Enric Agud (meteoròleg): "El món que ens espera és un món més càlid"

Enric Agud (1973) és llicenciat en Ciències Físiques i Màster en Meteorologia i poc abans d'acabar la carrera va començar a treballar en el món de la televisió, gràcies a una beca del Departament de Meteorologia de TV3. El TOT Sant Cugat entrevista al des de fa 17 anys santcugatenc, que analitza els inicis de la seva carrera i la situació d'emergència climàtica en la qual es troba el món, col·locant la lupa en què pot passar a Catalunya.

En quin moment i per què va decidir dedicar-se a la meteorologia?

Era una de les disciplines que m'agradaven des que tenia 9 o 10 anys, juntament amb l'astronomia. Potser em va venir l'astronomia abans que la meteorologia, arran d'una sèrie que feien a la televisió, que es deia 'Cosmos'. Em va impactar força, sobretot quan es va explicar com es va calcular el perímetre de la terra. A partir d'aquí, arran que va néixer TV3 i les emissions en català, vaig començar a admirar els meteoròlegs de TV3, i em vaig començar a interessar. En el moment d'escollir la carrera vaig escollir física. Aleshores sí que contemplava el tema de la meteorologia, però hi havia poca feina, i veia complicat dedicar-m'hi.

Com va fer el salt a la televisió?

El vaig fer abans d'acabar la carrera. Em quedaven 9 assignatures per acabar-la i va sorgir la possibilitat de fer la beca al Departament de Meteorologia de TV3. Feia caps de setmana i tenia com a companys al Picó i al Daniel Ramírez. Quan portava quatre mesos, van néixer les plataformes Via Digital i Canal Satélite Digital, que van demanar a TV3 la producció d'un canal de meteorologia. Això va fer que no acabés la beca, sinó que m'incorporés en aquesta feina. Vaig entrat al canal Tele Tiempo de Via Digital. Era un equip molt jove, hi havia enginyers, informàtics... Va ser un període divertit, en el qual tots apreniem. El canal era en castellà, i vaig estar tres mesos practicant el castellà abans de debutar. Més endavant, amb la crisi tecnològica, l'empresa es va fer petita i tots vam acabar dins de la casa, de TV3.

La figura de l'home del temps de TV3 requereix una gran responsabilitat. Genera pressió la possibilitat d'equivocar-se en la previsió?

Amb el temps aprens a ser cautelós, a saber que les previsions a un dia, dos dies o tres dies cada vegada són més segures. Si hi ha una situació crítica, de perill, per la qual s'ha d'avisar a la gent, són situacions molt clares. No només hi ha un model, i si tots diuen el mateix, tens pocs dubtes. A més, si el Servei Meteorològic de Catalunya fa un avís, i Protecció Civil activa un avís, estàs molt segur que això pot passar. Quan hi ha un risc a dos o tres dies vista i tots els models ho indiquen, tu estàs molt segur que aquella previsió s'ha de donar. Una altra cosa són previsions més llargues. Per exemple si estàs a dilluns, i fas la previsió pel cap de setmana, i hi ha un model que diu que plourà i un altre que diu que no, sempre tendeixes a seguir el que indiquen la majoria de models. Però a 6 o 7 dies vista, les coses poden canviar. A llarg termini sempre utilitzem el sentit comú. En aquest sentit, la meva pressió és baixa. No sento la pressió de donar una previsió i equivocar-me. La nostra feina és preveure situacions crítiques i avisar a la gent.

La tecnologia també deu haver ajudat a limitar el marge d'error que pot haver-hi

I tant. Quan vaig començar, la fiabilitat d'una previsió que donavem per a l'endemà és la mateixa que tenim ara quan fem previsions a tres dies vista. Hem millorat molt. Els models numèrics d'avui dia no es poden comparar amb els que teníem fa 20 anys. Quan vaig començar, el model et donava informació meteorològica a cada 110 km. Avui dia, la ressolució és d'uns 25 km. A més hi ha altres models que tenen una ressolució molt més baixa. Pots utilitzar models informàtics amb ressolució d'1 km. La meteorologia d'avui dia no té res a veure amb la de fa 50 anys.

Aquest estiu s'estan registrant molts incendis a Catalunya. Són episodis que cada vegada s'aniran repetint més?

Catalunya és un país que, per la seva situació, pateix incendis. En els últims 30 o 40 anys, hi ha hagut anys molt dolents. Catalunya és un país que en els darrers 100 anys ha vist incrementar la seva superfície de boscos i de vegetació, per l'abandonament del camp. Al segle XX, al voltant del 30% de la superfície de Catalunya era bosc, ara estem al voltant del 70%. Si això ho sumes al fet que la temperatura va pujant, al turisme de l'estiu i, si a més hi ha estius secs, doncs el perill encara és més gran, i s'hi afegeixes el vent, ja ho tens tot servit per tenir una situació complicada. Els principals factors de risc són la manca de pluja, i fruit de la manca de la pluja, la sequera de la vegetació, l'activitat humana.

Darrerament s'estan vivint situacions climàtiques més extremes (més calor, pluges més intenses, etc.) Cap a quines condicions anem?

El món que ens espera és un món més càlid. En dades oficials, a Catalunya, des del 1950, la temperatura mitjana anual ha pujat 1,8 graus. La tònica és que la temperatura anirà pujant, en totes les estacions. Possiblement, l'estació que presenta una pujada més gran de la temperatura és l'estiu -la mitjana puja 2,5 graus. Pel que fa a la precipitació no hi ha una tendència molt clara. Seguirem tenint anys humits i anys secs. L'any més calorós a Catalunya des que es tenen dades va ser el 2020. Però a més, 8 dels 10 anys més càlids des del 1950, se situen entre el 2011 i el 2020. Si t'hi fixes, en els últims 10 anys sempre estem parlant de rècords de calor a la terra, molt sovint. Les notícies de rècords s'estan reproduint i cada vegada n'hi ha més, i això és un senyal que no és un accident. Fa uns dies, a Noruega van arribar als 34 graus, en un poble que està per damunt del cercle polar àrtic. Són notícies que van sortint. Tot plegat es pot atribuir al canvi climàtic.

Estem preparats per poder afrontar aquesta mena de situacions i condicions climàtiques?

Ho hem de fer, no en queda una altra. És el que està venint, sabem que la temperatura està pujant, i que ens hem d'adaptar a aquesta nova situació. Això implica que de cara al futur hi haurà zones de la terra en les quals serà massa incòmode viure-hi, perquè farà massa calor, o altres zones en les quals d'aquí a uns anys el nivell del mar serà massa alt i la gent haurà de marxar. En un futur hi haurà migracions pel canvi climàtic. La cosa és seriosa.

Som a temps de poder fer front a l'emergència climàtica?

Es pot mitigar, la humanitat sempre ha tingut la capacitat d'adaptar-se, de reinventar-se i de sobreviure. Està en mans dels polítics, i cal veure com es fa la transició econòmica i energètica, passar del petroli a les renovables... Com més ràpid es faci millor, perquè tampoc tenim tants anys. Els gasos d'efecte hivernacle a la terra són necessaris, però si n'hi ha masses, és contraproduent perquè la temperatura puja. Quan van escollir Joe Biden, tota la comunitat de meteoròlegs es van posar contents. El senyor Trump era una llosa, molt negatiu pel planeta, perquè era negacionista. Quan va arribar Biden, va dir que la transició energètica seria molt ràpida. Tinc esperança que aquesta transició energètica es faci ràpid. La Unió Europea prohibirà al 2035 tots els cotxes que funcionin amb energies fòssils.

Som a temps de revertir el canvi climàtic, o ja és una qüestió de frenar-lo on és ara?

No es pot frenar. Ara enviem massa gasos d'efecte hivernacle. I els gasos d'efecte hivernacle no duren un dia, tenen una vida molt llarga a l'atmosfera. Per exemple, els gasos que es van enviar l'any 1900, encara podrien estar a l'atmosfera, aquest és el problema. Quan jo vaig néixer, el 1973, a l'atmosfera hi havia 329 PPM de CO₂. El 2019 es va registrar una mitjana de 419 PPM de CO₂. La tendència és molt alta. Ens n'anem a un planeta cada vegada més càlid. Si ara vas reduint de forma accelerada les emissions, la concentració de CO₂ encara no caurà, perquè encara que n'enviïs menys, es va acumulant. Trigarem uns quants anys en què la corba s'aplani.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.