Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Explicar la seva experiència amb la beguda forma part de la teràpies que segueixen els membres d’Alcohòlics Anònims (AA). Ho fan a escoles, instituts, mitjans de comunicació, presons, allà on se’ls requereixi, allà on puguin prestar ajuda i conscienciar del perill de l’alcoholisme.En Lluís (57 anys) reflecteix una realitat que cada vegada afecta més joves: “Abans la mitjana d’edat que venien era d’uns 40 anys, en l’última dècada ve més gent a partir dels vint i politoxicòmans”. El grup d’AA de Sant Cugat es reuneix cada dimecres de les 19.30 a les 21.00 hores al carrer d’Orient, número 73. En Lluís és clar: “Hem descobert que hi ha vida després de l’alcohol, que és molt plena i que pot arribar a ser molt feliç”.
Per què hi ha gent addicta a l’alcohol i gent que beu i no ho és?
Existeix el bevedor social, que para de beure quan vol, però, no sabem per què, hi ha una línia invisible que quan consumeixes habitualment la creues i arriba un moment que no pots parar i passes a ser un bevedor crònic; a partir d’aquí comencen els problemes.
Per què uns sí i uns altres no?
Hi ha moltes teories, el que sí que sabem és que l’alcoholisme és una malaltia i que l’origen pot ser per la via genètica o per l’hàbit.
Quan va començar a beure?
De jovenet, a casa sempre es bevia, era la típica casa on el porró no faltava a taula. De nen era molt tímid i retret i vaig veure que cada vegada que bevia em sentia capacitat per fer coses que abans no podia. De mica en mica vaig anar incorporant la beguda a la meva vida.
La beguda el feia més extravertit?
Sí, i el fet de fer-ho de petit, estant en plena fase de creixement cerebral, va provocar que el meu cervell ja no creixés de manera normal i pensava distorsionadament. Amb vint-i-pocs anys van començar els problemes greus, però no vaig anar a Alcohòlics Anònims fins als 44 anys.
Va passar molt de temps...
Tota la vida amb l’alcohol i amb problemes, un darrere l’altre, i jo sense buscar solució. Una de les característiques de la persona addicta és l’autoengany i la negació. M’ho negava tant que per a mi una persona alcohòlica era aquell senyor que estava dormint amb uns cartrons dins dels caixers automàtics amb el bric al costat, però jo, encara que passés per davant fent tombs, no ho era.
Aleshores, va arribar el canvi.
A Alcohòlics Anònims arribo amb 44 anys. Allà m’expliquen en què consisteix la malaltia i per a mi va ser una descàrrega perquè vaig entendre que era un malalt.
Quan dura la recuperació?
Tota la vida. L’alcoholisme és una malaltia i segons l’OMS és incurable: té conseqüències fatals i és progressiva. Quan tu has creuat aquella línia invisible arribes a unes puntes molt crítiques. Podem aturar la malaltia però no curar-la i l’alcoholisme només et porta a tres llocs: al cementiri, per les conseqüències fatals; a la presó, perquè ja no saps el que fas o a un psiquiàtric de per vida.
Quan un és alcohòlic ho és per tota la vida: no hi ha exalcohòlics?
Encara que faci temps que no beguis, ens presentem com a alcohòlics i prediquem l’abstenció total: “no a la primera copa!”. La copa que fa mal és la primera, no la que en fa 25, és senzill d’entendre, però difícil de portar a la pràctica.
A més, hi ha moments més difícils com el Nadal, les celebracions...?
Sí, però amb el temps passa.
Què és el que has perdut durant tot aquest procés?
Vaig perdre el contacte amb els meus pares, que em van donar per perdut. És una malaltia que destrueix totes les àrees de la vida: vaig tenir moltes relacions que no arribaven a res, la feina no la vaig perdre de miracle, però vaig estar a punt. El cos es deteriora d’una manera brutal, tant físicament i psíquicament com espiritualment. El sistema immunològic es deteriora i agafes malalties de tota mena, tens relacions sexuals sense protecció i et converteixes en una persona temerària i sense miraments.
Què representa ser un alcohòlic anònim?
Nosaltres acceptem totes les persones, només hi ha un únic requisit: el desig de deixar la beguda. Si tens un problema amb l’alcohol estàs al lloc adequat.
Com funciona una sessió?
Tenim les sessions tancades, només són per als alcohòlics anònims i és on nosaltres ens recuperem tot intercanviant la nostra experiència. És un grup de diverses persones i, per torns i segons un tema suggerit, cadascú explica la seva experiència. Les reunions obertes es fan perquè puguin assistir persones que no estan identificades amb el problema o tenen amics o familiars amb aquest problema i busquen informació.
El grup de Sant Cugat porta vuit anys funcionant: quanta gent hi pot haver passat?
Les persones entren i surten i Alcohòlics Anònims no porta cap control. De vegades veus que una persona deixa de venir i ja no saps què se n’ha fet de la seva vida perquè nosaltres no fem cap seguiment.
Els membres de l’entitat comptabilitzen els dies en estat sobri?
El nostre aniversari és el dia que vam creuar la porta d’Alcohòlics Anònims i vam deixar de beure, hi ha gent que ho compta per anys, d’altres, per dies. Les persones que recauen posen el comptador a 0.
En el seu cas, quan entra amb 44 anys comença a deixar de beure?
No, perquè quan em van dir les característiques de l’alcoholisme i que era per a tota la vida, va ser molt fort per a mi. Portava consumint des de petit i per a mi consumir alcohol era més important que respirar. Vaig pensar que s’havien equivocat, que potser tenien raó perquè no podia parar de beure, però que possiblement no era alcohòlic. Aleshores vaig estar uns nou mesos més fent proves amb mi mateix canviant de graduació, de beguda: era evident que era alcohòlic però jo m’autoenganyava de nou. Aquestes proves que feia amb mi mateix em van portar a dos centres psiquiàtrics. El primer no va funcionar, però a partir del segon ingrés ja no he tornat a beure.
Potser, de vegades, cal tocar fons.
Depèn, jo des de jove i fins als 44 he tingut temps de tocar fons, em van passar 1.000 coses, però no hi havia manera.
Quan es deixa l’alcohol, es pot tornar a una vida completa?
No és fàcil, però pots recuperar coses perdudes. Deixar de beure no vol dir que s’acabin els problemes, però veus la realitat i tens possibilitats d’afrontar problemes. Jo he recuperat la relació amb els meus pares i m’he tornat una persona honesta, no menteixo i ara tinc una qualitat de vida que abans no podia ni pensar.
Quin és el cas més flagrant que ha conegut?
El d’un home que va arribar a un estat de psicosi tan elevada que va confondre la seva família amb uns monstres que l’atacaven i va matar la seva dona i els seus fills. Aquesta persona és a la presó i no recorda el que va fer.
L’alcohòlic té un perfil determinat?
No, aquesta malaltia ataca qualsevol estatus social, sexe, nacionalitat i condició.
Com aconseguiu sortir-ne?
Seguim un programa espiritual però no religiós, basat en 12 passos. El primer és acceptar que tens un problema amb l’alcohol; l’últim, transmetre el missatge a altres que ho pateixen i, entremig, canviar el poder que l’alcohol exercia sobre nosaltres.
Per què hi ha gent addicta a l’alcohol i gent que beu i no ho és?
Existeix el bevedor social, que para de beure quan vol, però, no sabem per què, hi ha una línia invisible que quan consumeixes habitualment la creues i arriba un moment que no pots parar i passes a ser un bevedor crònic; a partir d’aquí comencen els problemes.
Per què uns sí i uns altres no?
Hi ha moltes teories, el que sí que sabem és que l’alcoholisme és una malaltia i que l’origen pot ser per la via genètica o per l’hàbit.
Quan va començar a beure?
De jovenet, a casa sempre es bevia, era la típica casa on el porró no faltava a taula. De nen era molt tímid i retret i vaig veure que cada vegada que bevia em sentia capacitat per fer coses que abans no podia. De mica en mica vaig anar incorporant la beguda a la meva vida.
La beguda el feia més extravertit?
Sí, i el fet de fer-ho de petit, estant en plena fase de creixement cerebral, va provocar que el meu cervell ja no creixés de manera normal i pensava distorsionadament. Amb vint-i-pocs anys van començar els problemes greus, però no vaig anar a Alcohòlics Anònims fins als 44 anys.
Va passar molt de temps...
Tota la vida amb l’alcohol i amb problemes, un darrere l’altre, i jo sense buscar solució. Una de les característiques de la persona addicta és l’autoengany i la negació. M’ho negava tant que per a mi una persona alcohòlica era aquell senyor que estava dormint amb uns cartrons dins dels caixers automàtics amb el bric al costat, però jo, encara que passés per davant fent tombs, no ho era.
Aleshores, va arribar el canvi.
A Alcohòlics Anònims arribo amb 44 anys. Allà m’expliquen en què consisteix la malaltia i per a mi va ser una descàrrega perquè vaig entendre que era un malalt.
Quan dura la recuperació?
Tota la vida. L’alcoholisme és una malaltia i segons l’OMS és incurable: té conseqüències fatals i és progressiva. Quan tu has creuat aquella línia invisible arribes a unes puntes molt crítiques. Podem aturar la malaltia però no curar-la i l’alcoholisme només et porta a tres llocs: al cementiri, per les conseqüències fatals; a la presó, perquè ja no saps el que fas o a un psiquiàtric de per vida.
Quan un és alcohòlic ho és per tota la vida: no hi ha exalcohòlics?
Encara que faci temps que no beguis, ens presentem com a alcohòlics i prediquem l’abstenció total: “no a la primera copa!”. La copa que fa mal és la primera, no la que en fa 25, és senzill d’entendre, però difícil de portar a la pràctica.
A més, hi ha moments més difícils com el Nadal, les celebracions...?
Sí, però amb el temps passa.
Què és el que has perdut durant tot aquest procés?
Vaig perdre el contacte amb els meus pares, que em van donar per perdut. És una malaltia que destrueix totes les àrees de la vida: vaig tenir moltes relacions que no arribaven a res, la feina no la vaig perdre de miracle, però vaig estar a punt. El cos es deteriora d’una manera brutal, tant físicament i psíquicament com espiritualment. El sistema immunològic es deteriora i agafes malalties de tota mena, tens relacions sexuals sense protecció i et converteixes en una persona temerària i sense miraments.
Què representa ser un alcohòlic anònim?
Nosaltres acceptem totes les persones, només hi ha un únic requisit: el desig de deixar la beguda. Si tens un problema amb l’alcohol estàs al lloc adequat.
Com funciona una sessió?
Tenim les sessions tancades, només són per als alcohòlics anònims i és on nosaltres ens recuperem tot intercanviant la nostra experiència. És un grup de diverses persones i, per torns i segons un tema suggerit, cadascú explica la seva experiència. Les reunions obertes es fan perquè puguin assistir persones que no estan identificades amb el problema o tenen amics o familiars amb aquest problema i busquen informació.
El grup de Sant Cugat porta vuit anys funcionant: quanta gent hi pot haver passat?
Les persones entren i surten i Alcohòlics Anònims no porta cap control. De vegades veus que una persona deixa de venir i ja no saps què se n’ha fet de la seva vida perquè nosaltres no fem cap seguiment.
Els membres de l’entitat comptabilitzen els dies en estat sobri?
El nostre aniversari és el dia que vam creuar la porta d’Alcohòlics Anònims i vam deixar de beure, hi ha gent que ho compta per anys, d’altres, per dies. Les persones que recauen posen el comptador a 0.
En el seu cas, quan entra amb 44 anys comença a deixar de beure?
No, perquè quan em van dir les característiques de l’alcoholisme i que era per a tota la vida, va ser molt fort per a mi. Portava consumint des de petit i per a mi consumir alcohol era més important que respirar. Vaig pensar que s’havien equivocat, que potser tenien raó perquè no podia parar de beure, però que possiblement no era alcohòlic. Aleshores vaig estar uns nou mesos més fent proves amb mi mateix canviant de graduació, de beguda: era evident que era alcohòlic però jo m’autoenganyava de nou. Aquestes proves que feia amb mi mateix em van portar a dos centres psiquiàtrics. El primer no va funcionar, però a partir del segon ingrés ja no he tornat a beure.
Potser, de vegades, cal tocar fons.
Depèn, jo des de jove i fins als 44 he tingut temps de tocar fons, em van passar 1.000 coses, però no hi havia manera.
Quan es deixa l’alcohol, es pot tornar a una vida completa?
No és fàcil, però pots recuperar coses perdudes. Deixar de beure no vol dir que s’acabin els problemes, però veus la realitat i tens possibilitats d’afrontar problemes. Jo he recuperat la relació amb els meus pares i m’he tornat una persona honesta, no menteixo i ara tinc una qualitat de vida que abans no podia ni pensar.
Quin és el cas més flagrant que ha conegut?
El d’un home que va arribar a un estat de psicosi tan elevada que va confondre la seva família amb uns monstres que l’atacaven i va matar la seva dona i els seus fills. Aquesta persona és a la presó i no recorda el que va fer.
L’alcohòlic té un perfil determinat?
No, aquesta malaltia ataca qualsevol estatus social, sexe, nacionalitat i condició.
Com aconseguiu sortir-ne?
Seguim un programa espiritual però no religiós, basat en 12 passos. El primer és acceptar que tens un problema amb l’alcohol; l’últim, transmetre el missatge a altres que ho pateixen i, entremig, canviar el poder que l’alcohol exercia sobre nosaltres.