Recuperar l'activitat agrícola i ramadera per prevenir els incendis a Collserola

Des dels inicis del 2019, al bosc de Collserola s'ha cremat 22 hectàrees de terreny

Des dels inicis del 2019, al bosc de Collserola s'ha cremat 22 hectàrees de terreny, la mateixa superfície que es va cremar en tot el 2018. No obstant això, les dades entren dins la normalitat; els incendis no són un fet extraordinari al bosc de Collserola. Com explica Joan Vilamú, tècnic de servei del Parc Natural de la Serra de Collserola, "cada any hi ha els mateixos incendis, que són entre 70 i 100". A excepció de l'any 1994, on es van registrar unes condicions de sequera extremes, i un sol incendi va cremar fins a 150 hectàrees. 

 
Font: Butlletins del Parc de Collserola

Així doncs, l'auge de les temperatures provocat pel canvi climàtic de moment no tindrien un efecte en el número d'incendis. I tampoc en la biodiversitat del parc. "Normalment, amb el canvi climàtic hi ha un moviment de les espècies més sensibles cap al nord. Però en el cas de Collserola s'ha notat poc".

La forta sequera de l'estiu del 1994 va provocar incendis que van cremar fins a 150 hectàrees del parc FOTO: Arxiu

La forta sequera de l'estiu del 1994 va provocar incendis que van cremar fins a 150 hectàrees del parc FOTO: Arxiu

Xavier Castró, tècnic del servei de prevenció d'incendis forestals de l'Agrupació de Defensa Forestal (ADF), explica que és normal que la vegetació del bosc mediterrani es trobi afectada per les característiques meteorològiques de l'estiu. "Hi ha zones, com a Tarragona, on la vegetació està pitjor", afegeix. Sí que hi ha, però, "una major afectació que ens anys anteriors". 

Segons el tècnic, el perill que hi pugui haver o no incendis al parc no depèn directament de les condicions ambientals i meteorològiques - que també - , sinó que està molt lligat a la presència humana. En aquest punt coincideix amb Vilamú, que posa èmfasi en l'actuació sobre les activitats humanes com a principal arma contra els incendis. El tècnic de servei del Parc Natural reivindica el paper clau de les actuacions a l'hivern, que és molt més determinant que durant els mesos estivals. "A l'estiu només es poden dur a terme les mesures de prevenció passives, com la vigilància dels terrenys. En canvi, a l'hivern es realitzen les mesures actives, com les podes o la neteja de la vegetació". 

Els camps agrícoles són una bona manera de prevenir els incendis a Collserola Foto: Artur Ribera

Els camps de conreu són una bona eina per prevenir els incendis a Collserola  FOTO: Artur Ribera

El repte de compatibilitzar els usos del parc

En els darrers anys, una gran superfície de Collserola que anteriorment s'havia dedicat a les activitats agrícoles i ramaderes ha estat reocupada per la vegetació forestal. I com explica Vilamú, "una de les principals actuacions per prevenir futurs incendis serà recuperar la seva funció anterior". D'aquesta manera, es trencaria amb la continuïtat del bosc, i això permetria alentir la velocitat de propagació dels incendis.

Però recuperar el mosaic agroforestal no és una tasca fàcil. "De moment s'està dinamitzant el sector a partir d'ajudes als agricultors", comenta Vilamú. Fins ara s'han convertit 3 hectàrees prop de la finca de Can Montmany, i entre aquest any i el proper es preveu recuperar-ne tres més entre aquesta mateixa finca i la Serra d'en Julià. Però els usos humans que actualment es fan del parc poden dificultar-ne la recuperació per al corneu i la ramaderia. "Hi pot haver interferències si la gent malmet els conreus, o porta els gossos deslligats i empaitin el bestiar. Caldrà compatibilitzar els diferents usos que es facin del parc", adverteix el tècnic ambiental.

Més informació
 
Comentaris

Destaquem