

El doctor Albert Lladó Plarrumaní, que forma part de la Unitat d'Alzheimer de l'Hospital Clínic de Barcelona, explica quins han estat els darrers avançaments en el tractament i el diagnòstic i obre una petita escletxa pels malalts d'aquesta patologia neurodegenerativa.

L'expert va protagonitzar la xerrada “Diagnòstic i tractament de la malaltia de l’Alzheimer”, organitzada per l'Associació de Familiars de Malalts d’Alzheimer (AFA).

En què s'ha avançat en el tractament i el diagnòstic de l'Alzheimer?
En els darrers anys s’ha avançat de forma molt significativa en el diagnòstic de la malaltia de l'Alzheimer, introduint-se nous marcadors que ens permeten un diagnòstic més segur i en fases més inicials de la malaltia. Aquests marcadors inclouen marcadors bioquímics i de neuroimatge i, en casos molt seleccionats, també genètics. Pel que fa al tractament actualment s’està treballant dins de múltiples assaigs clínics amb fàrmacs que intenten modificar el curs de la malaltia i poder oferir un millor pronòstic que l’actual.

Hi ha esperança, a curt termini, de tenir una cura?
La realitat és que poder tenir un tractament curatiu a curt termini és improbable, però com deia sí que ja s’estan realitzant assaigs clínics en pacients amb la malaltia de l'Alzheimer amb fàrmacs modificadors de la malaltia i en els pròxims anys en veurem els resultats.

Quines maneres tenim per evitar malalties neurodegeneratives?
El que coneixem avui en dia és que una vida saludable i cognitivament activa ajuda a endarrerir l’inici d’algunes malalties neurodegeneratives.

Hi ha prou consciència i solidaritat envers els que pateixen Alzheimer?
La malaltia de l'Alzheimer és una malaltia per desgràcia molt freqüent i que per tant molta gent en té algun cas proper, però també és veritat que a vegades ho “oblidem”. El treball que s’està fent des de diferents àmbits, com les associacions de familiars, ajuda a conscienciar sobre la malaltia i les seves conseqüències.

Quina importància tenen les entitats que donen suport al malalt i les seves famílies?
La importància que tenen aquestes entitats és fonamental per molts pacients i les seves famílies en molts aspectes. En ser una malaltia neurodegenerativa, i en molts casos de força anys de durada, el suport que necessiten tant els pacients com els cuidadors és enorme i en les associacions de familiars hi troben en moltes ocasions aquests suports que no troben en altres llocs.

Quina ha estat l'afectació de la crisi en tota la cadena dels qui pateixen aquesta malaltia?
Com a tot arreu la crisi ha tingut un impacte significatiu en diferents aspectes de la malaltia, com per exemple en la llei de dependència, però també en la recerca i l'aplicació per exemple de noves eines diagnòstiques.

Els metges i investigadors tenen suficients mitjans?
Davant d’una malaltia amb una incidència i prevalença tan elevades és evident que calen molts recursos per atendre als malalts i els seus familiars el millor possible, al mateix temps que calen molts recursos per continuar la investigació dels diferents aspectes de la malaltia. En aquest context, si bé s’inverteixen molts recursos, aquest són sovint insuficients.

Podem dir que cada vegada es diagnostiquen més casos d'Alzheimer?
Cada vegada coneixem millor la malaltia i la podem diagnosticar millor i més precoçment. A més, l’esperança de vida dels països desenvolupats va en augment en les darreres dècades i com que l’edat és un dels factors de risc més importants per patir-les, es calcula que el nombre de pacients anirà en augment en els pròxims anys.

Cap a on avança la neurologia?
La neurologia és una especialitat molt àmplia, però en els darrers anys ha avançat molt en el coneixement de les causes de diverses malalties i també s'han descrit de noves. A més, s'ha millorat molt la capacitat diagnòstica d’algunes malalties (marcadors genètics, bioquímics, neuroimatge,...) així com els seus tractaments. Tot i així, és evident que en la majoria d’aquests aspectes encara cal avançar de forma molt significativa en la majoria de les malalties neurològiques.

Quins són els reptes d'aquest camp?
Sens dubte, el repte més gran que hi ha, i que en definitiva, és el que el malalt, els seus familiars, el metge i la societat volen, és poder disposar de tractaments curatius per cada una de les diferents malalties neurològiques. El camí ja s’ha iniciat…

 
Comentaris

Destaquem