El 2025, el tercer any més plujós de l’última dècada a Sant Cugat

Sant Cugat va tancar el 2025 amb 702,9 mm de precipitació acumulada, una xifra que el situa com el tercer any més plujós dels últims deu anys, només per darrere del 2018 (858,9 mm) i del 2020 (751,7 mm). Després de tres anys especialments secs entre el 2020 i el 2023, el municipi ha viscut un repunt clar de la pluja. Però més enllà del volum total, les dades de l’estació meteorològica del CAR apunten cap a una realitat més complexa: cada cop plou de manera més irregular i concentrada.

Lluny d’un patró estable, la sèrie històrica des del 2014 mostra una gran variabilitat entre anys, amb diferències que superen els 600 mm. Aquest contrast evidencia que no hi ha una tendència lineal, sinó una alternança entre períodes secs i anys amb precipitacions abundants, sovint condicionats per episodis puntuals molt intensos.

Un any plujós sostingut en pocs episodis

El 2025 és un bon exemple d’aquest nou patró. Tot i el volum acumulat elevat, la pluja no es va repartir de manera homogènia al llarg de l’any, sinó que es va concentrar en pocs mesos clau.

El mes de març va ser especialment destacat, amb 158,6 mm, convertint-se en un dels registres mensuals més alts de tota la sèrie. També van superar el llindar dels 100 mm el setembre (108,1 mm) i el desembre (119,3 mm). En total, tres mesos van concentrar bona part de la precipitació anual, una dada que explica per què el còmput global és tan elevat.

En canvi, altres mesos van ser pràcticament secs. El juny no va registrar cap precipitació, mentre que el gener (3,4 mm) i l’agost (3,3 mm) presenten valors gairebé testimonials. Aquesta distribució posa de manifest una irregularitat cada cop més marcada, amb períodes llargs sense pluja interromputs per episodis intensos.

Primavera i tardor, els moments de més risc

Quan s’analitzen els mesos que han superat els 100 mm acumulats al llarg dels últims anys, apareix un patró molt definit: la majoria d’aquests episodis es concentren a la primavera i, sobretot, a la tardor. Aquest comportament té una explicació meteorològica clara. A la primavera, el contrast entre l’aire càlid en superfície i l’aire fred en altura genera inestabilitat i afavoreix la formació de tempestes intenses. A la tardor, el factor determinant és el mar Mediterrani, que conserva temperatures elevades després de l’estiu i actua com a font d’humitat. Quan arriben pertorbacions, aquesta combinació pot donar lloc a pluges molt abundants en poc temps.

Entre els casos més destacats hi ha l’abril de 2020, amb 207,2 mm, el registre mensual més alt de tota la sèrie; l’octubre de 2018 (174,5 mm) i el setembre de 2014 (169,7 mm); el març de 2025 (158,6 mm) i el novembre de 2018 (158,2 mm), així com episodis més recents com els d’octubre i abril de 2024 o el desembre de 2025.

La reiteració d’aquests mesos en el rànquing evidencia que els episodis més intensos no són aleatoris. Responen a la dinàmica pròpia del clima mediterrani, però amb una evolució clara: cada cop és més habitual que aquests episodis superin llindars elevats i concentrin grans quantitats d’aigua en poc temps.

Més intensitat, no més freqüència

Un altre element clau per entendre aquesta evolució és el nombre de dies de pluja. Malgrat les grans diferències en el volum anual de precipitació, aquesta dada es manté força estable. Des del 2014, Sant Cugat del Vallès ha registrat entre 69 i 109 dies anuals de pluja. El 2025, amb 94 dies, es manté en la línia dels últims anys i pràcticament repeteix el registre del 2024. Fins i tot en anys molt secs, com el 2023 (85 dies), la diferència no és especialment gran respecte als anys més plujosos.

Aquesta estabilitat és clau per interpretar les dades. Per exemple, el 2018, va registrar 109 dies de pluja, mentre que el 2023, el més sec, en va tenir 85. La diferència existeix, però no és proporcional a la gran variació en litres acumulats.

Això confirma que el canvi no es produeix en la freqüència, sinó en la intensitat. Plou un nombre similar de dies, però amb més quantitat d’aigua concentrada en menys jornades. En altres paraules, els episodis de pluja són cada cop més intensos, fet que incrementa el volum total sense augmentar significativament el nombre de dies plujosos. Aquest fenomen es tradueix en períodes més llargs sense precipitació seguits de dies amb registres molt elevats, sovint associats a tempestes o situacions de pluja torrencial.

El 2026 manté la tendència

Les primeres dades del 2026 apunten en la mateixa direcció. En només tres mesos, ja s’han registrat dos episodis per sobre dels 100 mm (gener i març), fet que reforça la tendència observada en els darrers anys. Això indica que el patró no és puntual, sinó que es consolida: menys regularitat, més concentració i una major intensitat dels episodis de pluja.

Tot plegat dibuixa un escenari amb períodes secs més llargs, però compensats per pluges més intenses i concentrades. Un patró que, més enllà de les xifres, té implicacions directes en la gestió de l’aigua i en el risc d’episodis extrems al municipi. El 2025 n’és un bon exemple: un dels anys més plujosos de l’última dècada, però també un dels que millor il·lustra com està canviant la manera com plou a Sant Cugat.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.