Jaume Llansó: “Collserola podria cremar sencera aquest estiu en només sis hores”

Jaume Llansó és president de Collserola Paisatge Viu i està molt preocupat per la situació de risc d’incendi que viu la serra. Veí de La Floresta des de fa anys, sempre ha reclamat actuacions a les administracions per millorar el Parc i aquest dissabte, 15 d’abril, a les 10.30 hores al Casino de la Floresta organitza l’acte “Collserola en perill” per reivindicar que es tracta d’un moment d’emergència.

Aquest dissabte organitzeu l’acte reivindicatiu “Collserola en perill”. D’on surt la iniciativa?

Surt de diferents entitats, com l’Associació Collserola Paisatge Viu, que presideixo, i associacions de veïns amb qui estem en xarxa perquè estem preocupats pel context d’emergència que hi ha i per la desídia de les administracions. De fet, l’any passat vam fer ja unes jornades per afavorir el mosaic agroforestal de Collserola i hem anat fent diverses propostes, però davant de l’immobilisme per part del Parc de Collserola i les administracions ens sembla que hem de fer un acte reivindicatiu amb un missatge clar.

Jaume Llansó: "Estem preocupats pel context d’emergència que hi ha i per la desídia de les administracions"

Què significa “afavorir el mosaic agroforestal”?

Fer actuacions als boscos per cuidar-los. Segons el Grup de Recolzament d'Actuacions Forestals (GRAF), per afavorir el mosaic agroforestal cal gestionar el 10% de les peces amb gestió forestal, agricultura, ramaderia extensiva… El parc de Collserola seria una peça que té més de 8.000 hectàrees, de manera que caldria gestionar-ne 800. En aquests moments, el nivell de gestió forestal frega el zero, el nivell de pagesia és l’1,6% del territori quan abans era d’un 20% i la ramaderia extensiva també està gairebé desapareguda. El problema és que no hi ha polítiques dedicades a abordar aquest 10%.

Per què no?

La major part de Collserola està administrada per un Parc, un consorci que és una juxtaposició d’Ajuntaments i diferents administracions, però en aquests moments i des de fa anys és un sistema enrocat. Hi ha una falta de responsabilitat política que fa que el parc no executi res i no tingui diners. Des de fa 15 anys, el Parc té el 60% del pressupost del que solia tenir. I actualment el seu principal capítol és el capítol 1, que és pagar els seus treballadors. Quan una administració es limita a poc més que pagar els treballadors vol dir que poca cosa fa.

Per què cal actuar a Collserola?

Perquè el risc d'incendi és enorme. Aquí i a tot arreu, perquè Collserola està igual que pot estar el Bages, la Segarra o el Pirineu, que pensem que no cremarà mai, però amb els treballs d'assessoria del GRAF hem vist que també allà poden haver-hi incendis. Però aquí tenim el hàndicap que Collserola té molta continuïtat de bosc. Estem en una situació en què davant d'un possible incendi de sisena generació, Collserola podria cremar sencera aquest estiu en només sis hores. Per això són necessaris elements de discontinuïtat que divideixin el bosc i que són favorables fins i tot per la biodiversitat. Hi ha espècies d'ocells que, per exemple, necessiten clarianes.

Llansó: "Davant d'un possible incendi de sisena generació, Collserola podria cremar sencera aquest estiu en només sis hores"

Una de les principals causes del risc d'incendi és la sequera?

Sí. Els boscos necessiten aigua i tenim una sequera que fa 28 mesos que dura. Tenim unes dades d'una pluviometria molt preocupants. De mitjana, aquí cauen 600 litres a l'any, però l'any 2021 van caure només 269 litres, el 2022, 315 litres, i aquest any portem 70 litres. En aquest context els boscos són un polvorí, perquè, a més, no hi ha aigua als pantans ni perquè els bombers puguin apagar incendis de proximitat.

Quina probabilitat hi ha que cremi Collserola?

No podem parlar de percentatges, però és una loteria en la qual cada vegada tenim més números. Aquest estiu arribem en una situació d'absoluta precarietat i feblesa. Pot haver simultaneïtat d'incendis i la situació pot ser dramàtica. Podem perdre la serra de Collserola amb tota la seva biodiversitat.

Com ho podem evitar?

Hem de treure massa forestal perquè hi hagi menys càrrega de combustió. Els bombers tenen una capacitat d'actuació en funció de la càrrega de combustió que hi hagi. Quan és molt alta, és molt més complicat i els incendis es desborden. Els incendis de violència extrema que ens trobarem i que ja s'han trobat a indrets de l'Estat com a Astúries o a Cantàbria i que també hem vist a Xile, Portugal o Califòrnia són completament desbordants pels bombers.

I poden portar més incendis.

Aquests incendis tan violents creen pirocúmuls de 15.000 metres, aquests grans núvols blancs, que, fins i tot, alteren les condicions meteorològiques al seu voltant. I ens podem posar a 45 o 50 graus, cosa que genera incendis secundaris. És a dir, ja no és la visió clàssica de l'incendi que el foc es va propagant, sinó que s'encenen boscos a distància perquè s'alteren les temperatures i el bosc està molt sec. I això és incontrolable.

Hi ha perill per la població que viu a prop de Collserola?

Molt. Hem de pensar també en tots els barris de muntanya que hi ha entre els nou municipis que conformen Collserola, on hi ha 160.000 persones. Si hi ha un gran incendi, no hi ha ni les franges de seguretat ben fetes ni uns plans d'evacuació ben treballats que permetin que aquesta població sàpiga què ha de fer. Podria haver-hi un col·lapse i podria haver-hi moltes víctimes.

Llansó: "Si hi ha un gran incendi, no hi ha ni les franges de seguretat ben fetes ni uns plans d'evacuació ben treballats"

Què passa amb les franges de seguretat?

És un tema que s'incompleix sistemàticament, encara que per llei haurien d'estar fetes. Hi ha municipis que les fan tard, altres la fan mal feta o només quan hi ha pressió veïnal o quan s'acosten eleccions, però no hi ha una política seriosa de tots els municipis per fer les franges de seguretat. I davant d'un incendi, si no estan ben fetes hi ha risc que cremin moltes cases.

Quines altres actuacions ha de fer l'administració?

El que haurien de fer les administracions és evocar recursos per tenir aquest 10% gestionat. El preu d'aquesta gestió seria d'uns 3 milions d'euros. No és una quantitat significativa perquè el Parc el doten de pressupost la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i l'AMB, que tenen molts més recursos que això. És lamentable que la Generalitat posi només 200.000 euros pel parc de Collserola quan la meitat de la població de Catalunya viu el seu voltant. La Diputació de Barcelona té una participació minsa i l'AMB només un 0,23% del seu pressupost, malgrat que diguin que contribueixen molt.

No s'està fent cap acció des de la Generalitat?

La consellera Jordà va venir aquí a Sant Cugat a anunciar 73 milions d'euros per evitar incendis a tot Catalunya, dels quals 4 milions havien de ser per Collserola, a raó d'1 milió per any. Això ho va anunciar el gener de 2022. Estem a l'abril de 2023 i encara no s'ha ni licitat. És increïble que amb la situació d'emergència que estem no hi hagi més celeritat a l'administració.

L'Ajuntament de Sant Cugat ha fet alguna actuació per millorar la situació?

Sempre es fan petites actuacions, però falten actuacions significatives. L'aportació de l'Ajuntament al Parc de Collserola continua sent la mateixa de sempre, és a dir, molt baixa. Es va dir, per exemple, de posar més ramaderia, de fer actuacions a Can Cortés, però tot va molt lent i no s'està actuant a l'altura de les circumstàncies. Estem actuant igual que fa trenta anys, com si no hi hagués canvi climàtic, però la situació és molt més dramàtica ara.

Llansó: "L'aportació de l'Ajuntament al Parc de Collserola continua sent la mateixa de sempre, és a dir, molt baixa"

Ara que venen eleccions, hi ha algun partit que al seu programa electoral porti actuacions significatives?

Nosaltres no entrem en l'anàlisi de programes electorals perquè, a més, sabem que després tampoc es compleixen. Aquí a Sant Cugat hi ha hagut alternança de governs i la desídia ha continuat igual, de manera que no és un tema de partits.

Com actuen davant d'aquesta desídia?

El que hem fet sempre és molta pedagogia, però ja n'estem bastant cansats. Haurem d'estudiar si hem de fer passos legals. Hi ha entitats que estan plantejant si cal fer un requeriment que vagi a la Fiscalia per mirar perquè hi ha tots aquests incompliments.

Com arribem a l'estiu?

Hi arribarem amb una situació extrema. No s'havia vist mai tenir el Pla Alfa 2 al mes de març. Estem a l'abril i només que pugin una mica les temperatures poden haver-hi incendis i abans de l'estiu ja tindrem activat el Pla Alfa 3. I no només algun dia, com passava a abans, sinó de forma perllongada. I encara que plogui una mica, no compensarà l'estrès hídric que tenen els nostres boscos.

Què li diria a la població?

Faig una crida a la responsabilitat de la ciutadania a títol particular per evitar barbacoes, focs artificials i similars, però sobretot a les administracions perquè facin el possible per gestionar aquest 10% del parc i s'adonin que es tracta d'una situació d'emergència.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.