Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Parlar de Màrius Serra és parlar d’un escriptor que fa mots encreuats. Li molesta que el reconeguin més per un tema que per un altre?
En absolut. No només no em molesta, sinó que, de fet, tot bé del mateix. Sí que hi va haver un temps que tenia el dubte de triar entre el Màrius Serra que “juga amb les paraules i el que escriu”. Però, en el fons, escriure és posar paraules en joc i una molt bona manera de treballar la teva matèria primera és jugar-hi. Intento defugir tot el que em pugui complicar la percepció en general a la vida i, per tant, intento ser lliure, que vol dir fer les coses per les quals creus que estàs dotat, i tot el que faig té a veure amb el llenguatge, tant si juguem com si escrivim.
Porta fets més de 8.300 mots encreuats en català a ‘La Vanguardia’. No se li acaba la paciència o la imaginació?
No. Realment és un exercici vertiginós. Són molts mots encreuats i són unes 60 paraules per cada mot encreuat. Per tant, estaria al voltant de 500.000 paraules... En català, un cop desplegades totes les formes verbals, hi ha vora d’un milió de paraules. No és només una qüestió quantitativa; la veritat és que la meva percepció és encara ara: cada setmana hi ha paraules noves o sentits nous de paraules velles i conegudes. La llengua és un ésser viu que evoluciona de la mà de la realitat. Una paraula com “mòbil” que fa un anys ens volia dir una cosa, ara ens en vol dir altres. Sóc un explorador d’una selva (llengua) enorme que és en un bosc interminable. El meu mèrit està a no deixar-me gaires racons per explorar.
Què en pensa de l’ús de paraules d’altres llengües per expressar-nos com podria ser ‘vintage’?
D’una banda, hi ha paraules que es refereixen a estris concrets, paraules que nosaltres no tenim, i, com que som terra d’acollida, les adoptem. Podria ser el cas de futbol que prové de l’anglès football i que significa peu i pilota. Em sembla bé. D’altra banda, el que no em sembla bé és utilitzar paraules per les quals ja tenim una manera d’anomenar aquell referent, només per fer-nos els interessants o perquè queda més a la moda. Per exemple, vintage (antiguitat) va força per aquí; en certa mesura és un eufemisme que intenta redignificar una cosa per cobrar-te-la més cara, probablement. Aquí hi ha molta estupidesa disfressada de modernitat o de modern. El que passa és que aquests manlleus o aquests préstecs solen caducar ràpidament perquè són tan innecessaris que a la que passa la moda, desapareixen.
Llibres, mots encreuats, múltiples col·laboracions amb mitjans de comunicació. Com gestiona el seu temps? Gaudeix amb tot de la mateixa manera?
Això és el més difícil: gestionar el teu temps de manera que no t’aclapari i, alhora, que sigui eficaç i rendible. Amb el que gaudeixo més és amb l’escriptura; després vindria la ràdio, que és un mitjà que també m’acompanya, també sovint com a oïdor i que m’agrada especialment. I en darrer terme seria la televisió, perquè és molt complexa, hi ha molts elements i imponderables a tenir en compte. Hi ha molt esforç darrere per acabar fent un espai molt breu, fet que em provoca tensió i angúnia
Veig que ha començat un esborrany del que pot ser la seva pròxima novel·la i que l’escriu amb bolígraf...
Sí, m’enxampa que ja estic en el procés de la següent novel·la que, de moment, té només tres blocs. Un és per a idees i anotacions; el segon, per a personatges i el tercer, per a l’escriptura de la novel·la pròpiament. Això és la ficció, la part bastant joiosa, de deixar anar, d’anar fent com qui no vol la cosa... i això ja fa anys que vaig descobrir que ho volia fer a mà per diferenciar-me de la velocitat d’escriptura dels mots encreuats o dels articles que naturalment els faig directament a l’ordinador. La novel·la, en darrer terme, sí que la passo a l’ordinador.
Quants anys feia que no berenava pa amb vi i sucre com avui hem fet a Sant Cugat?
Molts anys, des de la infància. Si ara en tinc 50, doncs feia més de 40 anys. Jo el tastava a Matadepera, perquè la meva àvia Paula me’l feia i en tinc un molt bon record, amb la molla ben xupada de vi negre i amb sucre: era deliciós.
Si ara estigués berenant amb nosaltres en Josep Pla, amb quin argument el podria convèncer que llegir novel·les a partir dels 35 anys no és cosa de primaris?
Intentaria convèncer-lo amb ironia. Seria punyent amb ell, li diria que el que més m’agrada de la seva obra són les seves novel·les. En va fer molt poques, però El carrer estret és interessant. També li posaria el dit a l’ull dient-li que ell ja feia ficció quan escrivia aquella famosa Guia de Moscou que va escriure sense haver-hi estat mai. Però crec que seria de mal combatre perquè era un home molt tossut i molt tendenciós. Era un grandíssim escriptor i prosista. A mi m’agrada més com a prosista en el sentit que m’agrada molt més com diu les coses que no les coses que diu.
Commemorem l’Any Espriu, quina lectura d’Espriu recomanaria a qui encara no coneix l’autor?
Espriu és un autor que el pots enfilar per on vulguis; el públic més general coneix l’Espriu poeta i ha cantat, gràcies a alguns cantautors, alguns dels seus poemes, i els té més interioritzats. Jo recomanaria començar per l’Espriu més narrador, l’Espriu que, malalt, en una casa a Viladrau que li compra el seu pare perquè es guareixi, comença a escriure les seves primeres narracions. Hi ha una antologia Narracions i poemes de l’editorial Bromera on hi ha una molt bona selecció dels llibres d’Espriu; i és una molt bona porta d’entrada. Un altre opció seria començar per l’Espriu dramaturg amb l’obra Primera història d’Esther, però jo em quedo amb l’Espriu narrador.
Un gran comunicador
L’escriptor i enigmísta Màrius Serra (Barcelona,1963) va encetar la setena edició de Tertúlia amb amics organitzat per Amics de Pedra i Sang amb la xerrada “Llegir Novel·les a partir del 35 anys és cosa de primaris?” Una cita-atzagaiada de Josep Pla, que li va servir al protagonista per explicar la importància de la ficció en les nostres vides. “Necessitem la ficció per comprendre tot allò que és difícil d’entendre amb la realitat”, va afirmar Serra. Just després de berenar pa amb vi i sucre amb tots els tertulians que omplien el pis de dalt d’El Mesón, i de signar un munt d’exemplars de la novel·la “Plans de futur” (premi Sant Jordi) va contestar les preguntes de l’entrevista del Diari de Sant Cugat.
En absolut. No només no em molesta, sinó que, de fet, tot bé del mateix. Sí que hi va haver un temps que tenia el dubte de triar entre el Màrius Serra que “juga amb les paraules i el que escriu”. Però, en el fons, escriure és posar paraules en joc i una molt bona manera de treballar la teva matèria primera és jugar-hi. Intento defugir tot el que em pugui complicar la percepció en general a la vida i, per tant, intento ser lliure, que vol dir fer les coses per les quals creus que estàs dotat, i tot el que faig té a veure amb el llenguatge, tant si juguem com si escrivim.
Porta fets més de 8.300 mots encreuats en català a ‘La Vanguardia’. No se li acaba la paciència o la imaginació?
No. Realment és un exercici vertiginós. Són molts mots encreuats i són unes 60 paraules per cada mot encreuat. Per tant, estaria al voltant de 500.000 paraules... En català, un cop desplegades totes les formes verbals, hi ha vora d’un milió de paraules. No és només una qüestió quantitativa; la veritat és que la meva percepció és encara ara: cada setmana hi ha paraules noves o sentits nous de paraules velles i conegudes. La llengua és un ésser viu que evoluciona de la mà de la realitat. Una paraula com “mòbil” que fa un anys ens volia dir una cosa, ara ens en vol dir altres. Sóc un explorador d’una selva (llengua) enorme que és en un bosc interminable. El meu mèrit està a no deixar-me gaires racons per explorar.
Què en pensa de l’ús de paraules d’altres llengües per expressar-nos com podria ser ‘vintage’?
D’una banda, hi ha paraules que es refereixen a estris concrets, paraules que nosaltres no tenim, i, com que som terra d’acollida, les adoptem. Podria ser el cas de futbol que prové de l’anglès football i que significa peu i pilota. Em sembla bé. D’altra banda, el que no em sembla bé és utilitzar paraules per les quals ja tenim una manera d’anomenar aquell referent, només per fer-nos els interessants o perquè queda més a la moda. Per exemple, vintage (antiguitat) va força per aquí; en certa mesura és un eufemisme que intenta redignificar una cosa per cobrar-te-la més cara, probablement. Aquí hi ha molta estupidesa disfressada de modernitat o de modern. El que passa és que aquests manlleus o aquests préstecs solen caducar ràpidament perquè són tan innecessaris que a la que passa la moda, desapareixen.
Llibres, mots encreuats, múltiples col·laboracions amb mitjans de comunicació. Com gestiona el seu temps? Gaudeix amb tot de la mateixa manera?
Això és el més difícil: gestionar el teu temps de manera que no t’aclapari i, alhora, que sigui eficaç i rendible. Amb el que gaudeixo més és amb l’escriptura; després vindria la ràdio, que és un mitjà que també m’acompanya, també sovint com a oïdor i que m’agrada especialment. I en darrer terme seria la televisió, perquè és molt complexa, hi ha molts elements i imponderables a tenir en compte. Hi ha molt esforç darrere per acabar fent un espai molt breu, fet que em provoca tensió i angúnia
Veig que ha començat un esborrany del que pot ser la seva pròxima novel·la i que l’escriu amb bolígraf...
Sí, m’enxampa que ja estic en el procés de la següent novel·la que, de moment, té només tres blocs. Un és per a idees i anotacions; el segon, per a personatges i el tercer, per a l’escriptura de la novel·la pròpiament. Això és la ficció, la part bastant joiosa, de deixar anar, d’anar fent com qui no vol la cosa... i això ja fa anys que vaig descobrir que ho volia fer a mà per diferenciar-me de la velocitat d’escriptura dels mots encreuats o dels articles que naturalment els faig directament a l’ordinador. La novel·la, en darrer terme, sí que la passo a l’ordinador.
Quants anys feia que no berenava pa amb vi i sucre com avui hem fet a Sant Cugat?
Molts anys, des de la infància. Si ara en tinc 50, doncs feia més de 40 anys. Jo el tastava a Matadepera, perquè la meva àvia Paula me’l feia i en tinc un molt bon record, amb la molla ben xupada de vi negre i amb sucre: era deliciós.
Si ara estigués berenant amb nosaltres en Josep Pla, amb quin argument el podria convèncer que llegir novel·les a partir dels 35 anys no és cosa de primaris?
Intentaria convèncer-lo amb ironia. Seria punyent amb ell, li diria que el que més m’agrada de la seva obra són les seves novel·les. En va fer molt poques, però El carrer estret és interessant. També li posaria el dit a l’ull dient-li que ell ja feia ficció quan escrivia aquella famosa Guia de Moscou que va escriure sense haver-hi estat mai. Però crec que seria de mal combatre perquè era un home molt tossut i molt tendenciós. Era un grandíssim escriptor i prosista. A mi m’agrada més com a prosista en el sentit que m’agrada molt més com diu les coses que no les coses que diu.
Commemorem l’Any Espriu, quina lectura d’Espriu recomanaria a qui encara no coneix l’autor?
Espriu és un autor que el pots enfilar per on vulguis; el públic més general coneix l’Espriu poeta i ha cantat, gràcies a alguns cantautors, alguns dels seus poemes, i els té més interioritzats. Jo recomanaria començar per l’Espriu més narrador, l’Espriu que, malalt, en una casa a Viladrau que li compra el seu pare perquè es guareixi, comença a escriure les seves primeres narracions. Hi ha una antologia Narracions i poemes de l’editorial Bromera on hi ha una molt bona selecció dels llibres d’Espriu; i és una molt bona porta d’entrada. Un altre opció seria començar per l’Espriu dramaturg amb l’obra Primera història d’Esther, però jo em quedo amb l’Espriu narrador.
Un gran comunicador
L’escriptor i enigmísta Màrius Serra (Barcelona,1963) va encetar la setena edició de Tertúlia amb amics organitzat per Amics de Pedra i Sang amb la xerrada “Llegir Novel·les a partir del 35 anys és cosa de primaris?” Una cita-atzagaiada de Josep Pla, que li va servir al protagonista per explicar la importància de la ficció en les nostres vides. “Necessitem la ficció per comprendre tot allò que és difícil d’entendre amb la realitat”, va afirmar Serra. Just després de berenar pa amb vi i sucre amb tots els tertulians que omplien el pis de dalt d’El Mesón, i de signar un munt d’exemplars de la novel·la “Plans de futur” (premi Sant Jordi) va contestar les preguntes de l’entrevista del Diari de Sant Cugat.