Alba Gordó: "Sant Cugat és una ciutat molt assequible amb bici"

Alba Gordó és la comissionada per l’Emergència Climàtica de l’Ajuntament, que acaba de presentar un pla d’acció amb 63 mesures per fer front a la crisi climàtica. 

Més info: Les 63 mesures que impulsarà Sant Cugat per combatre l'emergència climàtica

El 2019 es va aprovar l'emergència climàtica. Per què?

Es va creure important fer-ho perquè, abans d'actuar, les administracions i tothom hem de ser conscients perquè fa les coses. Ens vam donar un cert temps per acordar una declaració amb les entitats ecologistes i actors significats de la ciutat. Finalment, el desembre de 2019 vam aprovar la declaració d'emergència climàtica.

Què s’ha fet des de llavors?

S’ha treballat molt. En primer lloc, s’ha avançat en la Zona de Baixes Emissions [que entrarà en vigor l’1 de maig]. La situació de pandèmia ens ha ajudat a accelerar accions amb més celeritat, com l’anella verda i el desplegament de la xarxa de carrils bicis. Altres accions de mobilitat ha estat la pacificació de l’entorn del Ciutat d’Alba.

I més enllà de la mobilitat?

En l’energia, hem canviat l’ordenança de bonificacions de l’IBI per incentivar que les comunitats de veïns facin una aposta per l’energia renovable. En alimentació, hem treballat amb els restauradors, que tenen molt interès en posar-se en contacte amb productors de la ciutat i de Collserola com l’Ortiga i la Rural. I estem fent una feina molt important contra el malbaratament alimentari, per recuperar menjar de les escoles que sobra i donar-los a persones que ho poden necessitar. En infraestructura verda i diversitat, estem col·laborant molt amb el Parc, on hi hem abocat més recursos que mai, per reduir al mínim el risc d’incendi.

Alba Gordó: "Sant Cugat no pot resoldre la situació d'emergència climàtica global"

Per què és important estendre les polítiques ambientals a tota la institució?

Els recursos de l'Ajuntament són limitats i és important que tothom, des del seu espai de treball, es posi aquestes ulleres. Ho hem vist amb el feminisme, que hem incorporat aquestes ulleres liles i tenir present la perspectiva de gènere arreu, no només en l'àrea de feminisme de l'Ajuntament, sinó en cultura, joventut, urbanisme, mobilitat... Hem de fer el mateix amb l'ecologisme, incorporar aquestes ulleres a tothom, a tots els tècnics de la casa i a tots els ciutadans. Hi ha molta gent que encara no porta aquestes ulleres.

Quina és la situació ambiental de Sant Cugat?

El pla comença amb una diagnosi de quina és la situació del planeta i n'hem de ser conscients. Des de Sant Cugat hem agafat aquest compromís i estem posant a treballar tota la maquinària al servei d'aquesta causa. Però hem de ser conscients que Sant Cugat no pot resoldre la situació d'emergència climàtica global, pot aportar el seu gra de sorra. Hem de fer l'impossible des de tots els espais, però des de cap d'ells no solucionarem res. Hem intentat ser molt ambiciosos amb el pla d'emergència climàtica, però hem de ser conscients que des de Sant Cugat no podem resoldre un problema mundial.

Alba Gordó: "Tenim la ciutat que tenim. No podem començar una ciutat de zero"

Al pla es comenta que Sant Cugat produeix unes emissions per càpita a la mitjana de l'AMB. També en consum d'aigua és superior. Sant Cugat és una ciutat sostenible?

No vivim en un país sostenible, és evident. Tenim una demanda de recursos i importació de petroli o gas molt important. No ens podem autoabastir a nivell energètic, tenim una dependència molt gran. És veritat que s'ha detectat una relació entre nivell de renda i empremta ecològica. Els països més desenvolupats tenen una major empenta ecològica. I, segurament, Sant Cugat té una responsabilitat més gran en això. És molt important que ens posem a treballar molt ràpidament per donar resposta a aquesta situació. Som conscients que hem de canviar aquesta situació i comprometre'ns més que ningú i abans que ningú amb aquesta situació d'emergència climàtica.

Més enllà dels recursos, la tipologia de cases de Sant Cugat, l'extensió gran... és un hàndicap?

Tenim la ciutat que tenim. No podem començar una ciutat de zero. Aquesta ciutat també ens dona un seguit d'oportunitats. Per exemple, som la ciutat amb més instal·lacions fotovoltaiques del país. Hi ha una part d'aquestes cases unifamiliars que estan fent una aposta per això, acompanyats per l'Ajuntament. En desplaçaments, potser haurem d'intentar que no es facin en cotxe. Sant Cugat és una ciutat molt assequible amb bici. Faig de presidenta del Consell de Barri de Les Planes i en mitja hora puc anar des de casa meva, al centre, fins a Les Planes amb bici elèctrica. S'ha d'entomar el repte. A Europa, a països del nord, hi ha una gran quantitat de cases unifamiliars i els pobles són molt extensos i així no fa que no puguin canviar hàbits de mobilitat o consum energètic. Tenim l'oportunitat de fer una aposta per reduir al mínim les emissions de la ciutat.

Quin és l'objectiu del pla contra l'emergència climàtica?

El principal objectiu és reduir un 55% les emissions al 2030 per ser neutres en carboni el més aviat possible i abans del 2050. Però realment l'objectiu és aconseguir arrossegar i sumar tothom en aquesta lluita, que tothom es comprometi i aconseguir la transició cultural a la ciutat. Quan vam plantejar la declaració d'emergència climàtica hi havia cinc eixos, però arran de parlar-ne amb les entitats, se'ns va demanar que incorporéssim un sisè, la transició cultural. Ens va semblar molt important incorporar-lo perquè havia d'englobar-ho tot.

Alba Gordó: "Sant Cugat ens agradaria que fos una ciutat que es responsabilitzi dels seus consums energètics"

Quines són les principals fonts d'emissió a Sant Cugat?

Es pot separar en tres grans eixos l'origen de les emissions. El primer és el sector terciari, empreses, botigues, oficines, equipaments culturals, escoles... És una mica més d'un terç de les emissions. Hem d'afrontar els consums energètics, consums tèrmics d'aquests espais. Un altre terç molt important és el transport personal i de mercaderies. Aquí s'està fent molt evident aquesta feina. Millorar l'aïllament d'un equipament o posar plaques solars es veu menys que tot el canvi del model de mobilitat. I una mica menys d'un terç són els consums domèstics. I molt poc els residus i tractament de l'aigua. Ens hem de focalitzar molt en el transport, però si sumem terciari i domèstic, la importància de l'origen de l'energia és fonamental. L'autoconsum és d'importància cap dalt. A Sant Cugat, l'1% de l'energia que consumim és d'autoconsum.

Una seixantena d'accions a aplicar fins al 2024. Com t'imagines Sant Cugat al 2030?

Sant Cugat ens agradaria que fos una ciutat que es responsabilitzi dels seus consums energètics, on  predomini l'autoconsum i sigui conscient de l'origen de la resta de l'energia. Un Sant Cugat molt més conscient a l'hora de consumir, amb productes de proximitat i consumir especialment allò que és necessari. Una ciutat amb una mobilitat molt més activa, basada en la bici i anar a peu, que és una mobilitat més segura, menys sorollosa i més saludable. I una ciutat molt més conscient d'aquest entorn verd del que disposa.

Quina ha de ser la relació de Sant Cugat amb Collserola?

Sant Cugat té una sort molt gran de tenir aquest gran espai verd a prop i n'ha de ser conscient. És bo gaudir-ne, però també conèixer les debilitats i intentar preservar-lo. Una de les grans diversitats és l'impacte d'aquest gran nombre de visites. També hi ha un risc per incendis, com vam veure en un documental de TV3, en què es descrivia com podia avançar un gran incendi a Collserola. Tots plegats n'hem de prendre consciència i procurar minimitzar els riscos. La gestió de la finca de Can Monmany és fonamental, perquè actua com a tallafocs. Està guanyant espai de cultiu.

Alba Gordó: "Més que sacrificis, és senzillament canviar les coses. A vegades els canvis no han de ser negatius"

Sant Cugat pot seguir tenint zones tan verdes, tenint en compte les sequeres que venen...

Sant Cugat té molts espais verds públics i privats. Ja fa un temps que, arran de la sequera de 2008, es va fer una aposta per deixar de regar aquestes grans zones d'herba. I també s'està posant sobre la taula la necessitat d'utilitzar una altre tipus d'aigua, que no sigui de boca, per aquest reg. D'altra banda, des de parcs i jardins adapten al màxim la flora de la ciutat a l'entorn mediterrani, que potser no s'ha fet sempre. Començar fer aquest canvi, que fa temps que s'està fent, perquè siguem més resilients. Encarar la situació d'emergència climàtica, també és adaptar-nos a aquest major nombre d'onades de calor, etc. Aquests espais són de gran valor per la ciutadania i fan de corredor natural. A banda hi ha molt espai verd privat. A mesura que avanci la transició cultural, aquests espais verds de comunitats de veïns o de cases unifamiliars, també aniran canviant la seva fisonomia i veurem com proliferen més horts i menys gespa. O com la flora i fauna també es va adaptant més a aquesta pròpia de l'entorn mediterrani.

Vau comentar que un repte com aquest requerirà sacrificis.

Més que sacrificis, és senzillament canviar les coses. A vegades els canvis no han de ser negatius. Potser trobem altres maneres de fer les coses, de gaudir de la vida, que potser poden arribar a ser més plaents que les actuals. El terme sacrificis m'agradaria defugir-ne.

Alba Gordó: "Hi ha d'haver una manera de viure d'acord amb els límits del planeta"

Quin missatge enviaria a la ciutadania per aquesta transició cultural que cal fer?

Hi ha d'haver una manera de viure d'acord amb els límits del planeta i que no ens queda alternativa que trobar aquesta manera de viure. I pot ser molt i molt satisfactòria.

Un dels punts del pla és la pacificació dels carrers del centre. L'objectiu és el centre de Sant Cugat i les vies principals com Francesc Moragas siguin per a vianants?

El centre de Sant Cugat ja és bastant vianantitzat. L'objectiu és sobretot que trobem altres maneres de desplaçar-nos i canviem el model de mobilitat. Les persones i petits comerços, que a vegades reben un camió per cada distribuïdor. Un petit comerç li poden arribar quatre furgonetes de diferents distribuïdors. Hem de canviar. La ciutat s'adaptarà i esperem que sigui molt més pacificada, molt menys soroll, molt més tranquil·la i molt més segura. De moment avancem en facilitar espais per bicicletes i alhora la Zona de Baixes Emissions, que a banda de tenir un impacte important en la qualitat de l'aire, reduirà la quantitat de cotxe.

Pel que fa al vehicle elèctric, a Sant Cugat hi ha cinc punts de recàrrega. És suficient?

Recentment se n'han habilitat dos més. Estem treballant amb l'Àrea Metropolitana per tenir-ne més. L'electrificació del transport sembla que serà la via. Alhora, tampoc no pretenem canviar el parc d'automòbil actual pel mateix nombre de cotxes elèctrics. La idea és tenir un parc elèctric però d'unes dimensions més reduïdes. Els cotxes, més del 90% del temps estan aparcats, ocupant molt espai. Potser hi ha una manera d'optimitzar-ho. Potser molts desplaçaments no cal fer-los amb cotxe.

Alba Gordó: "[Sobre La Mirada] "No vam ser capaços de trobar un altre lloc millor, sobretot per les hipoteques del tren i l'AP-7"

Una polèmica dels últims mesos és la construcció de La Mirada al Bosc de Volpelleres. Quin és el vostre missatge?

Des del minut zero hem parlat amb entitats com Adenc i Sos Volpelleres. És una situació molt complicada. El fet que hi passi una via fèrria i que no es podia fer a l'emplaçament original, hi ha molts llocs a l'entorn de Volpelleres que estan hipotecats per la presència d'aquesta via i de l'autopista. Això hauria de ser un debat de ciutat perquè implica moltes més coses que no només l'escola. Vam canviar la ubicació per aquestes hipoteques a la millor ubicació que vam ser capaços de trobar.

L'informe que es va emetre que destacava la biodiversitat de l'espai.

Prendre decisions i governar no és fàcil. Evidentment hi ha tensions i interessos contraposats. Hi ha una escola que fa molt de temps que està en mòduls, és una de les més grans que tenim, amb tres línies. Tenim tres parcel·les reservades per equipaments al Bosc, una és on hi ha el Leonardo i en queden dues. No vam ser capaços de trobar un altre lloc millor, sobretot per les hipoteques del tren i l'AP-7. Parlant-ho amb Adenc i SOS Volpelleres, vam decidir que la tercera parcel·la per equipaments, prevista des de 2002, hem agafat el compromís d'evitar que es construeixi. És l'únic lloc on el podem fer. Entenem molt bé la preocupació. És veritat que en els últims anys s'ha anat desenvolupant el bosc i ens agradaria que aquesta tercera parcel·la no es desenvolupés.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.