Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Quins reptes té Catalunya en matèria d’infraestructures?
Per una banda, a Catalunya hem d’acabar grans obres en marxa com el desdoblament de l’Eix Transversal, les noves estacions dels Ferrocarrils de la Generalitat a Terrassa i Sabadell o la Línia 9 del Metro de Barcelona. Per altra banda, hem de planificar, perquè recursos no en tenim.
Per què no tenim recursos?
Pel mal finançament del país i perquè es van gastar molts diners que no teníem i estem altíssimament endeutats. Gairebé la meitat del pressupost del Departament de Territori és per pagar obres que s’han fet en els últims anys i que pagarem fins més enllà del 2040. El dia que gestionem els nostres recursos podrem tornar a fer grans projectes.
Madrid ha complert amb Catalunya?
Han actuat amb manca de vergonya. La història ensenya que un govern a Madrid amb majoria absoluta, sigui del PP o PSOE, ha significat una actuació en infraestructures més aviat pobra. Però ara hi ha una novetat que és l’Estatut d’Autonomia. I amb la disposició addicional tercera, l’Estat s’obliga a invertir a Catalunya en infraestructures cada any l’equivalent al que representa la població de Catalunya dins el conjunt de l’Estat. Els últims anys no s’ha pagat i, aquest any, ni tan sols consta. I és un argument que es gira en contra dels que diuen que les lleis estan per complir-les. Ells no compleixen ni les lleis de l’Estat.
La independència suposarà trencar lleis
No renunciarem al dret que té la ciutadania de Catalunya a decidir el seu futur. Al segle xxi i en una Europa democràtica és un argument inapel·lable. Esgrimir la Constitució com un mur en lloc de com un pont és un gravíssim error. L’aigua ha de baixar i si hi poses una presa, l’aigua es desborda.
Escòcia i Regne Unit són un exemple?
M’agradaria que l’Espanya pensant: socialistes populars i intel·lectuals, abandonessin aquesta mena de prevenció genètica que tenen a la voluntat de ser de Catalunya i, fins i tot, diria contra la nostra llengua i la nostra cultura. Han d’adoptar una actitud més moderna, més dialogant, més europea. Si es mantenen en aquesta posició de trinxera i de renyar-nos, perdran tot el prestigi en el món democràtic (si el tenen).
Vostè ha trepitjat molt territori els últims dos anys. Veu la societat catalana decidida a fer el pas endavant definitiu?
Això ho han de dir les urnes, però la gent amb qui parlo està il·lusionada. Molts em diuen que estem agafant un camí que ells mai no es pensaven que veurien. Altres estan esperançats des de la normalitat i n’hi ha de preocupats.
No tot és tan maco com s’explica?
A vegades sembla que aquest camí només ens aportarà beneficis, però hi ha gent que té por del canvi. El dret a decidir pot tenir algun risc però té molts menys riscos que quedar-se plantat. Estar com ara significa patir un drenatge fiscal que ens va empobrint i que en el terreny de les infraestructures és incontestable. Posar infraestructures al territori amb una idea política d’Espanya centralista menyspreant Catalunya és una presa de pèl. Quedar-nos on som ara és empobrir-nos i encotillar la nostra cultura i el progrés de la nostra llengua. Ens han obligat a tirar endavant i ho farem amb entusiasme i amb ganes.
Què creu que serà el més difícil d’exercir el dret a decidir?
Hem d’anar pas a pas. Tenim unes eleccions i és important que hi hagi una majoria que aposti per Catalunya. Volem tenir aquest dret a decidir i després ja veurem què fem.
Com ha evolucionat la seva ideologia en els darrers 4 anys?
Les meves idees de fons no han evolucionat. Han madurat però Catalunya sempre ha estat el centre de la meva acció política. En un moment determinat vaig apostar (com gran part del catalanisme polític) per intentar trobar un encaix dins Espanya. Es volia construir un estat que respectés la nostra realitat nacional i la nostra capacitat d’autogovern. Però aquest camí s’ha fet cada cop més estret i la sentència del Tribunal Constitucional em va fer pensar que està molt bé haver-ho intentat però a l’altre costat ningú ens vol escoltar. Deixem-ho córrer i exercim la nostra sobirania.
Ha recuperat l’estelada de la JNC?
L’estelada sempre l’he tingut i mai l’he amagat. En tinc una que vaig fer fa molts, molts anys i que jo mateix vaig retallar l’estel. L’estelada, que reclama la voluntat de ser un país sobirà, no l’he abandonada mai. La praxi et porta a buscar vies d’encaix i de buscar el punt de trobada, però si els altres no el volen trobar... deixem-ho córrer.
Per una banda, a Catalunya hem d’acabar grans obres en marxa com el desdoblament de l’Eix Transversal, les noves estacions dels Ferrocarrils de la Generalitat a Terrassa i Sabadell o la Línia 9 del Metro de Barcelona. Per altra banda, hem de planificar, perquè recursos no en tenim.
Per què no tenim recursos?
Pel mal finançament del país i perquè es van gastar molts diners que no teníem i estem altíssimament endeutats. Gairebé la meitat del pressupost del Departament de Territori és per pagar obres que s’han fet en els últims anys i que pagarem fins més enllà del 2040. El dia que gestionem els nostres recursos podrem tornar a fer grans projectes.
Madrid ha complert amb Catalunya?
Han actuat amb manca de vergonya. La història ensenya que un govern a Madrid amb majoria absoluta, sigui del PP o PSOE, ha significat una actuació en infraestructures més aviat pobra. Però ara hi ha una novetat que és l’Estatut d’Autonomia. I amb la disposició addicional tercera, l’Estat s’obliga a invertir a Catalunya en infraestructures cada any l’equivalent al que representa la població de Catalunya dins el conjunt de l’Estat. Els últims anys no s’ha pagat i, aquest any, ni tan sols consta. I és un argument que es gira en contra dels que diuen que les lleis estan per complir-les. Ells no compleixen ni les lleis de l’Estat.
La independència suposarà trencar lleis
No renunciarem al dret que té la ciutadania de Catalunya a decidir el seu futur. Al segle xxi i en una Europa democràtica és un argument inapel·lable. Esgrimir la Constitució com un mur en lloc de com un pont és un gravíssim error. L’aigua ha de baixar i si hi poses una presa, l’aigua es desborda.
Escòcia i Regne Unit són un exemple?
M’agradaria que l’Espanya pensant: socialistes populars i intel·lectuals, abandonessin aquesta mena de prevenció genètica que tenen a la voluntat de ser de Catalunya i, fins i tot, diria contra la nostra llengua i la nostra cultura. Han d’adoptar una actitud més moderna, més dialogant, més europea. Si es mantenen en aquesta posició de trinxera i de renyar-nos, perdran tot el prestigi en el món democràtic (si el tenen).
Vostè ha trepitjat molt territori els últims dos anys. Veu la societat catalana decidida a fer el pas endavant definitiu?
Això ho han de dir les urnes, però la gent amb qui parlo està il·lusionada. Molts em diuen que estem agafant un camí que ells mai no es pensaven que veurien. Altres estan esperançats des de la normalitat i n’hi ha de preocupats.
No tot és tan maco com s’explica?
A vegades sembla que aquest camí només ens aportarà beneficis, però hi ha gent que té por del canvi. El dret a decidir pot tenir algun risc però té molts menys riscos que quedar-se plantat. Estar com ara significa patir un drenatge fiscal que ens va empobrint i que en el terreny de les infraestructures és incontestable. Posar infraestructures al territori amb una idea política d’Espanya centralista menyspreant Catalunya és una presa de pèl. Quedar-nos on som ara és empobrir-nos i encotillar la nostra cultura i el progrés de la nostra llengua. Ens han obligat a tirar endavant i ho farem amb entusiasme i amb ganes.
Què creu que serà el més difícil d’exercir el dret a decidir?
Hem d’anar pas a pas. Tenim unes eleccions i és important que hi hagi una majoria que aposti per Catalunya. Volem tenir aquest dret a decidir i després ja veurem què fem.
Com ha evolucionat la seva ideologia en els darrers 4 anys?
Les meves idees de fons no han evolucionat. Han madurat però Catalunya sempre ha estat el centre de la meva acció política. En un moment determinat vaig apostar (com gran part del catalanisme polític) per intentar trobar un encaix dins Espanya. Es volia construir un estat que respectés la nostra realitat nacional i la nostra capacitat d’autogovern. Però aquest camí s’ha fet cada cop més estret i la sentència del Tribunal Constitucional em va fer pensar que està molt bé haver-ho intentat però a l’altre costat ningú ens vol escoltar. Deixem-ho córrer i exercim la nostra sobirania.
Ha recuperat l’estelada de la JNC?
L’estelada sempre l’he tingut i mai l’he amagat. En tinc una que vaig fer fa molts, molts anys i que jo mateix vaig retallar l’estel. L’estelada, que reclama la voluntat de ser un país sobirà, no l’he abandonada mai. La praxi et porta a buscar vies d’encaix i de buscar el punt de trobada, però si els altres no el volen trobar... deixem-ho córrer.
